dissabte, 1 de març de 2014

El Dr. Albert Salazar ha estat nomenat nou gerent de l’Hospital de Sant Pau


Cal que l’Hospital de Sant Pau tingui una cultura empresarial que avui no té


Continua present a la Institució la filosofia del “qui dies passa, anys empeny”



Aviat farà un any que el Dr. Xavier Corbella va presentar la seva dimissió com a gerent de l’Hospital de Sant Pau. Des de llavors, el Dr. Salazar ha assumit les funcions de gerència, en espera que el patronat de la fundació de gestió, es decidís a nomenar un nou gerent. La feina feta durant aquest període com interí li ha servit al Dr. Salazar per que el patronat l’acabés nomenant gerent tot just fa uns dies.
El Dr. Albert Salazar és el nou gerent de
l'Hospital de Sant Pau
El Dr. Salazar ha estat director assistencial de l’Hospital de Sant Pau formant part de l’equip del Dr. Corbella. Anteriorment havia estat director mèdic de l’Hospital de Bellvitge i subdirector mèdic de l’Hospital Mútua de Terrassa. És com el seu antecessor el Dr. Corbella metge internista.

Sense desmerèixer les capacitats del Dr. Salazar, cal explicar que la plaça de gerent de l’Hospital ha estat oferta a algun altre candidat, entre ells a algun històric de la sanitat catalana, però la complexitat i dificultat derivada dels processos judicials que viu la institució així com les amenaces de noves demandes per part d’algun sector del comitè d’empresa han fet tirar enrere altres possibles candidatures. Finalment, i previ consens amb el “cos facultatiu” de l’Hospital de Sant Pau s’ha acabat proposant pel càrrec de gerent al Dr. Salazar. Cal desitjar-li el millor dels encerts.

Tanmateix, la situació a l’Hospital de Sant Pau, demana una reflexió. L’Hospital de Sant Pau és probablement l’únic hospital del SISCAT que no ha pogut tancar cap acord amb el comitè d’empresa per intentar apaivagar els efectes del desequilibri econòmic del centre. Aquest fet implica que amb els impostos dels catalans continuem pagant un dèficit estructural de la institució que ni els responsables polítics, ni els gestors tècnics gosen afrontar amb coratge. Per tant, estem malbaratant uns diners que són de tots i no només dels polítics. Fa un temps vaig dir que a Sant Pau s’estava consolidant la política del “qui dies passa, anys empeny” i aquests mesos transcorreguts em reafirmen en aquesta idea. Sant Pau no es pot conduir només des de la visió de no generar conflictes; cal a més afegir-hi una visió empresarial que avui no hi és. I aquesta visió empresarial del tot inexistent no ha de manifestar-se únicament en l’equip de govern sinó que cal que sigui entesa per una part important del col·lectiu de treballadors del centre. L’Hospital de Sant Pau és una gran institució, amb segles d’història i de servei a la salut del catalans, però Sant Pau no té carta blanca per obviar una necessitat de totes les organitzacions: consolidar la seva viabilitat econòmica.

Malauradament, aquesta visió empresarial que reclamo avui en dia no existeix ni tan sols a l’equip de govern del centre, obsessionat amb no generar conflictes. I no hi és per que en els centres de titularitat pública s’han anat configurant uns òrgans de govern integrats en la seva majoria per polítics i funcionaris. Cal que es reflexioni sobre si no seria millor que els polítics es centressin en la solució dels greus problemes que el país té plantejats, i que els funcionaris intentin millorar l’eficiència global de l’administració pública, i que això ho facin lluny dels òrgans de govern de les institucions sanitàries. En aquests s’hi ha de posar empresaris i persones significades de la societat civil i amb prestigi social, capaços de tenir una visió clarament identificada amb l’equilibri entre resultats, costos, qualitat, excel·lència, risc, estratègies, oportunitats, debilitats, facturació, servei, eficiència, persones, coneixement, etc. Des del meu punt de vista, mentre no es faci així, continuarem sotmesos a la grisor del “qui dies passa anys empeny”. A banda de tot cal afegir també que a Sant Pau, els patrons no han estat capaços des de fa molts anys d'actuar com a propietat, de manera que un dels problemes de la Institució rau en el fet que la sensació que l'Hospital no té "amo"s'ha generalitzat entre els treballadors, fet que ha comportat que el paper "d'amo" hagi estat exercit en ocasions pel comitè d'empresa, o pel cos facultatiu, o per l'associació profesional d'infermeria, etc. 

Sant Pau havia estat l’Hospital de referència de Catalunya. No fa ni 40 anys, tothom que tenia problemes greus de salut a qualsevol racó de Catalunya volia ser atès a Sant Pau. Avui en dia, això ja no és així. I tot el personal de l’Hospital, els seus metges, els seus gestors i el seu consell d’administració s’haurien de preguntar els perquè, fugint de la solució fàcil de donar la culpa “als de fora”. No vull dir amb això que “els de fora” no en tinguin cap responsabilitat, el que vull dir és que cal exercir l’autocrítica, rectificar els errors comesos, i una vegada fet això exigir “als de fora” que facin el mateix.
Acabo reafirmant-me amb la necessitat d’aconseguir un Hospital de Sant Pau equilibrat. I aquest equilibri no pot aconseguir-se només exigint més recursos. Cal incrementar l’eficiència conjunta de l’equip. Cal que la productivitat s’incrementi. Cal que la sostenibilitat del centre sigui l’objectiu de tots els que hi treballen, i cal també que aquells que juguen a la política des de dins del centre, aquells que s’aprofiten de les crisis per fer populisme, s’adonin que amb la seva actitut perjudiquen a la resta de compnays, però sobre tot perjudiquen a aquells malalts als que diuen defensar. És vital que els treballadors de Sant Pau entenguin que estan treballant en una empresa sanitaria però empresa al cap i a la fi, i que tothom té l'obligació d'assegurar-ne el seu futur. Sant Pau és patrimoni de Catalunya. L'hem de defensar amb seny


4 comentaris:

  1. Força d'acord amb els teus comentaris. El problema més greu és de governabilitat de sempre i amb tots els governs de diferents colors i no entendre qui l'ha de composar. Sant Pau però no té un dèficit estructural. La politica d'evitar conflictes i dir "si" a tot porta a generar dèficits, però cal posar les coses al seu lloc. Hi ha hagut equips de direcció, per cert únics per les 3 institucions amb l'estalvi de sous que aixo comporta de no tenir tants gerents... que van aconseguir posar el comptador a zero a costa de ser desprestigiats i ningunejats dins del sector.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó; quan es generalitza es fan aquesta classe d'errors. Coincideixo amb que hi ha hagut equips gestió que han fet bé la seva feina.
      Tanmateix, hi ha elements que em fan pensar que hi ha coses a Sant Pau que no funcionen: és l'únic hospital del SISCAT que no ha pogut tancar acords amb el seu comitè d'empresa, i aixó amb tres equips de gestió diferents. On és la culpa?
      Totalment d'acord amb el tema dels gerents de les diferents institucions. Els diners no només els malbaraten treballadors i gestors; també ho fan els polítics.

      Suprimeix
    2. Tema llarg per parlar-ne d'on és la culpa. Apuntes bé tots n'hem estat en part corresponsables. Potser si un dia coincidim en poder parlar. Bon cap de setmana

      Suprimeix
    3. Estaré encantat de parlar-ho quan vulguis. Bon cap de setmana també per tu!

      Suprimeix