dissabte, 8 de març de 2014

Tornem-hi amb la privatització


Crear organismes de titularitat pública, mai pot ser considerat com una privatització. Els intents de manipulació dels ciutadans estan arribant a uns extrems alarmants a Catalunya


Considerar que el que  es vol fer a Lleida sigui obrir la porta a la privatització o està fonamentat en la ignorància, o es pretén manipular a l’opinió pública: no sé quina de les dues coses és més greu



És sabut que entre els acords de govern que es van prendre la setmana passada, hi havia l’autorització al Servei Català de la Salut per plantejar en el termini de  6 mesos un ens públic que aglutini a les comarques de Lleida, els Hospitals Arnau de Vilanova de titularitat pública, l’Hospital Santa Maria de titularitat pública, l’Hospital del Pallars de titularitat pública, i l’assistència primària de titularitat pública. Amb quasi tota certesa, aquest ens acabarà sent un Consorci públic. 

He destacat la paraula pública/públic per fer notar que tots aquests centres que s’aixoplugaran  sota el paraigües d’un Consorci, en cap cas perdran la seva naturalesa pública, atès que el Consorci és també una entitat pública.

Explico tot això per que aquests dies, el populisme ha tornat a aparèixer a Catalunya. I ho ha fet de la ma d’algun partit polític (ICV) i d’alguns sindicats (CCOO, UGT i Sindicat de Metges de Catalunya). Entenc que la reacció d’aquestes organitzacions és lícita, no ho discuteixo, però si que en qüestiono la ètica. Si entenem per privatització el canvi de titularitat pública a titularitat privada, és evident per tothom que el que es vol fer a Lleida no és cap privatització. És per això que no trobo ètic que es faci aquesta demagògia populista sobre un tema que cala fàcil en la població. Per tant, els que mantenen el discurs de la privatització, o ho fan des de la ignorància (cosa que dubto), o ho fan amb una clara voluntarietat política per prendre vots al rival, encara que sigui mentint, i això, en un país que basi la convivència en el respecte a uns valors mínims no és de cap manera ètic. I el comportament de les persones s’ha de regir per principis ètics sinó volem convertir el nostre país en una mena de república bananera. 

Altre qüestió és quan es parla de compartimentació de l’ICS. És evident que aquest consorci públic lleidatà és una prova pilot per estudiar el funcionament d’una unitat autònoma dins de l’ICS. I aquí si que haig de donar la raó als que consideren que aquest futur Consorci obre les portes a una compartimentació de l’ICS en diferents consorcis repartits per tot el territori de Catalunya. I en aquest punt podríem discutir si això és bo o és dolent per la sanitat, tot i que la meva opinió és del tot positiva vers aquesta fórmula. Compartimentar l’ICS en empreses públiques més petites ha de facilitar una agilitat a l’ICS que avui no té, i que li ha de permetre competir amb les empreses sanitàries privades, avui molt més àgils en el procés de presa de decisions. 

La dimensió és una llast important a l’hora de gestionar. Com més gran és una organització, més costa conèixer les necessitats d’alguna de les parts d’aquest immens tot i per tant més difícil és prendre les decisions adequades, atès que la realitat exacte es desconeix. Les gran multinacionals estan dividides en moltes empreses ubicades arreu del mon, i aquestes empreses són del tot autònomes per prendre les decisions del dia a dia. Només les decisions estratègiques són preses per la unitat matriu de l’empresa.

He d’aclarir que el sindicat Metges de Catalunya no parla de privatitzacions, però si que posa en qüestió la bondat de la mesura davant de determinats perills que ells denuncien, i en el mateix sentit he de dir que Joan Herrera proposa que en lloc d’aquest consorci, l’Hospital Santa Maria s’integri a l’ICS, i es constitueixi una mena de ciutat sanitària a l’estil de Vall d’Hebron. Proposta sens dubte lícita, però és al Parlament on l’hauria de fer, i si té el nombre de vots suficient, aconseguir que es posi en pràctica, però si no ho aconsegueix seria millor per tothom que  respecti els resultats de les majories.

Entenc doncs que l’experiència de Lleida hauria de servir per analitzar si aquesta “autonomia” li permet funcionar millor, o pel contrari les dificultats que puguin sorgir ho fan inviable. Des d’aquest punt de vista puc acceptar que lícitament hi hagi qui ho entengui d’un altre manera, però el que em sembla del tot indefensable a aquestes alçades, és parlar de privatització quan la titularitat pública de les empreses que constituiran el futur Consorci és inqüestionable, i la naturalesa pública d’aquest nou organisme també. Seria del tot lògic que aquells que no estan d'acord amb el plantejament puguin accedir a l'avaluació que es faci d'aquesta prova pilot.


Tinc la sensació, tal com diu un bon amic meu, que el Pacte Nacional de Salut, si es consolida, no servirà per res. I no servirà per que malauradament es continua utilitzant la sanitat i els centres sanitaris com a camp de batalla política. Sincerament, aquest no és el camí. Aquest camí porta a l’enfrontament i la confrontació permanents, i això no és bo ni per la salut, ni per Salut.


Cap comentari:

Publica un comentari