dissabte, 22 de març del 2014

Poc Pacte Nacional de la Salut ?... I ara què?


Els partits polítics no han sabut entendre la petició d’auxili del sector sanitari: la salut no ha de ser camp de batalla política


El Sistema de Salut català és sòlid, però necessita d’una estabilitat que alguns partits polítics, egoísticament  li neguen


Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.


Aquest divendres 21 de març va tenir lloc la darrera reunió de la Comissió pel Pacte Nacional de Salut a Catalunya. Des d’aquest blog hem comentat abastament els treballs d’aquesta Comissió que durant uns 8 mesos ha debatut sobre el nostre Sistema Nacional de Salut. Cal recordar que el 21 de maig del 2013 el Govern de la Generalitat va aprovar mitjançant un  Acord de Govern, la creació de la Comissió per a l’elaboració del document de bases per al Pacte Nacional de Salut a Catalunya.

Els treballs de la comissió han donat forma a un document de bases que s’ha estructurat en vuit àmbits temàtics:
  1. Finançament i cobertura
  2. Professionals
  3. Prestacions i catàleg de serveis
  4. Model de serveis
  5. Avaluació, rendició de comptes i transparència
  6. Compromís ciutadà
  7. Recerca i innovació
  8. Governança

Alguns acords que mereixen destacar-se d’aquest document de bases són:
Caldrà lideratge i habilitat per aconseguir més
adhesions al pacte quan aquest arribi
al Parlament
  • Aposta pel Sistema Sanitari públic, garantint l’accés universal de la ciutadania als serveis sanitaris.
  • Assegurar un finançament públic en salut, suficient i sostenible atenent al nivell de riquesa del país.
  • Garantir l’equitat d’accés amb qualitat a les prestacions i serveis (diagnòstic, tractament i cures) amb criteris poblacionals, socials i territorials.
  • Promoure la participació dels professionals sanitaris en la formulació de les polítiques de recursos humans i en la gestió de les organitzacions sanitàries.
  • Garantir el professionalisme com a base de la relació dels professionals amb la ciutadania, amb el sistema sanitari i els proveïdors.
  • Reforçar l’atenció primària i comunitària com a porta d’entrada al sistema sanitari i com a nivell clau i proper al ciutadà per respondre a les necessitats de salut.
  • Impulsar la coordinació entre serveis socials i de salut.


Crec que globalment es tracta d’un bon document de bases; un gran acord com aquest requeria generositat i algunes renúncies. Com ja hem comentat plana el dubte de què s’hauria de fer amb les modificacions proposades per alguns dels participants de la Comissió que finalment l’han abandonada?

I ara què? Finalment el que sembla que s’ha decidit és que les organitzacions i institucions que s’esmenten a continuació proposen el Document de Bases i que els grups parlamentaris de CiU i ERC ho recullen i que aquests es comprometen a elevar aquests acords al Parlament de Catalunya.

Els proposants del Document de Bases són:        
L'exconsellera Marina Geli, una de les ànimes del pacte
ha estat injustament apartada de la
comissió pel seu partit
  • Unió Catalana d’Hospitals
  • Consorci de Salut i Social de Catalunya
  • ICS
  • Consell de Col·legis de Metges de Catalunya
  • Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya
  • Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya
  • Associació Catalana de Municipis
  • Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
  • Consell Interuniversitari de Catalunya
  • Fòrum Català de Pacients
  • Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació.
  • Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària
  • Farma-indústria

Personalment alguna de les absències que lamento més són les de Metges de Catalunya i les del PSC. Pel que fa al sindicat crec que el seu compromís hauria pogut donat més força a l’aposta pel professionalisme que fem des de els col·legis professionals, implicació i responsabilitat en l’acreditació de la competència professional per poder reclamar un model retributiu propi pels metges dins del SNS.

L’absència del PSC ve lligada sens dubte a la situació convulsa d’aquest partit i de la Consellera Marina Geli, sens dubte una de les ànimes d’aquest Pacte, que de forma totalment injusta s’ha vist finalment descavalcada, pel seu propi partit, de la Comissió. El meu reconeixement a les associacions de pacients i usuaris de la sanitat que en aquests moments tan difícils no s’han deixat arrossegar per populismes i han primat el compromís i la responsabilitat.


Els Drs. Albert Tomàs i Francesc Duch són els responsables
que una vegada més, Metges de Catalunya no hagi
volgut signar el pacte
Malgrat les clamoroses absències, la unió de professionals i ciutadans assolida és potent. Esperem que siguem capaços entre tots d’exigir a les nostre forces polítiques el Pacte. Vivim una situació molt difícil i si les coses segueixen com fins ara no és previsible gaire recorregut parlamentari d’aquest acord. Tant de bo m’equivoqui i al Parlament amb un fort lideratge del Conseller i més generositat i menys tàctiques de les forces polítiques es pugui ampliar finalment aquest gran Pacte Nacional per salvar el sistema públic de salut que té com a elements de fragilitat principal en aquest moment, les dificultats pressupostàries, la disminució de l’accessibilitat, la manca d’integració de la salut pública als dispositius assistencials del SISCAT i la situació excessivament tensada dels seus professionals.


Del recorregut que encara pugui tenir aquest document de bases  pel Pacte Nacional de la Salut a Catalunya informarem com sempre en aquest blog.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada