Desconcert en el sector sanitari públic... anem per el camí del pedregar

Els metges de la sanitat concertada desconvoquen la vaga de la setmana vinent, però CCOO, SATSE i UGT en convoquen una de nova per la primera setmana del mes d’abril, una setmana abans de l’inici de la campanya electoral de les eleccions generals. Sortim de Màlaga... i ens fiquem a Malagón...

La nova mobilització és conseqüència de la negociació entre les patronals del sector i el Sindicat Metges de Catalunya, feta fora del marc de negociació del conveni col·lectiu, que ha indignat als sindicats que havien donat suport al nou conveni signat recentment. 

La sanitat pública catalana viu moments de desconcert derivats en bona part de la poca experiència dels directius del departament de Salut en matèria laboral. Des d’aquella irrupció del CatSalut en la negociació col·lectiva del mes de novembre passat, obsessionats en tancar com fos el conveni col·lectiu del sector concertat, el departament no ha parat de ficar els peus a la galleda. Deixar les reivindicacions dels metges fora del conveni col·lectiu va ser un error molt greu, i encara n’estem pagant les conseqüències. 

A partir d’aquell error, el CatSalut ha volgut restablir la normalitat però no han estat encertats a l’hora de trobar el camí adequat. No han negociat amb el sindicat mèdic, però tal com va exposar la consellera Vergés han fet de “facilitadors” entre sindicat mèdic i patronals per tal d’evitar la vaga mèdica que hi havia convocada per a la setmana vinent. I aquesta acció facilitadora ha funcionat, atès que Metges de Catalunya ha desconvocat la vaga. No és que els acords assolits donin resposta a totes les reivindicacions mèdiques, però Déu ni do. El sindicat mèdic necessitava poder presentar algun resultat positiu als seus afiliats per desconvocar la vaga, i més quan aquesta vaga no havia entusiasmat excessivament als metges i no es preveia que assolís un nivell de seguiment excessiu. 

Val a dir però que la negociació va ser llarga. Les patronals tenien la instrucció de donar sortida a les reivindicacions mèdiques intentant minimitzar els costos i procurant afectar el mínim possible els malmesos comptes dels centres concertats que porten anys veient com se’ls han reduït tarifes i la compra de serveis, i tenint que dedicar obligatòriament els petits increments de tarifa que s’han produït a millorar els salaris dels treballadors, però fet tot tan escadusserament que ni les empreses estan contentes ni els seus treballadors estan satisfets dels increments salarials tan minsos. 

Tot i aquesta disposició de les patronals a pactar amb Metges de Catalunya, hi va haver un  moment en el que la ruptura rondava l’escenari de la reunió. S’havia arribat a un acord i Metges de Catalunya el va voler modificar. Si és inacceptable que les reivindicacions dels metges no siguin tingudes en consideració durant la negociació d’un conveni del sector sanitari, és també reprovable que quan s’ha arribat a un acord, aquest es vulgui modificar a posteriori. Només la paciència infinita dels representants de les patronals va impedir la ruptura d’unes negociacions que finalment varen acabar bé malgrat la poca elegància i els pocs escrúpols d‘alguns.    

Tanmateix ningú comptava però, que aquest partit tingués una segona part del tot inesperada. Ningú havia previst que aquesta negociació feta al marge de la Comissió negociadora del Conveni, podria generar el rebuig dels sindicats que varen signar el conveni encara no fa ni 3 mesos. Una vegada conegut l’acord al que havien arribat Metges de Catalunya i les patronals, s’ha produït allò que ningú esperava i els sindicats CCOO, SATSE i UGT han fet arribar una nota a les patronals en la que expressen el seu malestar per aquests acords produïts fora del marc legal de negociació, trenquen relacions amb les patronals, posen sobre la taula noves reivindicacions més enllà de les acordades en el conveni col·lectiu, i anuncien una nova vaga a la sanitat pública per la primera setmana d’abril, just la setmana abans del començament de la campanya electoral de les eleccions generals del 28 d’abril.

És evident que la sanitat ha perdut el Nord. Mai havia anat com ara, de conflicte en conflicte i de mobilització en mobilització. Portem una mica més de mig any amb el nou equip al front del departament de Salut, i en aquest curt període de temps ja s’han convocat 4 vagues en el sector sanitari públic. Lamentablement s’estan batent tots els rècords... negatius.

Aquest acord entre patronals i el sindicat Metges de Catalunya, va ser sotmès per part de les patronals a una mena d’assemblea entre els gerents dels centres concertats, els quals hi varen donar el seu vist i plau expressant però el seu temor davant la falta de compromís del CatSalut a l’hora de finançar els costos que se’n puguin derivar. També va ser ratificat per Metges de Catalunya que va desconvocar la vaga, però res d’això ha resultat suficient: tornem a estar davant d’una nova convocatòria de vaga. Alguna cosa no funciona bé en el sector...