El departament de Salut està excessivament supeditat a les decisions, en matèria de finançament, del departament d’Economia

El pressupost del departament de Salut, sempre haurà de passar pel sedàs del departament d’economia; d’això no hi ha cap dubte. Tanmateix des del departament de Salut s’ha de tenir l’habilitat per fer entendre als d’Economia que el sector sanitari està especialment tocat per la llarga crisi econòmica que estem patint i cal una sensibilitat especial cap a un sector que malgrat les retallades ha mantingut la seva alta qualitat assistencial. 

Un sector, amb uns professionals al límit i unes entitats proveïdores ofegades econòmicament, que necessiten recursos addicionals com l’aire que respiren i en lloc d’això reben negatives a l’hora de que se’ls reconegui tota l’activitat que fan per al CatSalut. Cal que l’activitat sigui remunerada amb unes tarifes que tinguin relació amb els costos reals i permetin un marge per fer front a les inversions pràcticament inexistent aquests últims anys.

El sector sanitari públic demana passar d’una vegada de les paraules als fets...          

En una entrada al blog del mes de febrer, explicava que els departaments d’Economia i de Salut no poden anar de bracet. No anar del bracet tampoc vol dir necessàriament que hagin d’anar a la grenya amb enfrontaments continus, això en cap cas, però si que les necessitats del sector sanitari haurien de ser respectades molt més del que ho són en l’actualitat per un departament d’Economia que veu la despesa en salut com una despesa que afecta al 40% del seu pressupost i que per tant, quan hi ha dificultats econòmiques, és una bossa golosa en la que es poden fer més estalvis que en aquells departaments de la Generalitat en els que el seu pressupost no té l’envergadura que té el de Salut. 

L'edific tecno-quirúrgic de Bellvitge ha sofert un nou retràs
pel que fa al seu equipament. Aquest edifici porta ja molts
anys acabat i la societat no pot treure'n el rendiment
complert, malgrat el seu elevat cost, per culpa
de la ineficàcia dels polítics a l'hora
d'aportar solucions i recursos   

És sabut que molts centres del SISCAT estant patint serioses dificultats que afecten perillosament a la seva sostenibilitat econòmica. És sabut també que diferents gestors es queixen de la manca de reconeixement, i per tant de pagament, de feines que fan addicionals al compliment estricte del contracte que tenen subscrit amb el CatSalut. També sabem que els increments de tarifes produïts aquests darrers anys s’han destinat molt majoritàriament a increments salarials, i que els comptes d’explotació de les institucions de la xarxa sanitària pública tenen serioses dificultats de sostenibilitat. Sabem també que un país necessita poder acudir al crèdit per finançar-se, i que aquest crèdit ha de ser el més econòmic possible, i això exigeix que el rating del país sigui prou sòlid per que els creditors li prestin diners a un preu raonable. 

Per tant, es del tot lògic pensar que els responsables econòmics d’un govern s’esforcin per aconseguir que els mercats i en particular les agències de valoració, atorguin prou credibilitat a l’economia del país. En aquest sentit és del tot raonable que el departament d’Economia de la Generalitat intenti endreçar els seus malmesos números, per poder acudir a uns mercats financers que avui li neguen el pa i la sal. I val a dir que mica en mica els responsables del departament d’Economia amb el Sr. Pere Aragonès al front estan aconseguint els seus objectius.  

El que no pot ser, és que per aconseguir aquests bons resultats, es posi en risc la sostenibilitat de moltes entitats de sistema sanitari públic, que en aquests moments estan passant serioses dificultats econòmiques. I ja no és només l’equilibri econòmic financer el que està en risc sinó també la pròpia qualitat de l’assistència de la que amb raó, tant presumim tots plegats. Molts hospitals de la xarxa pública no poden renovar els seus equipaments ni accedir a noves tecnologies que els permetria ser més eficients. La realitat del dia a dia se’ls menja, i al departament de Salut miren cap a un altre cantó per tal de no molestar al Sr. Pere Aragonés. I tampoc és això. Al Sr. Aragonés cal molestar-lo tant com sigui necessari, perquè la seva obligació passa per aportar al sector sanitari públic els recursos econòmics que aquest necessita en lloc d’utilitzar-lo com a vàlvula de seguretat quan toca tancar l’aixeta dels diners. 

El vicepresident del govern català i conseller d'Economia
Pere Aragonès, té una tasca complicada que està resolent
de manera eficaç,però no eficient, atès que les seves
solucions passen per restringir excessivament els
recursos econòmics que la sanitat necessita.  

Fins ara, la passivitat del departament de Salut davant l’afany estalviador del departament d’Economia ha comportat diferents problemes al sector sanitari: retard coma mínim d’un any, de la previsió que l’exconseller Comin havia compromès sobre la inauguració al 100% de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge. Retard en la configuració del futur campus Vall d’Hebron, la constitució d’empreses públiques a les Terres de l’Ebre per gestionar l’Hospital de Mora i a la Catalunya Central per gestionar l’Hospital de Berga, la indefinició de la ubicació del futur nou Hospital Trueta de Girona, entre altres. Es dirà que s’han aportat recursos addicionals per l’assistència primària, i és cert, però ha estat per aturar unes vagues que amenaçaven en allargar-se si no hi havien solucions. A banda de la resposta a les exigències dels vaguistes, el departament d’Economia no ha fer cap altre gest significatiu a nivell econòmic per mal sector sanitari públic.

Per això quan fa poques setmanes en l’acte de cloenda de la celebració del 40 aniversari de la Comissió de Salut del Col·legi d’economistes vaig sentir a la consellera Vergés dir que “En aquesta nova era, la conselleria de Salut i la d’Economia som aliats, i hem de poder compartir aquesta visió de país, en aquest govern ho estem treballant amb complicitats i això ens ha permès a través del conveni del SISCAT, recuperar condicions i confiança”, vaig pensar anem malament; aquest no és el camí. La “complicitat” amb el departament d’economia comporta necessàriament perjudicis per a l’economia del sector sanitari públic.

No cal dir que m’encantaria estar equivocat...