dissabte, 29 de juny del 2019

Un nou Pla d’atenció integrada dels serveis sanitaris i socials que és “más de lo mismo”

Els interessos polítics passen de nou per davant de les necessitats de la gent, al mantenir els serveis socials al departament de Treball. No hi ha coordinació possible sinó hi ha un integració de responsabilitats, i això només es pot aconseguir ubicant els serveis socials dins del departament de Salut.  


Aquest nou pla, com l’anterior, no servirà per millorar la coordinació entre Salut i Treball, i no aportarà millores a l’atenció social i sanitària de les persones grans. Experts consultats no hi confien massa... És encara més burocràcia de la que ja hi ha...



El govern de la Generalitat ha revisat el PIAISS (Pla Inter-departamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària), cinc anys després de la seva creació, atesos els problemes sorgits de la seva aplicació. Un Pla que s’havia demostrat del tot ineficaç a l’hora de resoldre les moltes dificultats derivades de la separació de responsabilitats entre l’atenció social i els serveis sanitaris. 
bla, bla, bla...
Per intentar posar-hi remei, el govern ha aprovat un nou pla, anomenat ara PAIS (Pla d’Atenció Integrada Social i Sanitària), que manté la separació de responsabilitats: del departament de Salut en continuen depenent els aspectes sanitaris de les persones grans, mentre que les seves necessitats socials depenen incomprensiblement del departament de Treball i tot això coordinat des del departament de Presidència. Una fórmula que ha demostrat la seva inoperativitat durant 5 anys i que es manté únicament per interessos de caire polític. 

El Pla pretén desplegar una estratègia única d’atenció integrada social i sanitària, i ho pretén fer sota un enfocament de responsabilitats compartides, exactament igual com ho feia el fracassat PIAISS. Tornem doncs a caure en l’error de separar en lloc d’unir. Una tendència que comença a ser preocupant en el si del govern actual. Preveure una provisió compartida dels serveis sanitaris i socials i al mateix temps posar en valor l’eficiència, la planificació i la coordinació en la provisió de serveis és una gran contradiccions; ambdós plantejaments són oposats i excloents l’un de l’altre.

En les motivacions del nou Pla es parla de “crear un model d’atenció integrada dels serveis sanitaris i socials, tot elaborant un pla de treball que contribueixi a generar un model d’intervenció global coordinada, amb una mateixa visió de conjunt, que situï la persona al centre.” Això de voler situar a la persona al centre del sistema és una d’aquestes frases demagògiques que els polítics que passen per el departament de Salut utilitzen freqüentment. Utilitzen, però mai posen en pràctica, perquè en els departaments de la Generalitat i de les administracions públiques en general, hi acostuma a haver dos elements que sempre són indefectiblement al centre: els interessos dels funcionaris... i els objectius dels partits polítics, i entre aquestes dues alternatives és com el departament de Salut i el de Treball o qualsevol altre departament s’organitzen. 

Quantes vegades em sentit aquesta música?
Tanmateix el nou  PAISS millora en algun aspecte el contingut del PIAISS anterior. I entre aquestes millores cal esmentar la creació per fi ! d’una història clínica i social compartida que possibiliti una comunicació segura i que sigui operable des dels diferents sistemes d’informació existents. Però hi ha molts aspectes del funcionament del dia a dia que el nou Pla no incorpora, ni tan sols pot contemplar, atès que la seva solució passa per que tots els que intervenen en el procés d’atenció a les persones necessitades han de tenir una mateixa sensibilitat a l’hora d’afrontar les solucions als problemes i lamentablement  no és així.

En l’exposició de motius de l’Acord de Govern de creació del PAISS es parla de desenvolupar un conjunt d'eines i instruments compartits entre els departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies, però el que crida més l’atenció és la definició tan minuciosa que es fa dels òrgans de governança d’aquesta estructura administrativa. És la següent:

El Pla compta amb un Òrgan de Govern integrat per: a) El titular del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.b) El titular del Departament de Salut.c) El titular del Departament de la Presidència.d) El titular de la Secretaria General del Departament de la Presidència o la persona en qui delegui.e) El titular de la Secretaria General del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies o la persona en qui delegui. f) El titular de la Secretaria General del Departament de Salut o la persona en qui delegui. g) Qui ostenti la direcció del Pla d'atenció integrada social i sanitària.

També tindrà una Comissió Permanent integrada per: a) El titular de la Secretaria General del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies o el titular de la Secretaria d'Afers Socials i Famílies. b) El titular de la Secretaria General del Departament de Salut. c) El titular de la Direcció General de Planificació en Salut. d) El titular de la Direcció General de Serveis Socials. e) El titular del Servei Català de la Salut. f) El titular de la Direcció General de Protecció Social. g) Qui ostenti la direcció del Pla d'atenció integrada social i sanitària.

Això era el PIAISS. El PAISS pretén ser el mateix, per tant el
resultat serà el mateix...lamentablement 
No podia faltar un director; només faltaria... La direcció del PAISS és nomenada per l'Òrgan de Govern, a proposta del titular del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i del titular del Departament de Salut, i té encomanades les funcions següents: a) Executar les actuacions acordades per l'Òrgan de Govern i Comissió Permanent. b) Coordinar a escala operativa i executar les directrius d'actuació i els objectius estratègics per àmbit.
c) Aprovar els criteris per fer el seguiment de l'execució del Pla i l'assoliment dels objectius. d) Assolir i fer assolir els objectius determinats. e) Determinar el sistema d'avaluació de resultats.
El nomenament com a persona titular de la direcció del Pla d'atenció integrada social i sanitària no comporta ni la creació ni l'accés a un nou lloc de treball, ni dona lloc a la consolidació de drets a aquest efecte.

I evidentment és obligatori un Comitè Operatiu, i un Consell Assessor, no fos cas... Tristament es nota quan la política es fica pel mig i la seva presència fa desaparèixer tota ombra d’eficiència... 

dijous, 27 de juny del 2019

Mar de fons a Vall d’Hebron



43 Caps de Servei de l’Hospital envien un escrit a la consellera de Salut queixant-se de la manera com s’han assabentat dels canvis en la gerència de l’Hospital, i reclamant ser tinguts en consideració a l’hora de decidir aquests canvis. 



Dona la sensació que el departament de Salut pensa pot fer el que cregui i quan cregui, i que per canviar gerents d’hospitals o presidents de consorcis no necessita el consens de ningú. És tot un exercici de transparència...      


                                                                                  
L'exvicepresident del govern de la Generalitat Oriol Junqueras,
l'exconseller de Salut Toni Comin, i el gerent de l'Hospital
Vall d'Hebron Dr. Martínez Ibáñez
No es pot canviar, així com així, a un gerent que estava gestionant eficientment el Campus Sanitari del Vall d’Hebron sense donar una explicació mínimament convincent i vàlida. Les raons adduïdes per l’ICS de voler propiciar un nou enfocament en l'organització de l'hospital més gran de Catalunya semblen ridícules si al costat s’afirma que el Dr. Martínez Ibáñez havia desenvolupat una gran tasca situant a l’Hospital a l’alçada dels millors hospitals d’Europa; en què quedem... No es pot dir que  "comença un cicle que requereix un nou lideratge" i quedar-se tan ample. Tot això i les “petites coses” que han anat succeint, segons el departament de Salut, són tan inconsistents que indueixen a pensar en un rerefons polític a l’hora de justificar aquesta decisió que no es compartida per una gran majoria de caps de servi de l’Hospital. En concret el 90% dels caps de servei de l’Hospital donen suport al gerent cessat i demanen explicacions a les més altes instàncies del departament de Salut.

Com és sabut, la substitució del Dr. Martínez Ibáñez passa per la figura del Dr. Albert Salazar, que en principi té un molt bon currículum, però que el seu pas per l’Hospital de Sant Pau, més enllà de pacificar una Institució que havia viscut temps convulsos, tampoc s’ha significat per una millora de la capacitat d’atracció del centre, ni per haver fet un pas endavant en la valoració de l’Hospital per part dels ciutadans. El prestigi de Sant Pau va ser superat ja fa anys, de llarg, per l’Hospital Clínic, i també ha estat superat per el Vall d’Hebron. Des d’aquest punt de vista, Sant Pau continua estant o era...  

Sigui com sigui, la transparència i el bon govern exigeixen que els gerents de qualsevol ram de l’activitat siguin els millors professionals possibles. I en aquest sentit, tot i que el currículum del Dr. Salazar és bo, calia poder demostrar que a més era el millor candidat possible. L’empresa més gran de Catalunya  (Vall d’Hebron), necessita el millor gerent possible, i això només es garanteix mitjançant un procés de selecció. Ens agradi o no. Un procés de selecció beneficia al candidat elegit, atès que ningú pot discutir la seva idoneïtat, mentre que ara, legítimament, des de Vall d’Hebron algú pot dir que el Dr. Salazar ha estat triat per afinitats polítiques o per amiguisme. Des d’aquest punt de vista, amb un nou nomenament a dit al Dr. Salazar li han fet un flac favor.        
      
L’etapa del Dr. Martínez Ibáñez en la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron estava resultant de les més exitoses en la història de l’Hospital, fins el punt que estava amenaçant, en sentit positiu, el lideratge assistencial que l’Hospital Clínic exerceix a Catalunya des de fa anys. És cert que en algun moment hi ha hagut situacions de conflicte amb algun professional de l’Hospital, però és cert també que el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez comptava amb el suport d’una majoria molt significada de metges de la Institució, molt implicats en el Pla Estratègic que l’equip del Dr. Martínez Ibáñez havia desenvolupat, conjuntament amb els caps de servei del Centre. En concret, 43 del 48 caps de servei de l’Hospital han signat un escrit dirigit a la consellera de Salut, al director del CatSalut i al gerent de l’ICS en el que demanen explicacions per la mesura presa, i es queixen de la manera com s’ha dut a terme, sense ni tan sols haver-ho comentat amb els professionals.

El Dr. Albert Salazar serà el nou gerent
de l'Hospital Vall d'Hebron   
I és que entre els molts encerts del Dr. Martínez Ibáñez al front del Vall d’Hebron, hi ha l’haver constituït un Comitè Assessor de la direcció, en el que hi participaven tots els caps de servei, i en el que es debatien totes les qüestions importants que afectaven al dia a dia de l’Hospital així com al seu futur. D’aquesta manera els metges es sentien part de l’organització i els acords que es prenien no eren imposicions de la gerència sinó acords dels professionals per millorar el funcionament del centre en benefici de la qualitat assistencial i del malalt.

Sembla com si el nou equip que dirigeix el departament de Salut no conegui massa bé el terreny que trepitja. Fins ara han nomenat uns quants gerents a dit sense que aquesta manera de fer els hagi rebotat en la seva contra. Els cassos del SEM, Lleida, Reus o Blanes-Calella són simptomàtics d’aquesta manera de fer: “aquí mano jo, i nomeno a qui vull en la gerència”. Tanmateix, que en tots aquests llocs no hi hagi hagut pràcticament contestació a aquesta manera de fer no implica necessàriament que hagi de ser així a tot arreu. Als professionals del Vall d’Hebron els costa entrar en conflicte i mobilitzar-se, però quan s’hi posen, no hi ha qui els pari... 

dimarts, 25 de juny del 2019

Els responsables del PLANUC reten comptes


La davallada de la conflictivitat relacionada amb l’atenció en els serveis d’urgències hospitalaris és un fet que s’ha pogut constatar en aquests dos últims anys de vigència del PLANUC



Sense les limitacions pressupostàries existents, els resultats podrien ser encara millors. Tanmateix el PLANUC es proposa com a objectiu, entre d’altres, aconseguir que els malalts restin un màxim de 24 hores als serveis d’urgències hospitalaris.     



Que la saturació dels serveis hospitalaris d’urgències ha deixat de ser notícia habitual en els diaris en determinades èpoques de l’any és una realitat. Mica en mica el PLANUC s’ha mostrat com una eina eficaç per reduir l’impacte de les grips i altres malalties en els serveis d’urgències dels hospitals, i aquesta reducció s’ha produït per l’abordatge encertat que el PLANUC ha fet de la situació dels serveis d’urgències en base a tres nivells d’actuació diferenciats.


El primer d’aquests nivells és el relatiu al tractament dels fluxos d’arribada de malalts als serveis d’urgència hospitalaris. Es tractava de reduir-los utilitzant dispositius alternatius i entre ells els CUAP que han vist incrementar significativament la seva activitat sobretot en cassos de baixa gravetat, fet que sens dubte ha contribuït a reduir la pressió assistencial sobre les urgències hospitalàries. També ha permès regular els fluxos d’accés als serveis d’urgències l’actuació del 061 CatSalut Respon, així com un increment de la capacitat resolutiva de l’assistència primària.

El segon nivell és l’atenció en el servei d’urgències pròpiament dit. En aquesta àmbit la millora de molts dels espais físics dels serveis d’urgències ha permès una major eficiència en les atencions urgents. És el cas de l’Hospital de Bellvitge, o l’Hospital del Mar, o el Trueta de Girona entre altres. Mica en mica la renovació dels espais facilita la tasca dels professionals a la vegada que millora la privacitat dels malalts atesos. 

Finalment hi ha un tercer nivell d’actuació una vegada el malalt ha estat atès en el servei d’urgències. Aquesta fase del procés d’atenció és la que sens dubte ha generat més conflictes al llarg del temps, derivats de la manca de llits a l’Hospital. Per això alternatives a l’hospitalització convencional com l’hospitalització a domicili han estat fonamentals per assolir bons resultats. En aquest sentit, és molt important la capacitat de derivació de malalts de l’hospital, bé al domicili del malalt bé a altres dispositius sociosanitaris on el malalt segueix el seu procés de convalescència. Drenar malalts és la clau perquè el servei d’urgències no es saturi. 

Paral·lelament, altres mesures complementaries com la potenciació de les ESIC (Equips de Suport Integral a la Cronicitat) també han tingut un paper molt significatiu a l’hora de canalitzar als malalts crònics complexos per una via diferent a l’hora de rebre atencions urgents i/o que requereixin un ingrés hospitalari.

En aquest repàs a les aportacions del PLANUC i pel que fa a l’àmbit organitzatiu, no es poden deixar de banda els Comitès Operatius d’Urgències i Emergències (COUE) que integren proveïdors sanitaris del territori que presten serveis d’urgències, i que propicien una millor coordinació dels diferents dispositius i que entre altres funcions elaboren el Pla Operatiu d’Urgències i Emergències de cada territori.

L’Àrea d'Atenció Sanitària del CatSalut dirigida per la Dra. Cristina Nadal avalua en un 55% el grau d’assoliment dels 10 objectius o eixos d’actuació que el PLANUC s’havia marcat, i estableix com a accions més destacades de cara al futur les següents:

  • Regular l'accessibilitat i l'ús més adequat als diferents dispositius d'urgències, i fomentar l'auto-cura.   
  • Reordenació dels dispositius d’atenció continuada i desplegament en el territori dels CUAPS que siguin necessaris.
  • Implementar algoritmes d’intel·ligència artificial al SEM, i especialitzar una unitat del SEM pel trasllat de malalts altament complexos.
  • Valorar el canvi del sistema de triatge.
  • Aconseguir que el 100% dels malalts que ingressen en un servei d’urgències registrin una estada en el servei inferior a 24 hores.
  • Actuació integrada social i sanitària de tots els recursos del sistema.
  • Elaborar un Pla específic de recursos humans en els serveis d’urgències amb una visió territorial. 
  • Objectius importants que si s’assoleixen en el seu conjunt haurien d’impedir  la saturació dels serveis d’urgències dels hospitals de la xarxa pública. Tot això en base a tres premisses: 
  • Reducció dels fluxos de malalts que arriben a urgències dels hospitals gràcies a la utilització de dispositius complementaris com els QUAP i altres.
  • Incrementar l’eficiència dels serveis d’urgències dotant-los dels recursos i els espais necessaris.
  • Aconseguir un drenatge eficient de malalts del servei d’urgències utilitzant fórmules alternatives com l’hospitalització a domicili i els llits dels centres sociosanitaris del territori.
Semblava que el problema de les urgències hospitalàries no tenia solució, i mica en mica  la Dra. Nadal i el seu equip estan demostrant que el problema es pot reduir i controlar. De moment la situació ha millorat i molt. Ho seguirem...      

diumenge, 23 de juny del 2019

Frases, frases, frases... però com convertir les frases en realitats?


Els polítics s’estan especialitzant en dir el que voldrien fer, però dient-ho amb una certa ambigüitat, perquè ningú els pugui passar comptes. Tanmateix el que voldrien fer mai o quasi mai per ser més exacte, s’acaba consolidant. Els gran problemes continuen sent els grans problemes, i les grans mancances continuen sen les grans mancances del sistema. El finançament insuficient de la sanitat pública, o una assistència primària amb moltes mancances algunes d’elles derivades d’un hospital-centrisme exacerbat són situacions endèmiques del sistema sanitari català. 
Contra això, només s’apliquen discursos i bones intencions, però mai fins ara autèntiques solucions. Millorar l’assistència primària no s’aconseguirà només amb l’ENAPISC. Cal a més voluntat política, fets concrets, canvis radicals de plantejaments, aportar el finançament necessari, i en lloc d’això ens pensem que com que tenim l’ENAPISC ja ho tenim tot solucionat. 
Cal afrontar els reptes actuals i de futur del sistema sanitari públic, però no n’hi ha prou anunciant-ho, calen accions concretes que no es veuen per enlloc. És el gran problema de la política del bla, bla, bla... basada en les paraules i sense que els fets ho corroborin. Tot plegat pura demagògia...               



Fa pocs dies, en el sí d’un dels esmorzars informatius que periòdicament organitza “Nueva Economía Fórum” la consellera de Salut Alba Vergés tornava a repetir per enèsima vegada unes quantes frases fetes, que anem sentint una vegada i un altre, però que la realitat demostra que darrera d’aquestes expressions no hi ha cap realitat que les confirmi. De fet i per ser justos, cal dir que aquestes frases no són originals de la consellera Vergés, sinó que fa temps que les anem sentint per part dels màxims  responsables del departament de Salut. Hi ha quatre frases bàsiques que normalment es fan sortir en tots els discursos i després altres frases al voltant d’aquestes principals que ja són aportacions particulars de cada conseller.

Veiem la primera frase: “El finançament de la sanitat és insuficient” Afirmació indiscutiblement certa. Va ser el conseller Trias qui va començar a denunciar aquesta situació, allà per a l’any 1988. Trenta anys després, continuem amb el mateix discurs, i a més de Xavier Trias per el departament de Salut hi han passat des de les hores, altres 6 consellers de diferents colors polítics. Ens hauríem de preguntar que han fet tots els consellers que han passat per el departament de Salut per millorar el finançament de la sanitat pública. És evident que només denunciant la situació aquesta no s’arreglarà; calen negociacions polítiques que acabin amb resultats positius i fins ara el que resulta evident és que la capacitat política i negociadora dels nostres consellers no ha estat precisament brillant. Trenta anys després d’haver començat a denunciar-ho continuem allà on érem: la sanitat pública a Catalunya està insuficientment finançada. I si passéssim de la denúncia a les solucions? I si deixessin de repetir aquesta denúncia una vegada i un altre, i s’arremanguessin fins trobar una solució?  

La segona frase seria: “Volem posar a les persones al centre del sistema sanitari”. Entesos, i per això tenim llistes d’espera per accedir a una intervenció quirúrgica, o per accedir a proves diagnòstiques, o per accedir al metges de capçalera, o... Novament la demagògia fàcil. En el centre del sistema hi ha instal·lada la burocràcia; hi ha instal·lada una organització ineficient. En el centre del sistema el que de fet hi ha són els interessos dels funcionaris; això és que realment hi ha envoltats d’una sèrie de cotilles administratives que els emparen.

Una tercer frase podria ser “L’atenció primària és l’eix del sistema sanitari”. També una frase per a la història. Resulta ser un eix tan important que per això no s’han reposat els metges que en aquests últims anys s’han anat jubilant, ni s’han dotat les plantilles d’infermeria, ni es cobreixen algunes baixes, ni s’ha millorat l’accessibilitat als equipaments de diagnòstic, i per això un malalt tractat a la primària pot trigar força temps abans no el vegi un especialista.   
També resulta curiós constatar com les úniques aportacions que s’han fet últimament a la primària han estat a conseqüència d’una vaga convocada per els metges de l’assistència primària. De tant estar a l’eix del sistema sanitari ha calgut una vaga per millorar les condicions de treball. Prou demagògia si us plau!  

La quarta frase sembla gairebé una broma de mal gust: “els professionals són clau pel sistema de salut”. I per això el seu poder adquisitiu està per sota del que tenien a l’any 2010, i per això molts metges, sobretot joves, estan amb contractes precaris, i la majoria suporten una pressió assistencial estressant.  

En el cas de la consellera Vergés hi ha a més algunes frases addicionals no tan utilitzades com aquestes quatre anteriors: 
“Volem afrontar els nous reptes amb una mirada llarga...” Que voldrà dir això d’una mirada llarga... 
“Ens cal una millor integració social i sanitària...” i les competències de salut i socials continuen en departaments diferents de la Generalitat (Salut i Treball) en lloc d’abordar les necessitats socials i sanitàries de les persones com un tot, i per tant des d’una sola responsabilitat política i administrativa 
“Hem prioritzat la perspectiva de gènere en les polítiques de salut”, i te n’adones que tot el que s’ha fet en aquest àmbit en un any, és crear un consell assessor específic per aquesta problemàtica.
La despesa sanitària és una inversió en salut...” com si el sistema no estigués ple d’ineficiències que fan que una part de la despesa sanitària es malbarati sense aportar valor ni  a la societat, ni a la sanitat.

En definitiva, bla, bla, bla... però quan mires que és el que veritablement queda de positiu, veus que llevat d’alguna petita incidència en algun tema, la resta tot segueix exactament igual...

       

dijous, 20 de juny del 2019

L’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona estrena una nova fase de l’ampliació del servei d’Urgències


Després de mesos d’obres els gironins poden gaudir d’un servei d’urgències molt més confortable permetrà que aquelles imatges amb les lliteres plenes de malalts aparcades als passadissos desapareguin del nostre record.


Això, a Girona, no ho tornaran a veure


Caldria que els partits polítics, el departament de Salut, i els professionals de l’Hospital arribin ràpidament a un acord sobre la ubicació definitiva del nou Trueta. La indefinició actual ja fa massa temps que dura, i no comporta res positiu per als gironins; ans al contrari...      



En la retina de molts gironins encara hi ha desada la imatge del servei d’Urgències de l’Hospital Dr. Josep Trueta, amb els seus passadissos plens de lliteres posades en fila ocupades per malalts pendents de poder ingressar a les plantes d’hospitalització. Afortunadament, aquelles imatges han quedat enrere i mica en mica el nou servei d’urgències va adquirint el format definitiu. És un servei dissenyat seguint el model de l’Hospital de Bellvitge, amb les dimensions adequades per poder assumir la pressió assistencial que gravita sobre l’Hospital gironí, que atén una mitjana diària de 200 malalts.

La posada en funcionament del nou servi d’Urgències consta de 3 fases de les quals en aquests moments ja se n’han cobert dues. La primera fase es va inaugurar a l’any 2018 amb la posada en funcionament de 22 box i 31 punts assistencials en els espais que ocupava el Laboratori Clínic que va ser prèviament traslladat al Parc Hospitalari Martí i Julià a Salt. Aquesta primera fase va suposar un millora molt important per els malalts però també per els més de 70 professionals que treballen al servei.

Ara, fa tan sols una setmana s’ha posat en funcionament una segona fase, que inclou entre altres dependències l’admissió de malalts i el triatge, la sala d’espera, la zona de pacients de baixa complexitat i la zona de malalts crítics que ha d’entrar en servei aquests propers dies. Totes les àrees posades en funcionament disposen d’equipaments d’última generació que contribueixen a la millora de la qualitat assistencial del servei. Tot plegat significa també una notable millora de la confortabilitat de malalts i professionals, de la intimitat dels pacients i de la privadesa.

Resta pendent una tercera fase, que es preveu pugui entrar en servei de cara a l’any 2020, i que inclourà altres 11 punts monitoritzats per a pacients d’alta complexitat, i 8 butaques d’administració de tractaments que donaran suport a la zona de baixa complexitat. Al mateix temps això permetrà que l’àrea de traumatologia pugui entrar en funcionament en els seus espais definitius atès que en l’actualitat aquests espais estan ocupats per un àrea d’observació de malalts. Cal tenir en compte que la realització de les obres s’ha fet compatible en tot moment amb el funcionament normal de l’Hospital i del seu servei d’Urgències, amb tots els inconvenients que es deriven d’aquestes situacions però que s’han anat resolen sense excessius entrebancs, com per exemple algun problema sorgit amb l’alçada d’algunes ambulàncies. 

El projecte, que fins ara ha costat 5,1 milions d’€ entre obra i equipaments, comporta pràcticament doblar la superfície que el Trueta destinava al servei d’Urgències que passarà de 1.200 m2 a 2.300 quan l’obra finalitzi. 

Atès que l’Hospital Dr. Josep Trueta és l’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona, els pràcticament 70.000 pacients atesos anualment al servei d’Urgències de l’Hospital provenen d’altres hospitals de la Regió i de l’atenció primària de les comarques gironines.

A destacar que l’Hospital Trueta, a banda de les obres del servei d’Urgències, està sotmès a un conjunt de treballs de renovació de les seves instal·lacions bàsiques com ara els conduccions d’aigua, i altre obres d’envergadura en algun dels seus serveis assistencials. Tot a conseqüència d’una provisionalitat que fa massa temps que dura relativa a la discussió al voltant de la ubicació del nou hospital. Els polítics porten ja masses anys discutint sobre l’emplaçament més adequat: que si ampliar l’hospital existent en la seva ubicació actual, que si situar-lo a Domenys, que si fer-lo al costat del Parc Martí Julià a Salt... i el departament de Salut, per la seva banda sense dir-hi formalment la seva i acabar així amb la polèmica. En comptes d’això, anem reformant espais del vell hospital, anem gastant diners, i anem marejant la perdiu 

Afortunadament la gent de les comarques gironines podrà disposar d’un servei hospitalari de Urgències modern i que millorarà molt la confortabilitat de les atencions sanitàries urgents que reben.              

dimarts, 18 de juny del 2019

El departament de Salut està excessivament supeditat a les decisions, en matèria de finançament, del departament d’Economia


El pressupost del departament de Salut, sempre haurà de passar pel sedàs del departament d’economia; d’això no hi ha cap dubte. Tanmateix des del departament de Salut s’ha de tenir l’habilitat per fer entendre als d’Economia que el sector sanitari està especialment tocat per la llarga crisi econòmica que estem patint i cal una sensibilitat especial cap a un sector que malgrat les retallades ha mantingut la seva alta qualitat assistencial. 
Un sector, amb uns professionals al límit i unes entitats proveïdores ofegades econòmicament, que necessiten recursos addicionals com l’aire que respiren i en lloc d’això reben negatives a l’hora de que se’ls reconegui tota l’activitat que fan per al CatSalut. Cal que l’activitat sigui remunerada amb unes tarifes que tinguin relació amb els costos reals i permetin un marge per fer front a les inversions pràcticament inexistent aquests últims anys.
El sector sanitari públic demana passar d’una vegada de les paraules als fets...          






En una entrada al blog del mes de febrer, explicava que els departaments d’Economia i de Salut no poden anar de bracet. No anar del bracet tampoc vol dir necessàriament que hagin d’anar a la grenya amb enfrontaments continus, això en cap cas, però si que les necessitats del sector sanitari haurien de ser respectades molt més del que ho són en l’actualitat per un departament d’Economia que veu la despesa en salut com una despesa que afecta al 40% del seu pressupost i que per tant, quan hi ha dificultats econòmiques, és una bossa golosa en la que es poden fer més estalvis que en aquells departaments de la Generalitat en els que el seu pressupost no té l’envergadura que té el de Salut. 

L'edific tecno-quirúrgic de Bellvitge ha sofert un nou retràs
pel que fa al seu equipament. Aquest edifici porta ja molts
anys acabat i la societat no pot treure'n el rendiment
complert, malgrat el seu elevat cost, per culpa
de la ineficàcia dels polítics a l'hora
d'aportar solucions i recursos   
És sabut que molts centres del SISCAT estant patint serioses dificultats que afecten perillosament a la seva sostenibilitat econòmica. És sabut també que diferents gestors es queixen de la manca de reconeixement, i per tant de pagament, de feines que fan addicionals al compliment estricte del contracte que tenen subscrit amb el CatSalut. També sabem que els increments de tarifes produïts aquests darrers anys s’han destinat molt majoritàriament a increments salarials, i que els comptes d’explotació de les institucions de la xarxa sanitària pública tenen serioses dificultats de sostenibilitat. Sabem també que un país necessita poder acudir al crèdit per finançar-se, i que aquest crèdit ha de ser el més econòmic possible, i això exigeix que el rating del país sigui prou sòlid per que els creditors li prestin diners a un preu raonable. 

Per tant, es del tot lògic pensar que els responsables econòmics d’un govern s’esforcin per aconseguir que els mercats i en particular les agències de valoració, atorguin prou credibilitat a l’economia del país. En aquest sentit és del tot raonable que el departament d’Economia de la Generalitat intenti endreçar els seus malmesos números, per poder acudir a uns mercats financers que avui li neguen el pa i la sal. I val a dir que mica en mica els responsables del departament d’Economia amb el Sr. Pere Aragonès al front estan aconseguint els seus objectius.  

El que no pot ser, és que per aconseguir aquests bons resultats, es posi en risc la sostenibilitat de moltes entitats de sistema sanitari públic, que en aquests moments estan passant serioses dificultats econòmiques. I ja no és només l’equilibri econòmic financer el que està en risc sinó també la pròpia qualitat de l’assistència de la que amb raó, tant presumim tots plegats. Molts hospitals de la xarxa pública no poden renovar els seus equipaments ni accedir a noves tecnologies que els permetria ser més eficients. La realitat del dia a dia se’ls menja, i al departament de Salut miren cap a un altre cantó per tal de no molestar al Sr. Pere Aragonés. I tampoc és això. Al Sr. Aragonés cal molestar-lo tant com sigui necessari, perquè la seva obligació passa per aportar al sector sanitari públic els recursos econòmics que aquest necessita en lloc d’utilitzar-lo com a vàlvula de seguretat quan toca tancar l’aixeta dels diners. 

El vicepresident del govern català i conseller d'Economia
Pere Aragonès, té una tasca complicada que està resolent
de manera eficaç,però no eficient, atès que les seves
solucions passen per restringir excessivament els
recursos econòmics que la sanitat necessita.  
Fins ara, la passivitat del departament de Salut davant l’afany estalviador del departament d’Economia ha comportat diferents problemes al sector sanitari: retard coma mínim d’un any, de la previsió que l’exconseller Comin havia compromès sobre la inauguració al 100% de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge. Retard en la configuració del futur campus Vall d’Hebron, la constitució d’empreses públiques a les Terres de l’Ebre per gestionar l’Hospital de Mora i a la Catalunya Central per gestionar l’Hospital de Berga, la indefinició de la ubicació del futur nou Hospital Trueta de Girona, entre altres. Es dirà que s’han aportat recursos addicionals per l’assistència primària, i és cert, però ha estat per aturar unes vagues que amenaçaven en allargar-se si no hi havien solucions. A banda de la resposta a les exigències dels vaguistes, el departament d’Economia no ha fer cap altre gest significatiu a nivell econòmic per mal sector sanitari públic.

Per això quan fa poques setmanes en l’acte de cloenda de la celebració del 40 aniversari de la Comissió de Salut del Col·legi d’economistes vaig sentir a la consellera Vergés dir que “En aquesta nova era, la conselleria de Salut i la d’Economia som aliats, i hem de poder compartir aquesta visió de país, en aquest govern ho estem treballant amb complicitats i això ens ha permès a través del conveni del SISCAT, recuperar condicions i confiança”, vaig pensar anem malament; aquest no és el camí. La “complicitat” amb el departament d’economia comporta necessàriament perjudicis per a l’economia del sector sanitari públic.

No cal dir que m’encantaria estar equivocat...

diumenge, 16 de juny del 2019

Ara les especulacions giren en torn de qui serà el nou gerent de l’Hospital de Sant Pau


El recent nomenament del Dr. Albert Salazar al front de la gerència de L’Hospital Vall d’Hebron implica que caldrà trobar-li un substitut a la gerència d’una de les institucions més emblemàtiques de la sanitat catalana i àdhuc de l’espanyola com és l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu. I això comporta especulacions de tota mena.



Nomenar al substitut/a del Dr. Salazar a través d’un procés de selecció demostraria que l’aposta per la transparència al departament de Salut és quelcom més que paraules. 



Algunes d’aquestes especulacions fan referència a la Dra. Gemma Craywinckel, actualment directora assistencial del centre. No sembla mala idea que la gerència d’un hospital sigui ocupada per algú que tingui vinculació amb el centre, sempre i quan tingui la formació adequada i experiència en gestió; el model Hospital Clínic és un exemple d’aquesta manera de fer. I seria el cas de la Dra. Craywinckel que ha viscut en primera persona les crisis d’aquests últims anys a l’Hospital de Sant Pau, superades a partir de l’arribada del Dr. Salazar a la gerència l’any 2014. 

L’Hospital de Sant Pau és un centre difícil de gestionar, i no només per la seva envergadura i complexitat, sinó també per l’existència d’un “cos facultatiu” molt organitzat, influent i amb capacitat d’incidir en la presa de decisions de la Institució. Cal ser conscient que anecdòticament es pot dir que quan una patum de Sant Pau agafa el telèfon, a l’altre banda hi pot estar alguna de les màximes autoritats de l’Estat, i això sens dubte atorga poder i pot significar fins i tot determinats privilegis. Per això resulta necessari conèixer aquesta realitat a l’hora d’assumir les responsabilitats de la gerència d’una institució d’aquestes característiques, i per això sembla positiu que el relleu del Dr. Salazar sigui assumit en clau interna per una persona que conegui molt i molt bé les peculiaritats, les interioritats i qui és qui a l’Hospital de Sant Pau.

Tot i que la Dra. Gemma Craywinckel és una excel·lent candidata a la plaça de gerent, seria desitjable que l’elecció es fes a través d’un procés de selecció. Algú es pot preguntar perquè caldria un procés de selecció, si acabo d’afirmar que la Dra. Craywinckel seria una molt bona candidata. Doncs bé, l’explicació és senzilla: un procés de selecció fet per una empresa prestigiosa, atorga al candidat escollit l’etiqueta de ser, sens dubte, el millor i el més adequat per el lloc que calia cobrir. Per contra, un nomenament a dit, sempre deixa obert l’interrogant de si aquella persona és o no la millor per cobrir aquell lloc o bé es tracta d’un nomenament polític o per amiguisme, o per ser una persona fàcil per als qui manen a Salut. Del que es tracta és de demostrar públicament que la persona elegida és la millor de totes les candidates per ocupar aquella plaça, i en aquest sentit, val a dir que segurament la Dra. Craywinckel no tindria cap problema a l’hora de superar un procés de selecció seriós. 

La Dra. Craywinckel és Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UB, especialista en Cirurgia General i Digestiva. La seva formació en gestió inclou un Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries per la UAB, del qual avui n’és la directora,  i també és Diplomada en Gestió Hospitalària per ESADE. A nivell professional va ser directora de l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i ha ocupat diferents posicions directives a l’Hospital de Sant Pau el que en l’actualitat és la directora assistencial.

Veurem doncs com s’encarrilen les coses i finalment si el rumor es confirma o no, però Sant Pau necessita una solució immediata. Encara tenim en el record els conflictes i els enfrontaments que es varen viure a l’Hospital entre un comitè d’empresa polititzat, amb una presidenta que va acabar de diputada al Parlament de Catalunya per Ciutadans, i una direcció en la que fins i tot algun dels seus integrants va patir problemes de salut derivats d’aquelles situacions tan negatives que no varen contribuir gens al manteniment del prestigi de l’Hospital.

Estaria bé que el Patronat de la Fundació de Gestió de Hospital de Sant Pau reaccioni amb rapidesa i resolgui la crisi el més aviat possible. Val a dir que fer-ho ràpid no es contradiu amb fer-ho bé, i per això seria desitjable encomanar quan abans millor a una empresa experta, seriosa i de prestigi un procés de selecció públic i obert.                               

divendres, 14 de juny del 2019

L’ICS talla de soca-rel les especulacions a Vall d’Hebron: el Dr. Albert Salazar serà el nou gerent


L’actual gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, aporta una formació adient i una experiència en gestió sòlida i consolidada. Tanmateix el fet d’haver estat triat a dit desvirtua el seu nomenament.



Per altre banda, el departament de Salut continua sense donar explicacions mínimament convincents per justificar el cessament del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez. Dona la sensació que es vol transmetre un missatge per la via dels fets, una mena d’avís a navegants, en el sentit de qui incomoda al poder, perd el càrrec.           



L’Institut Català de la Salut ha fet públic un comunicat en el que anuncia la substitució del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez a la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron, en la persona del Dr. Albert Salazar, que actualment és el gerent de l’Hospital de Sant Pau. En la nota l’ICS agraeix la dedicació i les aportacions del Dr. Martínez Ibáñez durant la seva etapa de 5 anys al front del vaixell insígnia de l’ICS.

El Dr. Albert Salazar
D’aquesta manera l’ICS surt al pas de les especulacions que corrien pel sector i en particular a l’Hospital Vall d’Hebron, amb diferents candidats en les quinieles. Tanmateix molts professionals de l’Hospital Vall Universitari Vall d’Hebron no entenen les autèntiques raons que hi ha al darrere d’aquest canvi, i no accepten les explicacions que “off the record” s’han anat donant sobre una nova etapa que cal endegar a l’Hospital. La gent sap perfectament que aquesta no és la raó i que darrere de tot plegat hi ha altres motivacions que ja vaig intentar explicar en l’entrada d'abans d’ahir al blog

El fet que el Dr. Martínez Ibáñez tingui una elevada consideració entre els professionals del sector sanitari encara genera més dubtes sobre les motivacions de la decisió del departament de Salut. Si Vall d’Hebron tenia a un dels millors gestors del sector sanitari públic, quines són les causes que han portat a la seva destitució? Encetar una nova etapa? Segur que aquesta no és la raó. Sigui com sigui, el cert és que el canvi s’ha produït i aquesta vegada, independentment de compartir o no la decisió, si que cal posar en valor l’agilitat de moviments de la gerència de l’ICS. Poques hores després que es conegués la destitució del Dr. Martínez Ibáñez, l’ICS ha anunciat qui serà el seu successor, sense esperar al consell d’administració de l’Institut que es celebrarà el proper 27 de juny. Anticipant-se a l’expansió dels rumors la gerència de l’ICS ha tingut la valentia d’anunciar amb immediatesa el nom del successor. 

Seguint la mala costum de no fer processos de selecció per escollir als millors professionals, l’ICS ha triat al Dr. Albert Salazar, actual gerent de l‘Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per responsabilitzar-se d’aquesta suposada nova etapa a Vall d’Hebron. Val a dir que el Dr. Salazar, en els 6 anys que ha estat a l’Hospital de Sant Pau ha aconseguit una fita que semblava molt complicada: ha pacificat un centre que venia de patir uns anys de conflictes continuats entre la direcció del centre i el seu comitè d’empresa. És una valor a considerar. Al marge d’aquest fet, el Dr. Salazar té un currículum molt sòlid. A banda de la seva titulació en Medicina i Cirurgia és diplomat en Direcció de Serveis Integrats de Salut per ESADE i diplomat en Finances per a Directius també a ESADE. Pel que fa a la experiència professional en l’àmbit de la gestió, el Dr. Salazar va ser subdirector mèdic a la Mútua de Terrassa, director mèdic de l’Hospital de Bellvitge, i director assistencial territorial de la Gerència Metropolitana Sud de l’ICS, i posteriorment va fer el salt a l’Hospital de Sant Pau on en una primera etapa va assumir la direcció assistencial, i a l’any 2014 va assumir les responsabilitats de la gerència de la Institució

Malgrat haver estat triat a dit, el perfil professional del Dr. Salazar és bo. Tanmateix les institucions sanitàries i un hospital com Vall d’Hebron exigeixen que la funció gerencial sigui assumida per el millor professional possible. I triar un gerent, sense un procés de selecció no garanteix de cap manera que la persona elegida a dit, tot i presentar un molt bon currículum, sigui el millor candidat possible per assumir la gerència de Vall d’Hebron.

Seria hora que el departament de Salut, que presumeix de transparència, a més de presumir-ne l’exercís. Demostrarien respecte per la professionalització de la gestió i pels gerents, que per merèixer aquesta denominació han de ser-ho i no només semblar-ho. El nou gerent de Sant Pau, també serà triat a dit? 

dimecres, 12 de juny del 2019

Fa temps que corrien rumors que al final s’han confirmat: relleu a la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron



El Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, un dels millors gerents que ha passat per el Centre, ha estat rellevat del seu càrrec en uns moments en els que sembla que el departament de Salut està fent una clara aposta nomenant gent fidel i incondicional en lloc de gerents en l’autèntic sentit de la paraula.



Els canvis a les gerències de l’ICS poden afectar també a altres hospitals de l’Institut. Dona la sensació que aquells gerents “incòmodes” perquè reclamen el que consideren just per al seu centre, se'ls busca un recanvi amb gent fidel i subordinada al poder.



El Dr. Martínez Ibáñez ha estat rellevat a la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron. El millor gerent dels que actualment exerceixen aquesta funció a l’ICS es veu apartat del càrrec perquè amb la seva defensa dels interessos de l’Hospital estava resultant massa incòmode pels que actualment regeixen els destins de la sanitat catalana. Pel que ha transcendit, el problema s’ha cuinat molt més al departament de Salut que no pas al mateix ICS. De fet, feia ja alguns mesos que els rumors apuntaven al relleu de la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron, i la Dra. Cristina Nadal semblava cridada a assumir aquesta responsabilitat, però sembla que la solució finalment no passarà per aquí.

El Dr. Martínez Ibáñez compta amb una experiència consolidada com a bon gestor. A banda de la seva formació mèdica, és diplomat en Direcció d’Hospitals i Organitzacions Sanitàries per EADA. Ha estat gerent territorial de l’ICS a Girona, i Gerent de l’Institut d’Assistència Sanitària també a Girona i amb aquesta doble funció va liderar el procés d’integració de les dues institucions. La seva gestió és ben valorada per la gran tasca que ha dut terme innovant i obtenint resultats brillants en molts àmbits. Durant la seva gestió a Vall d’Hebron el Dr. Martínez Ibáñez ha aconseguit una fita molt important: disputar-li amb èxit el lideratge assistencial a Catalunya a l’Hospital Clínic. 

Alguns interpreten que tot plegat té per objectiu deixar clar que si algú posa en dificultats a l’autoritat sanitària i econòmica de la Generalitat, reclamant més recursos, tot i que aquesta reclamació estigui del tot justificada, això tindrà conseqüències. Quan un gerent o un president del consell de govern d’un consorci molesten perquè reclamen el que consideren just per al seu centre, se’ls canvia i en pau. És el que va succeir a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, ara ha passat a l’Hospital Vall d’Hebron, possiblement va succeir a Reus, i algunes fonts apunten que també pot tornar a passar a algun altre consorci i algun altre hospital de l’ICS. És ben bé la posada en pràctica d’aquella frase que diu “qui es mou no surt a la foto”. Sembla que es vulgui deixar clar al sector que aquells directius que siguin excessivament exigents reclamant les necessitats dels seus centres, i creïn incomoditat als que manen al departament de Salut i al d’Economia, se’ls recanvia i problema resolt. Per tant tot plegat és un avís a navegants.

Una vegada més es demostra que al departament de Salut els importa poc dotar al sistema de bons professionals de la gestió. Abans que la professionalitat, la formació o l’experiència, compta una afiliació política concreta o una subordinació al poder. Cal sobretot no incomodar; la capacitat d’assumir els reptes de la funció directiva de les persones escollides passa a un segon pla. Conseqüència: el sector públic perd excel·lents professionals que van sent substituïts per persones fidels però poc o gens capacitades per assumir responsabilitats de gestió.       

Això és el que explicava al respecte el professor Mas Colell en una Jornada celebrada recentment al Col·legi d’Economistes: 

“Els directius de les institucions públiques sanitàries són claus; poden ser enginyers, metges, infermers, el que es vulgui. El que és important és que siguin bons i que hi hagi un bon sistema de selecció i que siguin bons professionals… Crec molt més amb sistemes de selecció amb concursos públics, amb “head hunters” si cal, i amb currículums avaluables. Si volem professionals d’alt nivell, necessitem que les renovacions de professionals no coincideixin en temps d’eleccions,  per deslligar la seva contractació de la política, i també necessitarem compensar-los econòmicament de forma similar al que es paga en el sector privat".

Contràriament a aquesta visió del professor Mas Colell, ara ens trobarem novament amb un nomenament a dit, que podria implicar una roda de canvis a l’ICS si el recanvi del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez es fa en clau interna com es rumoreja que pot passar...  Ho seguirem.