diumenge, 13 de setembre de 2020

L’enèsima vaga mèdica de la legislatura

Després d’una mica més de dos anys de legislatura s’acaba de convocar una nova vaga mèdica a Catalunya. Aquesta vegada són els MIR qui cansats de promeses incomplertes han dit prou a una situació insostenible. De nou s’evidencia una manca d’habilitat negociadora per part del departament de Salut, que lluny de trobar el camí de l’acord, s’enroca en posicions de duresa extrema per després acabar cedint de manera gairebé absoluta a les pressions dels vaguistes. 


Aquesta manera d’actuar dels responsables de Salut davant de qualsevol vaga, està molt condicionada per el departament d’Economia, el titular del qual es mostra intransigent davant d’una convocatòria de vaga, però que cedeix mot fàcilment quan comença a adonar-se dels resultats de la seva manca de flexibilitat. Quan això passa, llavors correm-hi tots!...
Per cert, sense voler entrar a valorar la lògica de les seves reivindicacions, si que voldria recordar al col·lectiu MIR que es forma a casa nostra, que Catalunya no s'escriu amb "ñ". Malauradament aquest detall ja parla per si sol del tarannà ideològic del nucli generador d'aquest grup de protesta.    


Aquest convocatòria està prevista per els dies 21,22 i 23 de setembre i està adreçada als MIR que es formen i treballen al SISCAT; és a dir, afecta als centres de l’ICS, als centres de titularitat pública concertats i als de titularitat privada integrats en el sistema sanitari públic, tan d’hospitals com d’assistència primària. Estan cridats a la vaga un total d’uns 3500 metges dels diferents nivells des de R1 fins a R5 de totes les especialitats. 

La vaga arriba després d’una última reunió entre representants dels MIR de Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya i representants del CatSalut i del departament de Salut, en la que no s’han donat respostes a les reivindicacions del col·lectiu MIR relatives a horari laboral, sou base, formació, i altres situacions precàries. El representants del departament de Salut tampoc han volgut canalitzar les inquietuds del col·lectiu MIR, mitjançant reunions per anar avançant en la solució del problema sinó que s’han remès a les reunions que mantenen amb les patronals per abordar aquests temes. 

Els metges en formació, presten serveis en els nostre hospitals i centres d’atenció primària i la seva feina ha esdevingut necessària allà on són presents com a part de l’equip mèdic en el que estan integrats, participant en les tasques assistencials de l’equip al temps que avancen en la seva formació. 

Entre les seves reivindicacions cal destacar les següents:  

A nivell formatiu:
Demanen que un 15% de la jornada ordinària estigui destinada a la formació no assistencial.
Poder assistir un mínim de 10 dies a l’any a congressos i altres activitats formatives
Fer activitat assistencial controlats sempre per un metge adjunt, segons una ràtio de 4 MIR per adjunt 

A nivell laboral:
Ornada de 35 hores setmanals
Una màxim de4 guàrdies al mes+
Respectar un descans mínim de 12 hores després d’una jornada 
Disposar d’espais de descans dignes en els centres en els que treballen

A nivell retributiu:
Increment de la retribució de la jornada ordinària i del preu d’hora de guàrdia
Incrementar en un 20% el preu d’hora de la guàrdia, quan s’hagi superat el nombre màxim d’hores de guàrdia establert.    
Incorporar el plus de nocturnitat en aquelles jornades a partir de les 10 de la nit 

Els MIR volen deixar de ser ma d’obra barata per els hospitals catalans, i aquesta reivindicació és del tot respectable. Tanmateix seria d’agrair, que les seves reivindicacions a les xarxes socials les fessin en la llengua pròpia de Catalunya. Segur que molts MIR no es senten representats amb piulades com les que adjunto. El Sindicat Metges de Catalunya els dona suport pel que fa a la vaga convocada i a les seves reivindicacions, però estic convençut que el sindicat és aliè a aquesta castellanització a la que en el sector sanitari no estem acostumats.     

És difícil entendre que els directius del departament de Salut, que en dos anys han sofert més convocatòries de vaga que en totes les legislatures anteriors de la Generalitat, tinguin tan poques habilitats negociadores. Aquesta situació només pot explicar-se si al darrere hi ha una ma de ferro que diu No a totes les reivindicacions dels treballadors. Tanmateix aquesta ma de ferro, quan veu les conseqüències del seu No, s’acaba per convertir en ma de llautó, i acaba cedint en bona part de les reivindicacions, però mentre dura el conflicte, qui ho paga som els ciutadans que ens veiem privats d’una assistència, que ja s’ha vist prou afectada amb la Covid-19 i que amb la propera vaga encara pot empitjorar més. 

I aquest ma teòricament de ferro, no és altre que la del conseller d’Economia Pere Aragonès, una persona que passarà a la història per ser qui amb les seves decisions ha causat més vagues i hores perdudes a la sanitat catalana. I tot, per al final acabar cedint...    

Cap comentari:

Publica un comentari