Hi ha hagut èpoques en les que la relació entre el departaments d’Economia i de Salut feia saltar espurnes. Tanmateix el departament de Salut aconseguia bona part dels seus objectius gràcies a les habilitats personals d’alguns dels seus consellers.
Avui, el departament de Salut sembla un negociat en mans d’Economia. El Sr. Pere Aragonès, en el seu paper de vicepresident del govern català, és qui realment exerceix les funcions de conseller de Salut per tot allò que pot implicar una despesa econòmica.
Fa ja alguns mesos, parlant amb la consellera Vergés de la recuperació del poder adquisitiu dels professionals manllevat brutalment per una crisi econòmica molt dura, em deia que aquesta recuperació era del tot necessària, que s’hauria de fer de manera progressiva, i que ella mai s’enfrontaria amb el vicepresident Aragonès i conseller d’Economia, forçant unes assignacions pressupostàries més enllà del que fos possible. Aquesta reflexió de la consellera em va transportar anys enrere, quan alguns consellers de Salut mantenien una relació personal exquisida amb els consellers d’economia, i tot i així sabien reivindicar quan tocava els recursos que entenien necessaris pel departament de Salut. No n'hi va haver masses de consellers amb aquest perfil, però n'hi va haver.
La tendència normal de qualsevol conseller d’Economia és l’estalvi. L’estalvi com a norma i el respecte al pressupost com a eina per aconseguir-ho. El control econòmic de tots els departaments de la Generalitat comporta la capacitat de dir no, auto adjudicant-se un poder sobre la resta de departaments a l’hora d’aturar algunes de les seves propostes.
És una manera de fer que ja l’hem viscut altres vegades i no és nou d’aquesta legislatura. Quan va començar la crisi econòmica la consellera Geli es va veure obligada pel conseller Castells a aplicar la primera retallada salarial als professionals de la sanitat pública des de les transferències de la sanitat a Catalunya. En la legislatura següent, va ser el conseller Ruiz qui va sucumbir a les imposicions del conseller Mas Colell, que va organitzar una retallada dels pressuposts del departament de Salut mai vista. Tant Marina Geli com Boi Ruiz, aquest d’una manera molt significada, varen haver de cedir a les pressions d’Economia davant d’una crisi econòmica que semblava imparable.
Amb això no vull dir que Salut i Economia hagin de barallar-se contínuament; no és això. Salut i Economia haurien de mantenir una relació de cordialitat institucional i sent la sanitat pública una prestació social molt sensible per els ciutadans, Economia hauria de ser capaç de tractar al departament de Salut també amb una sensibilitat especial, cosa que habitualment no es produeix. Economia és el “ordeno y mando” i Salut, segons com sigui la personalitat del conseller, deixa fer, sense presentar batalla.
Sembla que ara estem en una d’aquestes fases, amb un departament de Salut afeblit davant d’Economia que decideix el que més els convé a ells, sense analitzar massa en profunditat les conseqüències de les seves decisions i amb el silenci còmplice de Salut. En tenim deferents exemples:
El Sr. Pere Aragonès, vicepresident del govern català i conseller d’Economia ha esmenat la plana al conseller Comin, retardant un any més (com a mínim) les inversions de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge.
El mateix Sr. Pere Aragonès, ha decidit vetar la creació de dues empreses públiques del CatSalut, que havien de gestionar dispositius sanitaris públics de les terres de l’Ebre i de la Catalunya Central. Aquestes empreses públiques havien estat anunciades per el conseller Comin en la passada legislatura i la seva creació semblava coherent amb un plantejament que voli donar una major visibilitat i responsabilitat al territori. Què el CatSalut tingués una entitat gestora de serveis sanitaris no ICS, en cada una de les regions sanitàries no era una mala proposta, sinó tot el contrari.
L’equip del Sr. Aragonès al departament d’Economia persegueix encara un altre objectiu. Després que els consorcis sanitaris hagin deixat de ser considerats mitjà propi del CatSalut, Economia no vol perdre el control sobre aquestes entitats. En conseqüència estan intentant canviar el model de relació amb els consorcis i empreses públiques de manera que desapareguin les relacions contractuals d’aquest empreses amb el CatSalut, i per tant deixin de ser retribuïdes via tarifes, sinó que a l’igual que l’ICS els seus ingressos provinguin per la via de transferències del capítol II.
Un primer pas per acabar fusionant-ho tot en un gran ICS incontrolable i ingovernable. Aquest és el model que Economia proposa per la sanitat pública, imposat per la porta del darrere, sense debat, sense discutir-ho al Parlament, sense escoltar al sector, i amb la connivència dels màxims responsables de Salut, no per convenciment sinó per allò de l’obediència deguda...
Al departament d’Economia són predadors per naturalesa; si de tant en tant no els plantes cara, et passen per sobre. Queda clar que quan el departament de Salut i el d’Economia van sempre de bracet, qui hi perd és el sistema sanitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada