L’ICS talla de soca-rel les especulacions a Vall d’Hebron: el Dr. Albert Salazar serà el nou gerent

L’actual gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, aporta una formació adient i una experiència en gestió sòlida i consolidada. Tanmateix el fet d’haver estat triat a dit desvirtua el seu nomenament.

Per altre banda, el departament de Salut continua sense donar explicacions mínimament convincents per justificar el cessament del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez. Dona la sensació que es vol transmetre un missatge per la via dels fets, una mena d’avís a navegants, en el sentit de qui incomoda al poder, perd el càrrec.           

L’Institut Català de la Salut ha fet públic un comunicat en el que anuncia la substitució del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez a la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron, en la persona del Dr. Albert Salazar, que actualment és el gerent de l’Hospital de Sant Pau. En la nota l’ICS agraeix la dedicació i les aportacions del Dr. Martínez Ibáñez durant la seva etapa de 5 anys al front del vaixell insígnia de l’ICS.

El Dr. Albert Salazar

D’aquesta manera l’ICS surt al pas de les especulacions que corrien pel sector i en particular a l’Hospital Vall d’Hebron, amb diferents candidats en les quinieles. Tanmateix molts professionals de l’Hospital Vall Universitari Vall d’Hebron no entenen les autèntiques raons que hi ha al darrere d’aquest canvi, i no accepten les explicacions que “off the record” s’han anat donant sobre una nova etapa que cal endegar a l’Hospital. La gent sap perfectament que aquesta no és la raó i que darrere de tot plegat hi ha altres motivacions que ja vaig intentar explicar en l’entrada d'abans d’ahir al blog. 

El fet que el Dr. Martínez Ibáñez tingui una elevada consideració entre els professionals del sector sanitari encara genera més dubtes sobre les motivacions de la decisió del departament de Salut. Si Vall d’Hebron tenia a un dels millors gestors del sector sanitari públic, quines són les causes que han portat a la seva destitució? Encetar una nova etapa? Segur que aquesta no és la raó. Sigui com sigui, el cert és que el canvi s’ha produït i aquesta vegada, independentment de compartir o no la decisió, si que cal posar en valor l’agilitat de moviments de la gerència de l’ICS. Poques hores després que es conegués la destitució del Dr. Martínez Ibáñez, l’ICS ha anunciat qui serà el seu successor, sense esperar al consell d’administració de l’Institut que es celebrarà el proper 27 de juny. Anticipant-se a l’expansió dels rumors la gerència de l’ICS ha tingut la valentia d’anunciar amb immediatesa el nom del successor. 

Seguint la mala costum de no fer processos de selecció per escollir als millors professionals, l’ICS ha triat al Dr. Albert Salazar, actual gerent de l‘Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per responsabilitzar-se d’aquesta suposada nova etapa a Vall d’Hebron. Val a dir que el Dr. Salazar, en els 6 anys que ha estat a l’Hospital de Sant Pau ha aconseguit una fita que semblava molt complicada: ha pacificat un centre que venia de patir uns anys de conflictes continuats entre la direcció del centre i el seu comitè d’empresa. És una valor a considerar. Al marge d’aquest fet, el Dr. Salazar té un currículum molt sòlid. A banda de la seva titulació en Medicina i Cirurgia és diplomat en Direcció de Serveis Integrats de Salut per ESADE i diplomat en Finances per a Directius també a ESADE. Pel que fa a la experiència professional en l’àmbit de la gestió, el Dr. Salazar va ser subdirector mèdic a la Mútua de Terrassa, director mèdic de l’Hospital de Bellvitge, i director assistencial territorial de la Gerència Metropolitana Sud de l’ICS, i posteriorment va fer el salt a l’Hospital de Sant Pau on en una primera etapa va assumir la direcció assistencial, i a l’any 2014 va assumir les responsabilitats de la gerència de la Institució. 

Malgrat haver estat triat a dit, el perfil professional del Dr. Salazar és bo. Tanmateix les institucions sanitàries i un hospital com Vall d’Hebron exigeixen que la funció gerencial sigui assumida per el millor professional possible. I triar un gerent, sense un procés de selecció no garanteix de cap manera que la persona elegida a dit, tot i presentar un molt bon currículum, sigui el millor candidat possible per assumir la gerència de Vall d’Hebron.

Seria hora que el departament de Salut, que presumeix de transparència, a més de presumir-ne l’exercís. Demostrarien respecte per la professionalització de la gestió i pels gerents, que per merèixer aquesta denominació han de ser-ho i no només semblar-ho. El nou gerent de Sant Pau, també serà triat a dit? 

El Dr. Albert Salazar ha estat nomenat nou gerent de l’Hospital de Sant Pau

Cal que l’Hospital de Sant Pau tingui una cultura empresarial que avui no té

Continua present a la Institució la filosofia del “qui dies passa, anys empeny”

Aviat farà un any que el Dr. Xavier Corbella va presentar la seva dimissió com a gerent de l’Hospital de Sant Pau. Des de llavors, el Dr. Salazar ha assumit les funcions de gerència, en espera que el patronat de la fundació de gestió, es decidís a nomenar un nou gerent. La feina feta durant aquest període com interí li ha servit al Dr. Salazar per que el patronat l’acabés nomenant gerent tot just fa uns dies.

El Dr. Albert Salazar és el nou gerent de
l'Hospital de Sant Pau

El Dr. Salazar ha estat director assistencial de l’Hospital de Sant Pau formant part de l’equip del Dr. Corbella. Anteriorment havia estat director mèdic de l’Hospital de Bellvitge i subdirector mèdic de l’Hospital Mútua de Terrassa. És com el seu antecessor el Dr. Corbella metge internista.

Sense desmerèixer les capacitats del Dr. Salazar, cal explicar que la plaça de gerent de l’Hospital ha estat oferta a algun altre candidat, entre ells a algun històric de la sanitat catalana, però la complexitat i dificultat derivada dels processos judicials que viu la institució així com les amenaces de noves demandes per part d’algun sector del comitè d’empresa han fet tirar enrere altres possibles candidatures. Finalment, i previ consens amb el “cos facultatiu” de l’Hospital de Sant Pau s’ha acabat proposant pel càrrec de gerent al Dr. Salazar. Cal desitjar-li el millor dels encerts.

Tanmateix, la situació a l’Hospital de Sant Pau, demana una reflexió. L’Hospital de Sant Pau és probablement l’únic hospital del SISCAT que no ha pogut tancar cap acord amb el comitè d’empresa per intentar apaivagar els efectes del desequilibri econòmic del centre. Aquest fet implica que amb els impostos dels catalans continuem pagant un dèficit estructural de la institució que ni els responsables polítics, ni els gestors tècnics gosen afrontar amb coratge. Per tant, estem malbaratant uns diners que són de tots i no només dels polítics. Fa un temps vaig dir que a Sant Pau s’estava consolidant la política del “qui dies passa, anys empeny” i aquests mesos transcorreguts em reafirmen en aquesta idea. Sant Pau no es pot conduir només des de la visió de no generar conflictes; cal a més afegir-hi una visió empresarial que avui no hi és. I aquesta visió empresarial del tot inexistent no ha de manifestar-se únicament en l’equip de govern sinó que cal que sigui entesa per una part important del col·lectiu de treballadors del centre. L’Hospital de Sant Pau és una gran institució, amb segles d’història i de servei a la salut del catalans, però Sant Pau no té carta blanca per obviar una necessitat de totes les organitzacions: consolidar la seva viabilitat econòmica.

Malauradament, aquesta visió empresarial que reclamo avui en dia no existeix ni tan sols a l’equip de govern del centre, obsessionat amb no generar conflictes. I no hi és per que en els centres de titularitat pública s’han anat configurant uns òrgans de govern integrats en la seva majoria per polítics i funcionaris. Cal que es reflexioni sobre si no seria millor que els polítics es centressin en la solució dels greus problemes que el país té plantejats, i que els funcionaris intentin millorar l’eficiència global de l’administració pública, i que això ho facin lluny dels òrgans de govern de les institucions sanitàries. En aquests s’hi ha de posar empresaris i persones significades de la societat civil i amb prestigi social, capaços de tenir una visió clarament identificada amb l’equilibri entre resultats, costos, qualitat, excel·lència, risc, estratègies, oportunitats, debilitats, facturació, servei, eficiència, persones, coneixement, etc. Des del meu punt de vista, mentre no es faci així, continuarem sotmesos a la grisor del “qui dies passa anys empeny”. A banda de tot cal afegir també que a Sant Pau, els patrons no han estat capaços des de fa molts anys d'actuar com a propietat, de manera que un dels problemes de la Institució rau en el fet que la sensació que l'Hospital no té "amo"s'ha generalitzat entre els treballadors, fet que ha comportat que el paper "d'amo" hagi estat exercit en ocasions pel comitè d'empresa, o pel cos facultatiu, o per l'associació profesional d'infermeria, etc. 

Sant Pau havia estat l’Hospital de referència de Catalunya. No fa ni 40 anys, tothom que tenia problemes greus de salut a qualsevol racó de Catalunya volia ser atès a Sant Pau. Avui en dia, això ja no és així. I tot el personal de l’Hospital, els seus metges, els seus gestors i el seu consell d’administració s’haurien de preguntar els perquè, fugint de la solució fàcil de donar la culpa “als de fora”. No vull dir amb això que “els de fora” no en tinguin cap responsabilitat, el que vull dir és que cal exercir l’autocrítica, rectificar els errors comesos, i una vegada fet això exigir “als de fora” que facin el mateix.

Acabo reafirmant-me amb la necessitat d’aconseguir un Hospital de Sant Pau equilibrat. I aquest equilibri no pot aconseguir-se només exigint més recursos. Cal incrementar l’eficiència conjunta de l’equip. Cal que la productivitat s’incrementi. Cal que la sostenibilitat del centre sigui l’objectiu de tots els que hi treballen, i cal també que aquells que juguen a la política des de dins del centre, aquells que s’aprofiten de les crisis per fer populisme, s’adonin que amb la seva actitut perjudiquen a la resta de compnays, però sobre tot perjudiquen a aquells malalts als que diuen defensar. És vital que els treballadors de Sant Pau entenguin que estan treballant en una empresa sanitaria però empresa al cap i a la fi, i que tothom té l'obligació d'assegurar-ne el seu futur. Sant Pau és patrimoni de Catalunya. L'hem de defensar amb seny

www.rbaestudisiprojectes.cat  

Mar de fons a Vall d’Hebron

43 Caps de Servei de l’Hospital envien un escrit a la consellera de Salut queixant-se de la manera com s’han assabentat dels canvis en la gerència de l’Hospital, i reclamant ser tinguts en consideració a l’hora de decidir aquests canvis. 

Dona la sensació que el departament de Salut pensa pot fer el que cregui i quan cregui, i que per canviar gerents d’hospitals o presidents de consorcis no necessita el consens de ningú. És tot un exercici de transparència...      

                                                                                  

L'exvicepresident del govern de la Generalitat Oriol Junqueras,
l'exconseller de Salut Toni Comin, i el gerent de l'Hospital
Vall d'Hebron Dr. Martínez Ibáñez

No es pot canviar, així com així, a un gerent que estava gestionant eficientment el Campus Sanitari del Vall d’Hebron sense donar una explicació mínimament convincent i vàlida. Les raons adduïdes per l’ICS de voler propiciar un nou enfocament en l'organització de l'hospital més gran de Catalunya semblen ridícules si al costat s’afirma que el Dr. Martínez Ibáñez havia desenvolupat una gran tasca situant a l’Hospital a l’alçada dels millors hospitals d’Europa; en què quedem... No es pot dir que  "comença un cicle que requereix un nou lideratge" i quedar-se tan ample. Tot això i les “petites coses” que han anat succeint, segons el departament de Salut, són tan inconsistents que indueixen a pensar en un rerefons polític a l’hora de justificar aquesta decisió que no es compartida per una gran majoria de caps de servi de l’Hospital. En concret el 90% dels caps de servei de l’Hospital donen suport al gerent cessat i demanen explicacions a les més altes instàncies del departament de Salut.

Com és sabut, la substitució del Dr. Martínez Ibáñez passa per la figura del Dr. Albert Salazar, que en principi té un molt bon currículum, però que el seu pas per l’Hospital de Sant Pau, més enllà de pacificar una Institució que havia viscut temps convulsos, tampoc s’ha significat per una millora de la capacitat d’atracció del centre, ni per haver fet un pas endavant en la valoració de l’Hospital per part dels ciutadans. El prestigi de Sant Pau va ser superat ja fa anys, de llarg, per l’Hospital Clínic, i també ha estat superat per el Vall d’Hebron. Des d’aquest punt de vista, Sant Pau continua estant o era...  

Sigui com sigui, la transparència i el bon govern exigeixen que els gerents de qualsevol ram de l’activitat siguin els millors professionals possibles. I en aquest sentit, tot i que el currículum del Dr. Salazar és bo, calia poder demostrar que a més era el millor candidat possible. L’empresa més gran de Catalunya  (Vall d’Hebron), necessita el millor gerent possible, i això només es garanteix mitjançant un procés de selecció. Ens agradi o no. Un procés de selecció beneficia al candidat elegit, atès que ningú pot discutir la seva idoneïtat, mentre que ara, legítimament, des de Vall d’Hebron algú pot dir que el Dr. Salazar ha estat triat per afinitats polítiques o per amiguisme. Des d’aquest punt de vista, amb un nou nomenament a dit al Dr. Salazar li han fet un flac favor.        

      

L’etapa del Dr. Martínez Ibáñez en la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron estava resultant de les més exitoses en la història de l’Hospital, fins el punt que estava amenaçant, en sentit positiu, el lideratge assistencial que l’Hospital Clínic exerceix a Catalunya des de fa anys. És cert que en algun moment hi ha hagut situacions de conflicte amb algun professional de l’Hospital, però és cert també que el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez comptava amb el suport d’una majoria molt significada de metges de la Institució, molt implicats en el Pla Estratègic que l’equip del Dr. Martínez Ibáñez havia desenvolupat, conjuntament amb els caps de servei del Centre. En concret, 43 del 48 caps de servei de l’Hospital han signat un escrit dirigit a la consellera de Salut, al director del CatSalut i al gerent de l’ICS en el que demanen explicacions per la mesura presa, i es queixen de la manera com s’ha dut a terme, sense ni tan sols haver-ho comentat amb els professionals.

El Dr. Albert Salazar serà el nou gerent
de l'Hospital Vall d'Hebron   

I és que entre els molts encerts del Dr. Martínez Ibáñez al front del Vall d’Hebron, hi ha l’haver constituït un Comitè Assessor de la direcció, en el que hi participaven tots els caps de servei, i en el que es debatien totes les qüestions importants que afectaven al dia a dia de l’Hospital així com al seu futur. D’aquesta manera els metges es sentien part de l’organització i els acords que es prenien no eren imposicions de la gerència sinó acords dels professionals per millorar el funcionament del centre en benefici de la qualitat assistencial i del malalt.

Sembla com si el nou equip que dirigeix el departament de Salut no conegui massa bé el terreny que trepitja. Fins ara han nomenat uns quants gerents a dit sense que aquesta manera de fer els hagi rebotat en la seva contra. Els cassos del SEM, Lleida, Reus o Blanes-Calella són simptomàtics d’aquesta manera de fer: “aquí mano jo, i nomeno a qui vull en la gerència”. Tanmateix, que en tots aquests llocs no hi hagi hagut pràcticament contestació a aquesta manera de fer no implica necessàriament que hagi de ser així a tot arreu. Als professionals del Vall d’Hebron els costa entrar en conflicte i mobilitzar-se, però quan s’hi posen, no hi ha qui els pari... 

Ara les especulacions giren en torn de qui serà el nou gerent de l’Hospital de Sant Pau

El recent nomenament del Dr. Albert Salazar al front de la gerència de L’Hospital Vall d’Hebron implica que caldrà trobar-li un substitut a la gerència d’una de les institucions més emblemàtiques de la sanitat catalana i àdhuc de l’espanyola com és l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu. I això comporta especulacions de tota mena.

Nomenar al substitut/a del Dr. Salazar a través d’un procés de selecció demostraria que l’aposta per la transparència al departament de Salut és quelcom més que paraules. 

Algunes d’aquestes especulacions fan referència a la Dra. Gemma Craywinckel, actualment directora assistencial del centre. No sembla mala idea que la gerència d’un hospital sigui ocupada per algú que tingui vinculació amb el centre, sempre i quan tingui la formació adequada i experiència en gestió; el model Hospital Clínic és un exemple d’aquesta manera de fer. I seria el cas de la Dra. Craywinckel que ha viscut en primera persona les crisis d’aquests últims anys a l’Hospital de Sant Pau, superades a partir de l’arribada del Dr. Salazar a la gerència l’any 2014. 

L’Hospital de Sant Pau és un centre difícil de gestionar, i no només per la seva envergadura i complexitat, sinó també per l’existència d’un “cos facultatiu” molt organitzat, influent i amb capacitat d’incidir en la presa de decisions de la Institució. Cal ser conscient que anecdòticament es pot dir que quan una patum de Sant Pau agafa el telèfon, a l’altre banda hi pot estar alguna de les màximes autoritats de l’Estat, i això sens dubte atorga poder i pot significar fins i tot determinats privilegis. Per això resulta necessari conèixer aquesta realitat a l’hora d’assumir les responsabilitats de la gerència d’una institució d’aquestes característiques, i per això sembla positiu que el relleu del Dr. Salazar sigui assumit en clau interna per una persona que conegui molt i molt bé les peculiaritats, les interioritats i qui és qui a l’Hospital de Sant Pau.

Tot i que la Dra. Gemma Craywinckel és una excel·lent candidata a la plaça de gerent, seria desitjable que l’elecció es fes a través d’un procés de selecció. Algú es pot preguntar perquè caldria un procés de selecció, si acabo d’afirmar que la Dra. Craywinckel seria una molt bona candidata. Doncs bé, l’explicació és senzilla: un procés de selecció fet per una empresa prestigiosa, atorga al candidat escollit l’etiqueta de ser, sens dubte, el millor i el més adequat per el lloc que calia cobrir. Per contra, un nomenament a dit, sempre deixa obert l’interrogant de si aquella persona és o no la millor per cobrir aquell lloc o bé es tracta d’un nomenament polític o per amiguisme, o per ser una persona fàcil per als qui manen a Salut. Del que es tracta és de demostrar públicament que la persona elegida és la millor de totes les candidates per ocupar aquella plaça, i en aquest sentit, val a dir que segurament la Dra. Craywinckel no tindria cap problema a l’hora de superar un procés de selecció seriós. 

La Dra. Craywinckel és Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UB, especialista en Cirurgia General i Digestiva. La seva formació en gestió inclou un Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries per la UAB, del qual avui n’és la directora,  i també és Diplomada en Gestió Hospitalària per ESADE. A nivell professional va ser directora de l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i ha ocupat diferents posicions directives a l’Hospital de Sant Pau el que en l’actualitat és la directora assistencial.

Veurem doncs com s’encarrilen les coses i finalment si el rumor es confirma o no, però Sant Pau necessita una solució immediata. Encara tenim en el record els conflictes i els enfrontaments que es varen viure a l’Hospital entre un comitè d’empresa polititzat, amb una presidenta que va acabar de diputada al Parlament de Catalunya per Ciutadans, i una direcció en la que fins i tot algun dels seus integrants va patir problemes de salut derivats d’aquelles situacions tan negatives que no varen contribuir gens al manteniment del prestigi de l’Hospital.

Estaria bé que el Patronat de la Fundació de Gestió de Hospital de Sant Pau reaccioni amb rapidesa i resolgui la crisi el més aviat possible. Val a dir que fer-ho ràpid no es contradiu amb fer-ho bé, i per això seria desitjable encomanar quan abans millor a una empresa experta, seriosa i de prestigi un procés de selecció públic i obert.                               

Recull dels temes comentats en el blog el darrer curs, setembre 2013-agost 2014 (II)

Període gener 2014- agost 2014

L’any 2014 va començar amb el nomenament d’un nou gerent a l’ICS, el Dr. Pere Soley, i al febrer es va produir una reestructuració directiva a l’ICS de llarg abast, segurament la més àmplia que s'havia fet a l'ICS d'una sola tongada.

Va ser també durant aquest mes de febrer quan varen començar a adquirir més intensitat les acusacions de privatització de la sanitat catalana sorgides des d’algun grup polític.

Pere Soley va accedir a la gerència de l'ICS
al gener del 2013 

El mes de febrer també ens va deparar una vaga de MIR a Vall d’Hebron, que va significar al retirada per part del nou gerent de l’ICS de la circular que regulava les hores de guàrdia que els MIR podien fer.

Al mes de març el grup que havia redactat el document de bases del Pacte Nacional per la Salut, va lliurar el seu document al Parlament. El pacte que quedar força devaluat com a conseqüència de les organitzacions sindicals i polítiques que es van retirar de la comissió.

Aquest mes també va comportar la reacció contrària a la creació a Lleida d’un ens públic resultant de la fusió dels centres públics de les comarques lleidatanes. Unes protestes centrades en l’acusació que a Lleida es volia privatitzar la sanitat, quan tots sabem (menys els ignorants) que la suma d’institucions públiques integrades en un nou organisme públic, mai pot qualificar-se com una privatització.

Em va doldre molt comunicar que aquest mes de març ens havia deixat el company Jordi Boix. En Jordi era una persona entranyable, molt estimada en el sector, i conèixer aquesta notícia em va colpir profundament. Havia compartit amb ell no poques estones d’anàlisi i debat dels seus projectes a Puigcerdà.

També en el mes de març vam saber que l’Hospital de Sant Pau tenia un nou gerent en la persona del Dr. Albert Salazar.

El mes d’abril va ser un mes sense excessives novetats; destacar en tot cas el progressiu deteriorament de la situació a Lleida, motivat en part per la deficient comunicació d’alguns directius sanitaris locals, i per la persistència en la ignorància d’algun col·lectiu amb somnis de passar a la posteritat organitzant a Lleida una mena de “marea blanca” arrel de l’experiència viscuda pels madrilenys mesos enrere. 

El mes de maig ens va deparar l’inici d’una sèrie de conflictes a Bellvitge que van començar amb la difusió errònia d’unes suposades retallades addicionals per l’any 2014, quan de fet es tractava de mantenir el mateix pressupost que l’any anterior, però sense pressupostar el dèficit que s’havia assolit al 2013.

En l’àmbit estrictament professional, també vàrem saber que Catalunya perdia a un magnífic gestor sanitari, amb una trajectòria impecable, en Pere Vallribera, que marxava a un entitat privada de Palma de Mallorca, molt valorada en Ses Illes.

Al mes de juny s’ha de destacar el conflicte que es va crear amb lesllistes d’espera. Mentre uns veien el got mig ple (CatSalut), d’altres el veien mig buit (partits polítics i alguns mitjans de comunicació). Al CatSalut es valorava el total d’intervencions fetes, i la millora que experimentava l’estadística en el seu conjunt, mentre que les informacions periodístiques posaven l’accent en el nombre d’intervencions pendents de fer.

El mes de juliol en va portar una notícia d’aquelles que serveixen per tornar a creure en la política. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, coneixedor de la imperiosa necessitat que l’Hospital del Mar tenia per acabar unes obres paralitzades des de 2010, i que entre altres coses havien de servir per millorar els servei d’urgències del centre que estava en una situació de precarietat absoluta, va decidir avançar des de l’ajuntament de Barcelona, els diners necessaris per acabar l’obra. Malauradament no sovintegen en la política actituds com la de l’alcalde Trias.

Relacionat també amb les urgències, en el mes de juliol va esclatar el cas del metge destituït a Vall d’Hebron per no actuar d’acord a les instruccions de la direcció, en el plantejament organitzatiu del servei d’urgències. També relacionat una vegada mes amb els col·lapses de les urgències a Bellvitge i Vall d’Hebron, el tancament estival de llits dels hospitals catalans va arribar al Parlament de Catalunya

I finalment, per acabar aquesta mena de recopilatori del darrer curs, destacar que aquest agost s’ha caracteritzat per la publicació de dos Decrets: l’un relatiu a la contractació i sistemes de pagament del CatSalut, i altre de reorganització de l’organigrama del Departament de Salut. Tots dos han estat tractats en aquest blog 


www.rbaestudisiprojectes.cat

                

 

El Dr. Jordi Ara nou gerent territorial de l’ICS a l’àrea Metropolitana Nord

Amb aquest nomenament es tanquen les vacants de comanaments que restaven pendents de cobrir

La viabilitat de les institucions públiques només es podrà assegurar amb un equip de gestors professionals, que estiguin tan allunyats com sigui possible de la política

Finalment s’han acabat tancant les diferents vacants produïdes pels nomenaments del desembre i gener passats, que han afectat a gerències hospitalàries, però també a càrrecs de l’Administració. Destaca en primer lloc  el nomenament de Pere Soley com a gerent de l’ICS, substituint a Joaquim Casanovas. Aquest ha estat nomenat gerent de la Regió Sanitària de Barcelona del CatSalut, plaça de la que havia dimitit fa uns mesos Enric Agustí, implicat en alguna derivada de l’afer INNOVA, però del que em consta la seva absoluta honradesa professional i humana. Segurament no s’ha valorat suficientment el fet que Enric Agustí hagi abandonat per decisió pròpia el seu càrrec al veure’s implicat en el procés judicial contra Josep Prat. Alguns polítics haurien de prendre nota de com s’actua quan la dignitat és una paraula que a més d’estar en el diccionari, forma part de l’essència de les persones.

Pere Soley, Jordi Ara… eren els temps feliços a Badalona.
Els acompanya la responsable de qualitat,
 Dra Mònica Ballester 

Quedava pendent la substitució de Pere Soley a la Gerència Territorial de l’ICS a l’Àrea Metropolitana Nord després del seu nomenament com gerent de l’ICS. Aquesta decisió s’ha decantat del costat del Dr. Jordi Ara, fins ara director gerent de l’Hospital  Germans Trias i Pujol. El Dr. Ara, nefròleg, havia ocupat amb anterioritat el càrrec de director gerent del centre i en una etapa anterior  havia sigut director  mèdic de l’Hospital. La seva formació la va fer a l’Hospital Clínic. La seva carrera professional a Badalona ha estat doncs prou bona, fet que li ha permès    gaudir una vegada més de la confiança del gerent de l’ICS. Val a dir que Pere Soley ha sabut envoltar-se d’un bon equip a l’ICS basat en persones de la seva confiança, i que la substitució a Badalona està feta també des d’aquesta perspectiva de la confiança en la persona.

Pel que fa al Departament de Salut, també hi ha  hagut  canvis. El Dr. Jaume Tort, cap del gabinet del conseller, va substituir a Pere Montserrat al front de l’Oficina Catalana del Transplantament (OCATT), que va ser nomenat gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, substituint al seu torn a Julio Garcia Prieto que havia estat nomenat gerent de l’IDI. Quedava doncs assegurar la substitució del cap de gabinet del conseller. Aquest nomenament va recaure en la persona de Mireia Alabart, psicòloga, que uns mesos abans havia estat nomenada cap de la secretaria del conseller, en un càrrec no previst a l’organigrama i que va ser criticat peralgun sindicat atès que segons diuen el procediment va ser una mica opac. La Sra. Alabart havia treballat prèviament a CETIR coneguda empresa de l’àmbit del diagnòstic per la imatge, i formava part de la Junta directiva de la patronal ACES.

Fora de l’Administració cal destacar el nomenament del Dr. Jordi Colomer com a gerent del nou Hospital Sant Joan de Reus. Certament  es tracta d’una plaça complicada com a mínim per dues raons diferents. D’una banda, les repercussions de l’afer INNOVA es deixaran sentir i molt sobre les espatlles del nou gerent, condicionant el procés de presa de decisions d’una manera clara. Per l’altre, el fet d’assegurar la sostenibilitat del nou hospital que es veurà notablement afectada per les dimensions tan exagerades d’aquest nou dispositiu sanitari i que implicarà costos addicionals importants, serà també un inconvenient a superar.

També s’ha tancat fa ben poques setmanes el nomenament del nou gerent de l’Hospital de Sant Pau. Després de diferents intents finalment s’ha pogut consensuar amb el cos facultatiu de l’Hospital el nomenament del Dr. Albert Salazar que havia assumit les funcions de gerència des de feia més d’un any, i que finalment ha estat ratificat en el càrrec.

Amb aquest nomenament es tanca la roda de canvis que s’ha produït pràcticament en cadena des de Nadal fins fa ben pocs dies.  A Sanitat aquestes situacions són normals: periòdicament es produeixen canvis que s’encadenen els uns amb els altres, generant un nou període d’estabilitat. Tanmateix em preocupa que hi ha encara alguns bons gerents que estan fora del circuit; no tinc clar que ens ho puguem permetre; els bons, precisament no abunden.     

Tant de bo, a tots els que estrenen càrrecs els acompanyi l’encert en la seva gestió, i als que  continuen desenvolupant les tasques i responsabilitats que ja tenien assignades també. En moments en els que els recursos són més escassos que mai cal molta imaginació i seny.  No s’haurien de repetir mai més noves retallades ni proposar la construcció de nous mausoleus propis d’altres temps, quan alguns lligaven els gossos amb llonganisses…  

www.rbaestudisiprojectes.cat