dimarts, 29 de setembre de 2020

Gràcies president Torra !

Un govern decapitat ha de gestionar la crisi sanitària





 
Vivim en un país en el que penjar una pancarta en un balcó d’un edifici públic, reclamant “Llibertat Presos Polítics i Exiliats” i fer-ho en període electoral és delicte. Un delicte tan greu que s’ha de castigar amb una pena d’inhabilitació per aquell que l’ha comès: nimés ni menys que el president de la Generalitat.
I això passa al bell mig d’una pandèmia que lluny de reduir la seva incidència continua mantenint uns alts nivells de contagis. I aquesta situació a Catalunya, tot i que la situació no és tan greu com en altes llocs de l’Estat, no deixa de ser altament preocupant, i requereix la màxima atenció d’un govern que ara, amb aquesta decisió de la justícia queda decapitat. 


Des que el president de la Generalitat Quim Torra, ara inhabilitat, va obligar a cobrir la vacant de secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la lluita contra la pandèmia ha esdevingut molt més eficaç, i dona la sensació que s’està actuant de manera encertada sobre aquells punts conflictius quan aquests són detectats. És el resultat d’una decisió molt ben presa per un govern preocupat per la salut de la seva gent.   
La lluita contra la Covid-19 exigeix el màxim esforç del govern. Exigeix una dedicació gairebé absoluta a aquest problema als departaments de Salut, Treball i Educació, i exigeix també la màxima atenció del president de la Generalitat. 
Per “reforçar” aquesta realitat, els poders de l’Estat exercits en aquest cas per els tribunals de justícia, decapiten al govern de Catalunya i deixen als ciutadans orfes davant del virus. De fet, ja estem massa acostumats a veure als jutges exercir de tècnics en salut pública, quan s’han oposat a determinades mesures de la Generalitat contra al virus, per tant, que ara inhabilitin un president, en aquestes circumstàncies, forma part del context al que lamentablement ens tenen acostumats.


El més trist de tot plegat és que al darrera d’aquestes actuacions dels poders estatals, no hi ha cap esperit de justícia sinó únicament un esperit de venjança. Venjança perquè l’independentisme ha posat contra les cordes als governs espanyols obligant-los a passar per sobre de la legalitat a l’hora de defensar la “la unidad de destino en lo universal”. I venjança també, perquè l’independentisme ha tingut la gosadia d’internacionalitzar el conflicte, i allà, en el terreny de la justícia europea, les derrotes del postfranquisme espanyol han estat sovintejades. 
Després d’aquesta nou atac a la democràcia, desvirtuant allò que els vots dels ciutadans havien determinat, ens queda un panorama realment preocupant. Les eleccions seran al mes de febrer, i fins llavors els catalans haurem d’enfrontar la Covid-19 sense un govern que pugui actuar amb totes les conseqüències. Més que mai els catalans haurem de demostrar seny, respectant al màxim les mesures de prevenció contra el virus, intentant fer, cadascú de nosaltres, tot allò que estigui al nostre abast per reduir els contagis i aïllar cada vegada més al maleït virus. I confiar en la sort...


Tanmateix les perspectives del sector sanitari no són gens engrescadores. Mentre la justícia ha decapitat al govern de la Generalitat, creant una situació d’interinitat amb un govern molt debilitat, nosaltres continuem patint una vaga dels MIR que tot i partir d’unes reivindicacions en la seva majoria justes, està agafant un camí preocupant, on no queda clar si és conseqüència de la intransigència dels vaguistes, o respon a altres interessos. I per si això fora poc, el sindicat Metges de Catalunya sembla que està preparant el camí per a una nova vaga dels metges de l’assistència primària. Embolica que fa fort...          
Tot això provoca, de cara als propers mesos, una situació d’incertesa absoluta, amb un departament de Salut excessivament sotmès a la voluntat no sempre encertada del conseller d’Economia i que a més ara actuarà com a president en funcions de la Generalitat, amb els dubtes que ha creat la seva gestió de problemes de la sanitat no sempre beneficiosa per el sistema sanitari. Qui hi posarà el seny? 
No vull acabar sense deixar constància de la poca dignitat política dels partits que avui estan a l’oposició a Catalunya. Són tan cecs que no s’adonen que això que li està passant avui a l’independentisme demà els pot passar a ells. Els antecedents ja hi són.
O acabem amb el règim del 78, o aquest país continuarà veient com u fet normal, que amb els nostres impostos els ciutadans paguem les despeses luxoses d’un rei emèrit a l’exili, enriquit il·lícitament, protegit per el sistema judicial i el govern, mentre que aquests mateixos, inhabiliten un president escollit democràticament per penjar una pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats. Valgui com exemple d’un Estat que ja no és de dret, sinó que és del “faig que em dona la gana”.


Sembla talment, com si l’objectiu dels poders de l’Estat estiguin més interessats a que a Catalunya, pel que fa a la pandèmia, les coses vagin tan malament com a Madrid. Sobretot evitar que Madrid es vegi assenyalat per ser el territori del món on pitjor s’ha gestionat la crisi saniària. 
Modestament, des d’aquest petit racó, vull donar les gràcies al president Quim Torra, per tot el que ha fet per Catalunya, i particularment per tot el que ha fet pels catalans i pel sistema sanitari català. Gràcies President ! 


 
 
      

Cap comentari:

Publica un comentari