divendres, 25 de setembre del 2020

Residències socials, què ha passat? Perquè ha passat? Què caldria fer perquè no torni a passar? Les visions complementàries del Dr. José Augusto Garcia Navarro i la Sra. Cinta Pascual


Aquest dies han coincidit dues intervencions públiques relacionats amb les residències de la gent gran. D’una banda el Dr. José Augusto Garcia Navarro, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia ha participat telemàticament en el “I Congreso Nacional Covid-19” per respondre a la pregunta de què ha succeït i perquè han succeït situacions tan lamentables a les residències de la gent gran, i per altre banda, la Sra. Cinta Pascual presidenta d’ACRA ha explicat en una roda de premsa les mesures que al seu entendre cal implementar per evitar que aquestes situacions es puguin tornar a produir. Dues visions que es complementen i que cal conèixer i divulgar.  





En la seva intervenció, el Dr. Garcia Navarro va analitzar perquè ens havia passat aquesta tragèdia humana amb tantes víctimes mortals a les residències socials, on s’han produït més de la mitat dels morts en aquesta primera onada de la Covid-19. Segons el Dr. Garcia Navarro el que ens ha passat és que es van produir retards en aconseguir les proteccions per els professionals a conseqüència d’un mercat desproveït dels elements necessaris i tampoc hi va haver els tests diagnòstics necessaris per als residents. Uns retards que varen superar els que van patir els hospitals. També va contribuir a aquests retards els dubtes encara existents de qui s’hauria de fer càrrec de l’adquisició d’aquests elements. Però aquesta resposta seria massa simple. De fet a criteri del Dr. Garcia Navarro són cinc els motius que explicarien el que va succeir.


El primer dels motius és el SARS-CoV-2, un virus a l’inici molt desconegut, que comportava tractar persones amb febre, tos i disnea. Tot seguit van aparèixer persones que tenien la malaltia, que eren capaces de transmetre-la  però que encara no havien desenvolupat cap dels símptomes (presimptomàtics) i més tard aquells que ni tenien símptomes ni ens els desenvoluparien mai però podien transmetre la malaltia (asimptomàtics). A tot això cal afegir-hi els malalts que presentaven problemes cutanis, digestius, neurològics etc., més enllà dels símptomes de febre, tos, disnea. Malauradament, el temps necessari per fer un aprenentatge de la malaltia va possibilitar una expansió de la Covid-19 a les residències de gent gran.

El segon dels motius que explica el perquè ens va passar, és els relatiu al disseny de les residències. Tenim a tot l’Estat unes 5.500 residències d’avis i u 20% d’elles tenen menys de 25 places, fet que es conseqüència d’estar ubicades en pisos, xalets, etc., amb habitacions  dobles i triples i amb espais comuns molt reduïts. Són espais petits en els que resulta materialment impossible poder sectoritzar. No hi ha dubte que aquestes estructures afavoreixen la transmissió del coronavirus. 

 

El tercer motiu exposat per el Dr. Garcia Navarro el trobem que en moltes de les residències de gent gran avaluades s'ha vist que hi ha una clara relació entre l’expansió del Coronavirus i la ràtio de personal. Com més infermeres, auxiliars i gerocultors menor és l’expansió del coronavirus. Cal destacar que moltes residències estan acumulant persones amb un elevat grau de dependència i morbilitat, que no va acompanyat d’un increment major de l’assistència, i això ha influït clarament en l’expansió de la malaltia i les seves conseqüències finals sobre les persones.

 

El quart grup de motius és el relacionat amb els treballadors. S’ha analitzat la dedicació de personal gerocultor, d’infermeria i mèdic a les residències d’avis i és clarament insuficient atès el nivell de complicació i dependència que pateixen els residents i encara més al bell mig de la pandèmia del Coronavirus. Són pocs i a més mal pagats, com mostra la diferència de retribució/hora d’una infermera d’hospital i d’una residència que arriba gairebé al 175%. Això comporta que els professionals de les residències prefereixin treballar als hospitals, creant dificultats a les residències a l’hora de trobar personal qualificat.

 

Finalment, i com cinquè grup de motius hi ha la coordinació de les polítiques sanitàries i socials de les comunitats autònomes, amb respostes molt heterogènies i tardanes. El Dr. Garcia Navarro va acabar la seva intervenció dient que calen plans de contingència reals per a cada residència. La medicina s’ha de fer a les residències i no portar els residents als hospitals i en aquest sentit la telemedicina pot ser una eina de gran ajut. 


Per la seva banda, la Sra. Cinta Pascual presidenta d’ACRA, ha respost a la pregunta de què caldria fer per evitar que una situació com la viscuda a les residències socials es torni a produir, en una compareixença davant dels mitjans de comunicació. La Sra. Pascual ha demanat a la Generalitat que es continuí mantenint la coordinació que ara, a conseqüència de la Covid-19, hi ha entre els CAP i les residències després que es transferissin les competències en matèria de residències socials, del departament de Treball al de Salut, fet que ha possibilitat que les residències poguessin disposar d’una atenció mèdica i d’infermeria que abans no tenien. Tanmateix tot el personal necessari encara no s’ha incorporat per fer estable en el temps, amb pandèmia o sense, mantenir aquesta atenció. Recordem que abans de la pandèmia, una persona d’edat que residís en el seu domicili, tenia tot el dret a l’atenció sanitària dels professionals del seu CAP de referència. Per contra, si la mateixa persona vivia en una residència social, aquest dret desapareixia. Per aconseguir que aquesta prestació es mantingui permanent en el temps cal que Salut incorpori 163 nous metges i 270 infermeres a l’atenció primària.

 

La Sra. Pascual també ha reclamat que per poder donar resposta als nous models d’atenció que se’ls demana cal doblar el pressupost de la dependència dels 1.500 milions d’€ anuals, als 3.000 milions d’€. Això permetria millorar molt les prestacions i adequar millor les ràtios de personal, que actualment estant en una mitjana de 58 treballadors per cada 100 residents i situar-ho al voltant dels 70 treballadors per cada 100 residents.  



        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada