dimecres, 19 de març de 2014

El copagament de nou a l’agenda política de Madrid


Alguns països del nostre entorn s’han decidit per cobrar (parcialment) els cost dels serveis públics bàsics als seus ciutadans



La mesura no és nova a Espanya: el copagament de la farmàcia n’és una de les evidències


El ministre Montoro va encarregar a una comissió d’experts un estudi per  la revisió total del sistema tributari espanyol. No és objectiu d’aquest blog, entrar en el detall de les múltiples modificacions que aquest informe proposa, excepte en aquells temes que afecten directa o indirectament a la sanitat. I aquest és el cas: entre les modificacions que es propugnen hi figura la proposta de nous copagaments per l’accés dels ciutadans als serveis de salut. 

El mapa del copagament a Europa

En concret el text que els experts han fet arribar a Hisenda en la pàgina 75 diu sobre aquesta matèria:

“La restricción de suficiencia abre también la puerta a la utilización de sistemas de coparticipación en el pago de los servicios y bienes públicos. La evolución del pensamiento económico y, sobre todo, los avances en las tecnologías de información y comunicación, hacen hoy técnicamente posible y económicamente recomendable buscar formas de aprovechar la disposición a pagar por multitud de servicios públicos. La demanda de un bien o servicio es, por definición, infinita a precio cero y la utilización de precios y tasas públicos puede contribuir a moderarla y a acercarla a la verdadera disposición a pagar. Ofrecer servicios públicos, incluso los más esenciales como educación, sanidad o justicia de forma gratuita y generalizada no es el modo más eficiente ni justo de hacerlo, porque incluso en esos servicios hay siempre un cierto beneficio privado que debería ser compensado mediante el copago. En otros muchos servicios y bienes públicos, en los que las externalidades sociales son menos evidentes, el pago por uso debería ser la norma y su financiación vía impuestos la excepción a justificar en cada caso. No es pues de extrañar que ante las insuficiencias presupuestarias de estos tiempos, muchos países de nuestro entorno y con Gobiernos de distinto color político hayan acudido crecientemente a cobrar muchos servicios públicos directamente a sus usuarios.”

És ben cert que el govern espanyol quan va acusar rebut d’aquest informe, va deixar prou clar que aquesta no era la proposta del govern, sinó l’informe d’uns experts que ara calia debatre en el sí del govern i amb els tècnics del Ministeri d’Hisenda. Tanmateix si es vol que aquesta reforma entri en vigor l’1 de gener de 2015, està molt clar que aviat sabrem que és el que el govern es fa seu, i què és el que el govern rebutja d’aquest informe.


El ministre Montoro i el catedràtic d'Hisenda Pública
Manual Lagares que ha dirigit l'estudi
Hi ha una cosa que és evident i que l’informe proclama obertament: La demanda d’un bé públic (la sanitat) esdevé infinita a preu zero. Per tant com a mecanisme regulador d’aquesta demanda la implantació del copagament en l’ús dels serveis ens podria ajudar a contenir el dèficit, però difícilment  a eliminar-lo atès el sub finançament endèmic de la sanitat pública en el nostre país. 

En entrades al blog sobre aquest tema, m’he mostrat favorable a la implantació de copagaments, però amb matisos. Estic d’acord amb el copagament quan amb aquest es vol moderar la demanada, és a dir quan el copagament actua de tiquet moderador. Tinc els meus dubtes quan el copagament es concep com un element complementari de finançament. Serveis com els d’urgències que estan oberts 24 hores al dia i 365 dies a l’any, justificarien un copagament per part dels usuaris, així com les visites seguides a les consultes amb nivells d’iteració elevats. Cal estudiar-ho molt bé, i fer-ho de manera que la decisió que es prengui no s’hagi de tirar enrere al cap de poc temps d’implantada per qüestions administratives/constitucionals


Si s’acaba fent cas als autors de l’informe, i les seves conclusions s’han d’aplicar amb efectes 1 de gener de 2015, em fa por que com sempre en aquest país, no hi hagi temps per estudiar-ho amb deteniment i aplicar-ho amb seny. De fet, ja se’n hauria d’estar parlant ara…  


Cap comentari:

Publica un comentari