diumenge, 16 de març de 2014

On és la centralitat del model sanitari català?



Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.




Hem viscut una setmana molt complicada per la nostra Sanitat, i és que a les interpel·lacions parlamentaries al Govern sobre el desmembrament de l’Institut Català de la Salut per part de la diputada Marta Ribas del GP d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerrar Unida i Alternativa i sobre les polítiques de salut i e lfutur del sistema sanitari públic per part de la diputada Alba Vergés del GP d’ERC, caldria afegir els darrers abandonaments de la Comissió del Pacte Nacional de Salut del sindicat Metges de Catalunya, de SATSE i de la patronal ACES. Tot plegat configura al meu entendre un panorama molt preocupant.

Sembla que estem vivint un moment en que des de molt diferents organitzacions i institucions s’està apostant pel populisme, la demagògia, la confrontació, i l’allunyament  del consens sobre el model sanitari català que durant més de 30 anys tots hem estat d’acord que ha estat un model d’èxit amb excel·lents resultats assistencials i una notable eficiència.

I és que en el context actual de crisi, de fragilitat dels serveis públics, de retallades que posen en risc la qualitat i l'equitat, de qüestionament del model social europeu de l'estat del benestar i de la universalitat dels serveis, cal més que mai, arribar a un ACORD polític, professional, ciutadà, sectorial per salvar el Sistema Sanitari Català. En aquest context espanyol i europeu d’interrelació política, econòmica i normativa, cal blindar els elements substantius del model, amb una nova Llei de Salut de Catalunya, que garanteixi la supervivència i els elements d’èxit.

Moments difícil  els que estem vivint a la Sanitat Catalana
El lideratge és clau per poder sortir-se'n del temporal,
amb èxit. El conseller Ruiz té sobre la taula un
 problema complicat. El Pacte Nacional
de Salut podría significar un bàlsam
del tot necessari. 
Alguns punts que crec poden contribuir a aquest debat i que identifiquen elements de centralitat són l’aposta decidida per un model de "Sistema Nacional de Salut" que consolida l'accés universal efectiu a totes les persones que viuen a Catalunya; l'empadronament dona accés a la targeta sanitària. Cal preservar les especificitats del model sanitari català, provisió diversa, descentralitzada, de proximitat, amb un paper rellevant del municipalisme i de la societat civil en la governança participativa.

Altres punts destacats serien:

1- El sector necessita un acord pressupostari plurianual 2015-2020 que garanteixi un finançament just, suficient i conegut. Cal recuperar pressupost en Salut en relació a la recuperació de la riquesa del país i del millor finançament general.

2- Pacte amb els ciutadans en relació al seu paper en la presa de decisions, en la governança, avaluació i transparència del sistema i per empoderar-los per ser protagonistes de la seva salut. Cal assegurar el pacte d'accessibilitat i resolució amb temps de garanties coneguts segons patologies per accedir als diagnòstics i tractaments.

3- Acord amb els professionals pel període 2015-2020 entorn al seu paper en la governança i en la gestió del sistema i de les institucions, així com en el rol de cada professional sanitari, els models retributius i contractuals.

4- Prioritzar la Salut Pública amb lideratge polític i tècnic del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) 2014-2020 a traves de l'Agència de Salut Pública, amb especial incidència de la prevenció i acció de desigualtats en treball permanent amb els ens locals i els actors del sistema i de la societat.
L'empadronament dona accès a la
tarjeta sanitària

5- Abordatge integral amb gestió única de l'atenció sociosanitària de les persones amb malalties cròniques i amb dependència, dins del programa conjunt dels Departaments de Salut, Benestar i Família i els Ajuntaments.

6- Sistema liderat des de l'atenció primària i comunitària, amb pressupost finalista a les ABS amb capacitat per gestionar tot el procés assistencial (proves complementàries i compra especialitzada).

7- Consolidar amb les reformes d'eficiència i de bon govern necessàries un model de provisió majoritàriament públic (empreses públiques i consorcis, fundacions de base municipalista) i sense ànim de lucre. Establir un codi ètic del paper del sector privat en el sistema sanitari públic, a tots nivells, amb transparència del guanys sostenibles èticament i justificació de la seva col·laboració en provisió de bens/serveis/inversions/tecnologia/assegurament.

8- Situar el sector "Salut" com un dels claus en la reactivació sostenible local i global de l'economia de Catalunya.   

9- Reformular la governança participativa del sistema, de les institucions-empreses de provisió per la presa de decisions en la política sanitària, en l'assignació dels recursos, en l'avaluació de Resultats de qualitat, equitat i eficiència en un marc ètic de participació i transparència.  L'Agència d'Avaluació i Qualitat esdevindrà l'instrument amb criteri independent que acompanyarà al sistema també en la revisió del catàleg de prestacions públiques amb mecanismes coneguts i públics de cost-efectivitat com a base en la cartera/catàleg i en l'anàlisi continuat de l'oferta i la demanda, també en la revisió dels copagaments actuals amb criteris de guanys i pèrdues de l'equitat.

Cal que les principals organitzacions i institucions (patronals, professionals i de pacients/ciutadans) que ocupen la centralitat en Sanitat del país liderin aquest gran acord i el posin a disposició del Parlament. Vivim un moment històric també pel nostre Sistema Nacional de Salut, crec que s’equivoquen els que per interessos corporatius o amb pretensió d’erosionar al Govern/Conseller (des d’aquest blog som crítics quan cal) es desmarquen d’aquest gran Pacte, jo  encara vull confiar en la responsabilitat de tothom.... veurem!









Cap comentari:

Publica un comentari