dilluns, 24 de març de 2014

A alguns els agradaria una “marea blanca” a Catalunya


Agitadors socials i gent que treu profit dels conflictes, intenten desestabilitzar la Sanitat catalana



La Sanitat catalana no és privatitza: Prou mentides   




Divendres passat a Lleida, aprofitant una visita del conseller de Salut Boi Ruiz a la ciutat, els oportunistes habituals li van preparar un comitè de recepció (60 persones segons un mitjà, 200 segons un altre) que amb pancartes i crits protestaven contra la “privatització” de la Sanitat a Lleida i contra les retallades. La portaveu d’aquest grup, la Sra., Elena Motos delegada de CCOO, va dir en declaracions als mitjans que "El patrimoni material és del poble i la sanitat universal també, que Boi Ruiz s'assabenti que a Lleida no som burros" fent referència al que ella anomena privatització encoberta de la sanitat a Lleida. Tinc la certesa que els lleidatans que de curts de gambals no en tenen res, no li faran el més mínim cas a la Sra. Motos.
Val a dir que la Sra. Motos és membre del col·lectiu “marea blanca” i que veient el nom que aquest col·lectiu ha adoptat resta prou clar quins són els seus autèntics objectius. El col·lectiu “marea blanca” a Lleida pretén ser un moviment social per fer front comú al que ells anomenen la privatització de la Sanitat Pública a Lleida. Té el suport de CCOO i de la secció sindical de la CGT a l’Atenció Primària de l’ICS i el seu objectiu és impedir la constitució del nou ens públic que a Lleida agruparà en una sola institució tota l’assistència sanitària pública de bona part de la província.

Em sembla que ha arribat l’hora de dir prou; em sembla que ha arribar l’hora de respondre als agitadors socials per que deixin d’aprofitar el malestar de la gent emprenyada a conseqüència de la crisi per aconseguir rèdits polítics; que deixin d’utilitzar la Sanitat com element d’agitació; que deixin treballar als professionals de la Salut sense crear tensions i problemes injustificats. Que deixin de mentir en definitiva.

Ja s’ha explicat per activa i per passiva que la suma de tres institucions públiques, dona una nova institució pública; que privatitzar vol dir que allò que és de titularitat pública, passa a ser de titularitat privada i que en cap casa a Lleida hi ha cap mena de privatització, per tant, prou de dir mentides.

Aquestes mentides són tan evidents que fins i tot, en la última interpel·lació al govern sobre el nou ens lleidatà que ICV ha presentat al Parlament, en cap cas es va utilitzar la paraula “privatització”, prova fefaent que el partit ha entès els arguments. Estaran o no a favor de la constitució del nou ens, però tenen clar que en cap cas es pot parlar  de privatització. Perquè doncs hi continuen havent persones i col·lectius aferrats a denunciar una privatització que no existeix?
La resposta al meu entendre pot ser doble: la primera seria per pura ignorància; la segona per evident mala fe. Encara deixaria oberta una tercera possibilitat, que seria una barreja entre la primera i al segona. Si la resposta correcta és la ignorància, no estaria de més que abans de sortir al carrer a organitzar saraus, rebessin alguna classe de cultura general. Si la resposta correcta fos la segona, la de la mala fe, llavors toca desemmascarar a aquests agitadors socials per evitar que la gent de bona fe els hi doni suport, pensant que estan defensant algun  valor noble. Confio plenament en els lleidatans, segur que no els hi faran ni cas en aquest intent de repetir la història de la “marea blanca” de Madrid.

La sanitat a Catalunya, la seva organització territorial, la xarxa pública, però sobre tot el Departament de Salut, no tenen cap intenció de privatitzar res. Per tant, respectem entre tots el sistema sanitari.

Jo entenc que totes les postures són lícites; fins i tot aquelles que es basen en mentides. Allà els ciutadans si es deixen enredar. Tanmateix repetiré totes les vegades que calgui que el sistema sanitari català necessita estabilitat, i que totes les interferències polítiques en el mon de la sanitat, per ben intencionades que estiguin, desestabilitzen al sector. És per això que tots aquells que vulguin defensar lícitament un model sanitari diferent a l’actual, el que han de fer és defensar el seu model en el Parlament de Catalunya, enlloc de defensar-lo al carrer.  Deixin si us plau tranquil·la a la Sanitat; fer el contrari significa distorsionar el funcionament d’un model d’èxit.

No puc acabar aquest escrit sense referir-me a les autoritats sanitàries lleidatanes i al paper d’estrassa que estan fent en tot aquest procés; no sé si per incompetència, per que no entenen res, o per alguna altre circumstància que se m’escapa. Fins i tot em diuen que algú des de l’Administració ha enviat missatges contradictoris. Informar amb claredat als ciutadans no costa gens; reunir-se amb els agents socials tampoc; sortir al pas de les mentides d’alguns encara costa menys sobretot quan l’evidència és òbvia.




Cap comentari:

Publica un comentari