divendres, 21 de març de 2014

La governança en les institucions de salut



Com aconseguir una prestació de serveis eficient per al ciutadà


Avui 21 de març es presenta a l’IESE un document que recull les recomanacions del CSC envers la governança


Escrit per la Dra. Olga Pané
Gerent del Parc de Salut Mar



El Consorci de Salut i Social de Catalunya, ha abordat en un recent document la necessitat de revisar i actualitzar els trets definitoris de la governança del model sanitari català tant des de el seu nivell de macro-gestió con des del nivell de la meso-gestió, per tal de millorar la seva resposta assistencial i operativa.

El document destaca la contribució que el sistema sanitari català ha significat en la modernització de l’oferta de serveis assistencials de salut i l’analitza  des de l’òptica de la governança institucional i de la governança del sistema de salut.  Son abundants les aportacions que diverses  institucions internacionals (UE, OCDE)  han fet en els darrers 20 anys  a la necessitat de enfortir la governança de les empreses públiques i privades. La magnitud dels reptes que cal abordar en els propers anys, els canvis en les expectatives dels ciutadans, la globalització, la intercomunicació permanent i l’accés massiu a informació de tot tipus, obliga a que les empreses, molt especialment aquelles que ofereixen serveis públics, a enfortir els seus sistemes de govern per reforçar la confiança del ciutadà i millorar la transparència.




Els països enfronten grans qüestions sociopolítiques i econòmiques a les que difícilment es podrà fer front solament des dels propis Governs, des del sector públic o solament des del sector privat. La necessària convocatòria de tota la societat civil en aquest gran repte exigeix una adaptació important de totes els institucions per tal de fomentar de manera transparent la col·laboració.

La crisi de les finances públiques fa que aquest actualització i modernització de la Governança s’hagi de fer en un context de  greu limitació financera i amb una agenda principal per tots els actors que és la reducció del dèficit públic. Aquesta urgència  econòmica, ha promogut en aquests darrers cinc anys que la necessària revisió dels models de Governança s’hagin vist sotmesos a un enfoc molt administrativista, traslladant al sector públic empresarial, tota mena de normatives pròpies del sector públic funcionarial.  No se sap ben bé el propòsit de aquest enfoc que justifica part d’aquesta actuació en la interpretació que de les normes comptables SEC ha fet la Intervenció General de l’Estat espanyol. Que hi ha interpretacions diferents ho demostra el fet que bona part de Europa utilitza uns 
altres criteris, que l’hi permeten que el seu sector públic de salut, no computi com a deute de l’Estat.


L'enfoc administrativista de la reforma de la Governança  sanitària que preval en el nostre context, confon clarament equitat amb igualtat, i al donar tractes iguals a circumstancies diferents provoca  una gran confusió al sí de les organitzacions, traslladant una gran inseguretat jurídica a gestors i professionals. Tanmateix l’oportunitat que significa una situació excepcional, per tal de reestructurar el sistema i posar els pilars de la seva sostenibilitat futura, es malmet al limitar els instruments de reforma a l’acció sobre salaris i plantilles amb les limitacions pròpies de les relacions laborals de l’administració. El resultat com algun expert ha apuntat amb sagacitat, no està sent la modernització del sistema i la seva re-invenció i adaptació a les noves necessitats i tecnologies, sinó disminuir la mida del que es sostenible, mantenint-lo en la no sostenibilitat permanent. Un exemple clar de aquesta política de confusió es la dificultat cada cop mes gran d’arribar a acords que permetin signar els convenis col·lectius en el sector de la Salut.

El document del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) està estructurat en dues parts diferenciades. La primera tracta de fer una anàlisi de la situació i incorpora un DAFO realitzat per un col·lectiu d’experts. La segona part es producte de la deliberació dels presidents i gerents de les entitats associades al CSC que varen ser convocats amb aquesta finalitat a una sessió on en grups diferents de treball varen concloure un seguit de recomanacions per tal d’enfortir la Governança de les Fundacions, Consorcis i Empreses Públiques i recuperar bona part de la autonomia de gestió perduda en aquest procés progressiu administrativista recent.

Les recomanacions abasten camps tan amplis com:

La Planificació  territorial de Recursos, la separació de funcions en el model Sanitari català, el paper del mon local i d’altres actors del sistema. La normativa i el model en si mateix, el contracte com eina de gestió del sistema i de relació entre comprador i proveïdor i l’avaluació i el rendiment de comptes en les institucions. La composició perfil i procés de designació dels membres dels òrgans  de Govern, las seves responsabilitats, l’abordatge dels conflictes d’interès,  i la transparència interna i externa de les institucions.  La normativa aplicable i el conflicte que pot suposar per l’autonomia de gestió de les entitats, el pla estratègic de les entitats i la seva relació amb el sistema, i el compromís dels professionals a les institucions i les maneres de enfortir-lo.

Finalment , tot aquest procés d’anàlisi i reflexió que ha durat uns quants mesos en el sí del CSC també s’ha vist acompanyat i enriquit per l’elaboració de un informe per part de la Universitat Pompeu Fabra sobre quina es la situació en termes de Governança en el sector salut d’altres països en el context europeu, amb una aprofundiment especial en el cas del Regne Unit, Alemanya i França.






Cap comentari:

Publica un comentari