divendres, 28 de març de 2014

L’assistència sanitària als països de la UE

Informe d'interès publicat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat 




El Ministeri de Sanitat ha publicat un informe, força interessant des del meu punt de vista, en el que s’aporten dades comparatives de tots els països de la Unió Europea. L’informe, molt extens, està estructurat en diferents apartats, dels quals jo he seleccionat aquelles qüestions que al meu entendre són de més actualitat  en aquests moments a Catalunya. Tanmateix aconsello fer-hi una ullada per que tot el contingut de l’informe té força interès. Lamentar en tot cas que la informació referent a Espanya no es doni disgregada per comunitats (només al final s’aporten algunes dades per comunitats, però sense comparació amb dades d’altres països  europeus), atès que amb realitats sanitàries tant dispars com hi ha a Espanya, és difícil imaginar la posició relativa de Catalunya en el context. Segurament seria interessant que el Departament de Salut elaborés un informe similar en el que els professionals sanitaris catalans poguessin identificar-se en el conjunt de països de l’UE. Fins i tot l’informe podria servir per que alguns partits polítics se n’adonin de la futilitat de les seves crítiques, i la societat civil constati que la sanitat catalana és de les més eficients de la Unió Europea.  



Finançament de l’assistència sanitària:

A la Unió Europea coexisteixen dos sistemes diferenciats per finançar la Sanitat:

L’anomenat Mètode Beveritge, que es basa en una assistència sanitària (Servei Nacional de Salut) finançada majoritàriament via impostos (IRPF bàsicament); és un sistema solidari atès que qui més té, més paga.  El principal referent d’aquest model és el National Health Service del Regne Unit, creat al 1948 sobre les directrius de “l’informe Beveridge”. Juntament amb el Regne Unit, apliquen aquest model Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Portugal, Suècia i Espanya   

L’altre mètode és el “model Bismark en el que el finançament es basa en les cotitzacions obligatòries que paguen empreses i treballadors (com aquí es financen les pensions o l’atur). El principal referent d’aquest model és Alemanya que el crear al 1881 pel canceller Bismark. Aquest model és seguit a més d’Alemanya per Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Luxemburg i Països Baixos.

Diguem dons que a l’Europa dels 15, vuit països financen al sanitat via impostos, mentre que altres set la financen via cotitzacions d’empreses i treballadors.

El copagament a la Unió Europea:

A la Unió Europea el copagament està molt estès en pràcticament la totalitat dels països; només tres (Dinamarca, Regne Unit i Espanya) no tenen cap copagament per les consultes de l’Atenció Primària, les consultes a l’Atenció Especialitzada, els ingressos hospitalaris i les visites als serveis d’Urgències.

Pel que fa a la farmàcia totes els integrants de la UE tenen establert un copagament de la farmàcia en diferents graus. Tanmateix tots els models de copagament existents tenen establerts mecanismes de protecció dels col·lectius vulnerables.

 El quadre adjunt explica les línies d’activitat sotmesa a copagament en els països  de l’Europa dels 15
  

Dotació de professionals sanitaris:

La distribució de metges per cada 1000 habitants oscil·la entre els 6,1 de Grècia i els 2,2 a Polònia. Espanya es situa en els 3,8 metges per cada 1.000 habitants. Pel que fa a infermeria la distribució queda entre els 15,4 infermers/eres per 1000 habitants de Dinamarca als 3,3 de Grècia. A Espanya, el nombre d’infermers/eres queda molt més lluny de la mitja que no pas els metges. Vol dir doncs que les dotacions de personal d’infermeria en els centres espanyols està en la part baixa del països europeus.

 Tant per cent del PIB dedicat a Sanitat:

És interessant poder analitzar quina és la part del PIB que cada país de la Unió Europea destina a Sanitat. Dels quadres es veu que Espanya hi dedica un 9,3% del PIB, del qual un 6,8 correspon a la sanitat pública, i un 2,5% a la sanitat privada. Observis que en el cas espanyol, avui en dia del 100% de recursos destinats a Sanitat, un 73% correspon a la Sanitat Pública, i un 27% correspon a la sanitat privada. Si a més considerem que la sanitat privada té un fort arrelament a Catalunya, Madrid i País Basc i poca cosa més, no és menyspreable que a Catalunya la Sanitat privada pugui estar consumint aproximadament un 30% del total dels recursos que els catalans destinem a Sanitat.
La mitjana de l’any 2011 de la part del PIB destinada al sanitat pels països europeus es situa al voltant del 9%, que coincideix amb la posició en la que es trobava Espanya en aquell any.


Acabo aquí però suggereixo la lectura de l’informe complert a tots aquells que estigui interessats en aquest tipus d’informació. L’Informe el trobareu clicant aquí  


Cap comentari:

Publica un comentari