dimecres, 12 de març de 2014

Retribucions variables en els contractes del CatSalut


Nova amenaça a la sostenibilitat de les institucions sanitàries


Es vol canviar el sistema de pagament sense haver-ne avaluat les repercusions als centres



Sota l’excusa que es vol pagar als proveïdors del sistema sanitari del SISCAT en funció dels resultats de salut que s’assoleixin, sembla que el Servei Català de la Salut està preparant un nou sistema de pagament en el que la part variable (la part sotmesa a determinats objectius qualitatius i no qualitatius) s’incrementi significativament. O si més no, aquests és el rumor que circula amb insistència.

Abans de continuar reflexionant sobre la mesura, voldria fer una reflexió dirigida sobretot a aquells que ocupen càrrecs de responsabilitat a l’Administració pública i mai han tingut cap mena de responsabilitat en el mon de l’empresa i per tant en desconeixen el seu funcionament. Afortunadament no són tots però algun n’hi ha: abans de donar un pas decisiu a l’hora de modificar qualsevol sistema de pagament, s’ha d’estar molt segur de les conseqüències; s’han d’haver realitzat simulacions ben fetes, i sobre tot s’ha d’avisar als afectats de les previsibles conseqüències dels canvis per tal que aquests tingui temps d’adaptar-se als nous escenaris. 

Els contractes han d'oferir estabilitat a les parts contractants
Quan una organització sanitària disposa d’un contracte amb el CatSalut, el primer que fa és adequar la seva estructura per poder fer la feina que s’ha compromès a fer. En el pitjor dels cassos, el cost d’aquesta estructura és equivalent als ingressos que es deriven dels contracte, tot i que per assegurar un equilibri que faci sostenible les empreses, el import del contracte ha de superar una mica el cost de l’estructura. En el cas dels centres sociosanitaris, aquest marge no és mai superior al 3%, atès que les tarifes que paga el CatSalut no només han estat retallades i congelades des de fa 4 anys, sinó que a més, històricament han estat extremadament escasses. En els hospitals d'aguts, superar el 5% avui és utopia.

Per tot plegat, si es parla de pagaments variables en la retribució dels contractes amb el CatSalut, aquesta part variable s’hauria d’afegir de bell nou al cost del contracte. Tal com està avui el finançament de la Generalitat i en particular el de la Sanitat, pensar  que hi puguin haver recursos addicionals pel sistema és no tocar de peus a terra.  Per tant, tot i que no ho han dit formalment, els responsables d’implantar aquest nou sistema en el Departament segur que estant pensant en dividir els actuals contractes en una part fixa, més una part variable més gran que en els contractes anteriors, però mantenint els mateix import total global, sense diners addicionals. I aquí és on pot venir el drama.

En uns moments en els que la majoria de centres estan o bé amb dèficits, o bé amb equilibris precaris, l’amenaça de noves retallades encobertes pot significar en una bona part d’ells greus dificultats pressupostàries que els pot abocar al tancament. En uns moments plens d’incerteses, en els que no està clar que les retallades “oficials” s’hagin acabat, en que sembla que per la via de les RAT i de les parts variables dels contractes poden reduir-se els ingressos dels centres, quan els nous plantejaments de la cronicitat i de la llarga estada també poden repercutir negativament en els ingressos de la majoria de centres del SISCAT, introduir noves incerteses al sistema em sembla si més no temerari.

Sense implicar equilibris inestables
Qualsevol retribució variable que es vulgui arbitrar de nou, cal que tingui un suport econòmic addicional; cal que els responsables de la seva implantació expliquin clarament d’on sortiran els diners per poder-la pagar, i en quin pressupost seran incloses aquestes quantitats. S’hauria d’acabar amb la improvisació i amb les mesures que a la llarga porten més inconvenients que no pas avantatges.

Si com sembla lògic, no hi pot haver recursos addicionals per pagar els concerts, si us plau, deixin les parts variables tal com estan ara, sense invents. La por és que aquesta postura no la defensarà ningú davant del Departament; els del Consorci per que si es mouen no surten a la foto, i els de la Unió per les raons de tothom sabudes.

Tinc ganes que en aquest país, des de l’Administració algú ens digui algun dia: mirin, hem decidit posar les coses més fàcils. Si això passa em creuré que alguna cosa està canviant, mentre això no passi continuarem patint una Administració pública que sembla que el seu únic objectiu sigui posar les coses cada cop més difícils als ciutadans, a les empreses, als treballadors, als sindicats…No estaria de més que abans de voler canviar el model de pagament, s'assegurin que avui en dia tothom pugui cobrar puntualment. En uns moments en els que els empresaris reclamen estabilitat i horitzons clars, Salut aporta noves incerteses...



        


  

Cap comentari:

Publica un comentari