dissabte, 8 de març de 2014

L’ús de les TIC a la sanitat catalana s’incrementa molt significativament


Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) i Recepta electrònica: dues mostres de l’ús de les TIC en el sistema sanitari català


La Història Clínica Informatitzada va ser la base tecnològica que ha permès consolidar els avenços que han vingut després



Tot i les retallades, tot i que els recursos són sempre escassos, les organitzacions sanitàries catalanes han fet en aquests darrers deu anys un avenç extraordinari en l’ús de les TIC. Si ens parem a donar un cop d’ull a la situació que hi havia  ara fa deu anys veurem que el pas fonamental es va donar quan la majoria de centres del SISCAT van iniciar la implantació de la Història Clínica Informatitzada (HCI). Cert és que les institucions més potents i més avançades tecnològicament ja feia alguns anys que havien iniciat el procés, però el gran pas per la implantació de l’HCI es va donar en el quinquenni 2004 al 2009. I va ser aquesta HCI la que amb posterioritat ha possibilitat tant l’èxit rotund de l’HC3, com la implantació després de la recepta electrònica.


Com és sabut, l’HC3 connecta els centres assistencials entre ells i permet que es puguin compartir milions de documents clínics per facilitar el treball dels professionals sanitaris, i millorar l’atenció de la salut dels ciutadans. Per entendre l’èxit d’aquesta iniciativa, només cal dir que aquest més de febrer passat, el “magatzem” d’informació disposava ja de més 80 milions de documents.

La situació a actual de desenvolupament i utilització de l’eina és el següent:
  • En hospitals d’aguts, un 98% dels centres estan connectats a l’HC3
  • A l’assistència primària ho estan també el 98% dels centres
  • En el cas dels sociosanitaris els centres connectats representen el 91%
  • I en Salut Mental, aquesta xifra arriba al 84%

Per fer-nos idea de la utilització de l’eina val a dir que cada segon entren a l’HC3 100 professionals de la salut. L’HC3 ha suposat un gran avenç atès que ha disminuït la duplicació de proves diagnòstiques i ha estalviat desplaçaments als malalts, assegurant la continuïtat assistencial  i la disponibilitat d’informació sanitària entre els diferents centres de la xarxa. Tanmateix el que més avala la validesa de l’eina és la seva utilització creixent per part dels professionals que s’ha incrementat un 44% al 2013 respecte del 2012.

Pel que fa a la recepta electrònica, la implantació de la mateixa va ser progressiva, iniciant-se per l’assistència primària on ja ha acabat la seva implantació en tot el territori de Catalunya. Posteriorment es va anar introduint en l’atenció especialitzada (hospitals d’aguts i centres de salut mental). En aquests moments, és als hospitals de l’ICS on la recepta electrònica està plenament incorporada, i en la resta d’hospitals del SISCAT s’està treballant també amb el mateix objectiu, així com en els centres de salut mental, on el nivell d’implantació és encara relativament baix.


Recordem que la recepta electrònica és un eina de treball compartida entre els professionals de medicina de família, pediatria i infermeria, especialistes, farmacèutics i altres professionals sanitaris que tenen relació amb el procés de salut d’una persona, per tal que puguin accedir al seu “pla de medicació” que és únic, i interactuar-hi.         

L’estat actual del desenvolupament de la recepta electrònica a Catalunya és el següent:
  • Tots els equips d’atenció primària prescriuen electrònicament
  • Totes les oficines de farmàcia dispensen amb la recepta electrònica
  • Cada dia laborable es dispensen de mitjana 427.000 receptes
  • Avui en dia, 4 de cada 5 receptes es prescriuen electrònicament
  • Implantada totalment a la primària, la recepta electrònica està ja sent implementada a l’assistència especialitzada. 
Mentre hi va ser, el Dr. Joan Guanyabens ha estat un dels
principals impulsors de l'ús de les TIC en el
Departament de Salut
La recepta electrònica és una eina que evita desplaçaments dels malalts i visites als CAP, que elimina feina burocràtica al personal sanitari, i sobretot ofereix una gran seguretat clínica.

No cal dir, que el desenvolupament d’aquestes dues eines a Catalunya ens situa en una posició de lideratge pel que fa a l’ús de les TIC, no només en l’àmbit espanyol sinó fins i tot a nivell europeu. Cal felicitar doncs al Departament de Salut per haver treballat en aquesta direcció des de fa tants anys, sense que els diferents canvis polítics hagin fet perdre el nord dels objectius que es volien assolir. Ara cal continuar en dos camps força interessants: acabar i fer operatiu el desenvolupament de la Carpeta Personal de Salut que permet als ciutadans majors d'edat accedir mitjançant Internet a les seves dades de salut més significatives, i la eSalut que trasnforma el model assitencial de presencial a no presencial, i que és una eina molt eficient pel tractament dels problemes relacionats amb la cronicitat.   


Cap comentari:

Publica un comentari