(...Continua de l'entrada anterior)
Com a cloenda d’aquesta tercera Taula va intervenir la consellera de Salut Alba Vergés. Aquest és el resum de la seva intervenció:
La consellera Vergés va començar dient que per ella era un plaer absolut participar en aquesta Taula en la que hi havia persones de molta vàlua amb algunes de les qual ha coincidit en el Parlament o en altres àmbits. Va explicar que els seus antecessors en el càrrec havien deixat un llegat que ara li toca a ella entomar-lo, que és un sistema de salut del que ens en hem de sentir orgullosos i que permet donar una resposta molt bona a les necessitats de la ciutadania. Va explicar que el nom de la Taula (política, economia i salut) la definia molt bé atès que es dedica a la política, va estudiar economia i ara li toca la responsabilitat del departament de Salut i les tres coses les fa amb passió i s’hi sent del tot identificada.
Tenim infinitat de reptes en el sistema de salut que hem de saber encarar. Caldrà aportar-hi lideratge, consens, i també valentia per incorporar a molta gent nova capaç d’entendre la societat actual i les seves necessitats.
El pressupost de Salut és el 38% del pressupost de la Generalitat tot i que havia arribat a representar un 40%. Per tant parlem de xifres molt importants que demostren que aquest país prioritza la salut com un dels pilars bàsics de l’estat del benestar. ”Portem la llosa d’aquest finançament insuficient” va afegir. Aquest alt tant per cent de pressupost, la consellera no ho considera una despesa; ho entén com una inversió real de país, una inversió en salut, en cohesió social i una inversió també en progrés econòmic.
El sistema de salut és un motor econòmic que genera riquesa, transferència de coneixement, innovació, noves tecnologies i és capaç de promoure un ampli teixit empresarial que es pot desenvolupar de cara al món i obert al món. El sector salut genera un volum de negoci a Catalunya de 31.000 milions d’€/any que representa un 7,2% del PIB. És un sector que genera una alta ocupació de qualitat i 223.000 persones treballen a Catalunya en posicions relacionades amb la salut. En el futur tenim un ventall a explorar molt ampli en l’àmbit de la recerca i això és apassionant.
Catalunya històricament tenia ens ajuntaments que donaven serveis sanitaris a la població; hi havia també entitats mutualistes del sector tèxtil al Maresme, a Terrassa a Igualada, etc., que donaven la prestació sanitària als treballadors de les empreses que hi estaven afiliades. També hi havia fundacions de l’església que oferien aquests serveis sanitaris. Aquesta diversitat, tot això ho vàrem saber aprofitar com a sistema de salut i posar-ho a disposició de la societat per garantir el dret universal a la salut que volem que sigui amb equitat i qualitat.
Tota aquesta xarxa territorial aporta cohesió al territori; no només permet apropar els serveis sanitaris a la gent i això és equitat, sinó que a més permet que moltes persones puguin treballar a prop de casa seva. En molts municipis i comarques, els seus serveis sanitaris són l’empresa més gran d’aquells territoris. Hem de impulsar i millorar el nostre molt bon sistema sanitari.
Ara hem entrat en una nova era, que té alguns problemes compartits amb l’etapa anterior, com per exemple el del finançament insuficient, però la societat ha canviat els problemes ja no són els que hi havia fa 20 anys i per tant els reptes són diferents. Les necessitats de recursos són creixents i continuaran sent creixents, i nosaltres hem de garantir que el sistema sanitari d’aquí a20 anys sigui públic, sostenible, de qualitat i que respongui a les necessitats dels ciutadans. Haurem d’intentar aplanar la corba que representa la necessitat de recursos a través de la promoció de la salut, de prevenció i també amb l’aplicació d’eines de gestió i organitzatives. Si alguns factors que determinen l’estat de salut de la població no estan dins del sistema sanitari sinó que estan fora, haurem d’actuar també sobre aquests determinants socials que acaben impactant en la salut de les persones però que no estan dins de la responsabilitat directa del departament de Salut.
Tenim reptes i desafiaments importants. L’envelliment de la població, amb una esperança de vida alta, i una esperança de vida amb bona salut que també ha crescut, i això és un èxit del sistema. Però aquest èxit l’hem de saber gestionar pel que fa l’envelliment, i també l’èxit mèdic derivat d’una disminució de la mortalitat en determinades malalties. Avui tenim persones de 90 anys que entren a un quiròfan. Hi ha persones que han superat més d’un infart I tot això són èxits que caldrà saber gestionar junt amb els desafiaments del futur.
Hem volgut posar l’atenció primària en el eix del sistema sanitari amb una clara orientació a la comunitat. Ens diuen els professionals de la primària que ara hi ha una manca de capacitat per autogestionar la pròpia salut per part de la gent jove. Massa informació ens està perdent, cal saber gestionar l’excés d’informació de les xarxes.
Les noves teràpies aporten una molt alta efectivitat en la salut de les persones i cal incorporar-les plenament al sistema públic de salut. Pel que fa a determinats tractaments en els que la sanitat pública catalana és un referent a nivell estatal volem continuar atenent aquests pacients que ens venen de fora i que els nostre professionals puguin continuar fent aquesta feina, però com que el sistema de finançament és del tot insuficient, volem que el fons de cohesió sanitària sigui una realitat i se’ns abonin els costos d’aquetes atencions a malalts procedents d’altres comunitats.
Els professionals sanitaris són l’actiu principal del nostre sistema de salut, tenim un repte de captació i poder-ne disposar en tot el territori, hem d’incidir en com s’estan formant, i hem de saber donar un entorn de treball que els estimuli no només a través d’un salari sinó d’una carrera professional, de la possibilitat de desenvolupament personal i professional, etc. Hem de ser capaços de tenir-los i retenir-los en el nostre sistema públic de salut i definir els rols de futur que hauran d’assumir. Estem en un món competitiu però hem de competir molt més en la gestió del coneixement que no competir en la gestió de professionals intervenint en el mercat de vegades de maneres no ortodoxes. i ser capaços de fer xarxa.
La OMS està demanant que s’universalitzi el dret a la salut i això a més des ser equitatiu també és eficient. Estem en la bona línia, però no podrem tenir un sistema públic de salut universal, equitatiu i de qualitat sinó assegurem la seva sostenibilitat. El que decidim per assegurar la sostenibilitat del sistema haurà de passar per un gran consens de país; una sostenibilitat no només econòmica sinó també social. Volem que el sistema de salut avanci amb noves teràpies, que hi hagin inversions, introduir nova tecnologia i que sigui capaç de tenir cura de la nostra gent. Aquesta és la visió de futur que tenim.
En aquesta nova era, la conselleria de salut i la d’economia som aliats, hem de poder compartir aquesta visió de país, en aquest govern ho estem treballant amb complicitats i això ens ha permès a través del conveni del SISCAT, recuperar condicions i confiança. Tenim un sistema magnífic amb els nostres professionals però no hem d’oblidar mai que treballem per als ciutadans, persones que tenen noms i cognoms i un dret a la seva salut que volem garantir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada