Els responsables del PLANUC reten comptes

La davallada de la conflictivitat relacionada amb l’atenció en els serveis d’urgències hospitalaris és un fet que s’ha pogut constatar en aquests dos últims anys de vigència del PLANUC

Sense les limitacions pressupostàries existents, els resultats podrien ser encara millors. Tanmateix el PLANUC es proposa com a objectiu, entre d’altres, aconseguir que els malalts restin un màxim de 24 hores als serveis d’urgències hospitalaris.     

Que la saturació dels serveis hospitalaris d’urgències ha deixat de ser notícia habitual en els diaris en determinades èpoques de l’any és una realitat. Mica en mica el PLANUC s’ha mostrat com una eina eficaç per reduir l’impacte de les grips i altres malalties en els serveis d’urgències dels hospitals, i aquesta reducció s’ha produït per l’abordatge encertat que el PLANUC ha fet de la situació dels serveis d’urgències en base a tres nivells d’actuació diferenciats.

El primer d’aquests nivells és el relatiu al tractament dels fluxos d’arribada de malalts als serveis d’urgència hospitalaris. Es tractava de reduir-los utilitzant dispositius alternatius i entre ells els CUAP que han vist incrementar significativament la seva activitat sobretot en cassos de baixa gravetat, fet que sens dubte ha contribuït a reduir la pressió assistencial sobre les urgències hospitalàries. També ha permès regular els fluxos d’accés als serveis d’urgències l’actuació del 061 CatSalut Respon, així com un increment de la capacitat resolutiva de l’assistència primària.

El segon nivell és l’atenció en el servei d’urgències pròpiament dit. En aquesta àmbit la millora de molts dels espais físics dels serveis d’urgències ha permès una major eficiència en les atencions urgents. És el cas de l’Hospital de Bellvitge, o l’Hospital del Mar, o el Trueta de Girona entre altres. Mica en mica la renovació dels espais facilita la tasca dels professionals a la vegada que millora la privacitat dels malalts atesos. 

Finalment hi ha un tercer nivell d’actuació una vegada el malalt ha estat atès en el servei d’urgències. Aquesta fase del procés d’atenció és la que sens dubte ha generat més conflictes al llarg del temps, derivats de la manca de llits a l’Hospital. Per això alternatives a l’hospitalització convencional com l’hospitalització a domicili han estat fonamentals per assolir bons resultats. En aquest sentit, és molt important la capacitat de derivació de malalts de l’hospital, bé al domicili del malalt bé a altres dispositius sociosanitaris on el malalt segueix el seu procés de convalescència. Drenar malalts és la clau perquè el servei d’urgències no es saturi. 

Paral·lelament, altres mesures complementaries com la potenciació de les ESIC (Equips de Suport Integral a la Cronicitat) també han tingut un paper molt significatiu a l’hora de canalitzar als malalts crònics complexos per una via diferent a l’hora de rebre atencions urgents i/o que requereixin un ingrés hospitalari.

En aquest repàs a les aportacions del PLANUC i pel que fa a l’àmbit organitzatiu, no es poden deixar de banda els Comitès Operatius d’Urgències i Emergències (COUE) que integren proveïdors sanitaris del territori que presten serveis d’urgències, i que propicien una millor coordinació dels diferents dispositius i que entre altres funcions elaboren el Pla Operatiu d’Urgències i Emergències de cada territori.

L’Àrea d'Atenció Sanitària del CatSalut dirigida per la Dra. Cristina Nadal avalua en un 55% el grau d’assoliment dels 10 objectius o eixos d’actuació que el PLANUC s’havia marcat, i estableix com a accions més destacades de cara al futur les següents:

• Regular l'accessibilitat i l'ús més adequat als diferents dispositius d'urgències, i fomentar l'auto-cura.   
• Reordenació dels dispositius d’atenció continuada i desplegament en el territori dels CUAPS que siguin necessaris.
• Implementar algoritmes d’intel·ligència artificial al SEM, i especialitzar una unitat del SEM pel trasllat de malalts altament complexos.
• Valorar el canvi del sistema de triatge.
• Aconseguir que el 100% dels malalts que ingressen en un servei d’urgències registrin una estada en el servei inferior a 24 hores.
• Actuació integrada social i sanitària de tots els recursos del sistema.
• Elaborar un Pla específic de recursos humans en els serveis d’urgències amb una visió territorial. 
• Objectius importants que si s’assoleixen en el seu conjunt haurien d’impedir  la saturació dels serveis d’urgències dels hospitals de la xarxa pública. Tot això en base a tres premisses: 
• Reducció dels fluxos de malalts que arriben a urgències dels hospitals gràcies a la utilització de dispositius complementaris com els QUAP i altres.
• Incrementar l’eficiència dels serveis d’urgències dotant-los dels recursos i els espais necessaris.
• Aconseguir un drenatge eficient de malalts del servei d’urgències utilitzant fórmules alternatives com l’hospitalització a domicili i els llits dels centres sociosanitaris del territori.

Semblava que el problema de les urgències hospitalàries no tenia solució, i mica en mica  la Dra. Nadal i el seu equip estan demostrant que el problema es pot reduir i controlar. De moment la situació ha millorat i molt. Ho seguirem...