dissabte, 9 de febrer de 2019

Mala maror al departament de Salut?


Les desavinences personals estan a la base de no pocs problemes en les empreses. El departament de Salut no és aliè a aquesta problemàtica i pràcticament des dels seus inicis aquestes desavinences s’han anat manifestant d’una manera o altre. Més o menys fortes, més o menys evidents, les disputes entre directius han estat a l’ordre del dia. Convé tallar d’arrel aquestes situacions si no es vol que les seves conseqüències repercuteixin negativament en el sistema sanitari.  



Comencen a circular comentaris que fan referència a la manca d’enteniment entre persones clau en l’organigrama del departament de Salut. Malauradament existeixen antecedents al voltant de situacions com aquesta, que varen generar conseqüències indesitjables per el bon funcionament de la sanitat. Fa més de 20 anys va ser molt comentat el fort l’enfrontament que varen protagonitzar la direcció del CatSalut i la direcció de l’Àrea Sanitària del departament de Salut, amb un gran cavall de batalla com era la Planificació sanitària. Qui havia d’assumir aquesta funció? el departament de Salut? el CatSalut?. Ara sembla que les diferències es situen al voltant de la direcció del CatSalut i de la secretaria general del departament. En aquest sentit cal recordar una època també llunyana en la que la secretaria general del departament era un autèntic escull a l'hora de poder avançar amb propostes innovadores; només es podia superar amb molta imaginació, les moltes traves que posaven a qualsevol proposta que es pogués considerar "fora d'allò normal".      

Sigui com sigui, aquests enfrontaments no comporten res de bo; ni per les persones enfrontades ni per el sistema sanitari. Els enfrontaments entre alts càrrecs sempre acaben amb la dimissió d’algun dels directius implicats en la baralla; habitualment no és el més inepte o el més ineficient qui acaba dimitint, sinó el més dèbil políticament parlant. Els màxims responsables acostumen a seguir aquests enfrontaments des de la tribuna, esperant el resultat del combat, per acabar aixecant el braç del guanyador que no és altre que aquell que compta amb més suport del partit que l’havia situat en el càrrec.  Tant si val com si no; el que té més suport polític és qui guanya.

Aquestes baralles comporten conseqüències colaterals en el sistema, atès que els col·laboradors immediats dels directius enfrontats solen arropar al seu superior, i és aquí quan la feina d’un departament comença a ressentir-se de la situació. Documents paralitzats, acumulació de temes pendents, demores innecessàries en el procés administratiu... la sensació de col·lapse es va estenent dins de l’àmbit dels departaments i arriba un moment en el que aquesta situació es desborda cap a l’exterior; quan això passa estem a l’antesala de la solució final, les coses es precipiten i algun dels directius enfrontats se sent tan incòmode que acaba decidint anar-se’n a treballar a un altre lloc. Tanmateix val a dir que en ocasions, el que acaba marxant és qui encara conserva una certa dosi de dignitat

En el cas del departament de Salut, aquestes situacions repercuteixen a les seves estructures satèl·lit com per exemple l’ICS i també l’Agència de Qualitat Avaluació Sanitàries, que com el propi CatSalut entren en una situació de paràlisi. És un mal difícil d’eradicar. Només es soluciona amb recanvis que probablement no tardaran a arribar.

Pel que expliquen veus properes al conflicte, sembla que l’origen del problema es situa en l’organigrama del CatSalut, que el director se’l va trobar recent cuinat quan va arribar al càrrec, i ara es comenta que no s’acaba de trobar del tot còmode amb algunes posicions, i no troba el suport per poder refer-lo. A partir d’aquí dona la sensació que les desavinences han continuat manifestant-se en les diferents situacions que han anat sorgint. Sigui com sigui, aquesta ambient de treball ha generat recels, mals entesos, i sobretot un cert col·lapse en el funcionament del departament. Fins i tot hi ha algun directiu important, aliè al conflicte, que es planteja deixar-ho perquè no se’n pot sortir per l’acumulació de temes i la manca de respostes efectives. 

Val a dir que tant la direcció del CatSalut com sobretot la secretaria general del departament de Salut, tampoc s’han distingit excessivament, a dia d’avui, en la seva gestió del dia a dia. El director del CatSalut va merèixer la consideració inicial del sector quan recent nomenat en el càrrec va optar per la prudència, escoltant al sector abans de posicionar-se d’una manera clara davant dels problemes existents. La realitat és que avui, després que ha escoltat a quasi tot el sector, ningú no sap quin és el seu posicionament, com pensa pel que fa al futur del model, a la configuració de la xarxa pública, per posar uns exemples més enllà de fer seus alguns dels posicionaments dels seus antecessors. 

I pel que fa a la secretaria general, la situació és encara pitjor. No se li coneixen ni fets ni paraules...          

Cap comentari:

Publica un comentari