dimarts, 25 de març de 2014

Polítics i funcionaris als consells de govern de les EPiC: les raons d’un NO

Presidir el consell d'administració d'una EPiC (o d'una empresa qualsevol), no és tasca pròpia d'un polític


Ser vocal del consell d'administració de qualsevol empresa requereix una visió empresarial que un funcionari (en general) no té


Històricament, qui ha assumit els càrrecs de vocals en els consells d’administració de les empreses publiques i consorcis (EPiC) han estat els funcionaris del Departament de Salut. Això ha estat així per que aquestes vocalies s’han concebut molt més com càrrecs de representació que no pas d’aportació de valor empresarial. En tant que representants de les administracions públiques integrades en el consorci o en l’empresa pública, sembla lògic que les persones triades per aquests llocs tinguessin aquest perfil.

La pregunta és si aquesta manera d’entendre els consells d’administració és o no adequada. I per aclarir aquesta disjuntiva, el primer que cal és definir per què serveix un consell d’administració. Un consell d’administració té dues funcions bàsiques:

La primera és orientar en la política de la companyia. Per això els consellers actuen com assessors estratègics de la direcció i els seus coneixements enriqueixen la presa de decisions de l’organització. Liderar la innovació és clau pel futur de les empreses. Entre els consellers, destaquen els “consellers independents” que acostumen a ser professionals  amb molta experiència i que compten amb un reconegut prestigi.

L’altre funció bàsica del consell d’administració és exercir un control sobre els gestors per supervisar les seves actuacions al front de l’empresa i garantir que els objectius dels accionistes (en el nostre cas les administracions participants) s’estan assolint. 


Veient aquestes funcions resulta clar que els funcionaris no tenen (en general) cap aportació enriquidora a fer en la primera de les funcions descrites, atès el seu desconeixement del que és el mon empresarial. Per contra, si que poden col·laborar en la segona funció vetllant per l’acompliment dels objectius de les administracions. Tanmateix, tenir funcionaris en un consell d’administració amb l’únic objectiu de controlar, no seria el més recomanable. Aquesta funció la pot fer perfectament qualsevol conseller que a més pugui ser pro actiu en la primera de les funcions descrites. 

És de tots sabut que en el passat (i no se si en el present també), s’utilitzaven els consells d’administració de les EPiC per tal que els funcionaris d’elit que hi assistien tinguessin un complement salarial per la via de les dietes, atès que el sou estava determinat pel nivell assignat al seu lloc de treball. D’aquesta manera es premiava als funcionaris “més adeptes” als seus caps, o pertanyents al seu mateix partit, per ajudar-los a guanyar-se un complement del sou.  

I els polítics? Per respondre aquest interrogant em cenyiré a l’evidència del que ha succeït a Catalunya quan els polítics han ocupat aquests llocs. Allà on hi ha hagut polítics presidint i tenint un pes important en consells d’administració d’EPiC, hi ha hagut un encariment del cost de l’assistència. Afirmo això per que per un polític presidir o participar en un d’aquests consells “els hi surt de franc”. Algú s’imagina a un polític prenent una decisió que li pugui fer perdre vots? Algú s’imagina a un polític desaprofitant l’ocasió  de reclamar més i  millors equipaments pel seu poble, independentment de la seva necessitat objectiva? Al llarg de molts anys, mai he vist a un polític que renunciï  a reclamar més i més no tant per que allò que reclama sigui una necessitat sinó sobretot per evitar que l’oposició li retregui el fet de no haver-ho reclamat.


Què fan doncs els polítics en un consell d’administració d’una EPiC? Generar automàticament més despesa. No posaré exemples per no assenyalar personalment a ningú, però n’hi ha tants com es vulgui. Com que no assumeixen cap risc, com que ells no han de pagar res del que exigeixen, tenen molt fàcil portar les seves reclamacions fins a límits molt exagerats.  La presència dels polítics en els òrgans de govern de les EPyC  és nefasta per assegurar un sistema sanitari sostenible.  Les seves exigències acaben costant molts diners públics, i sovint els guanys que se’n deriven són irrisoris.

Com estructurar doncs la governança de les EPiC? Des del meu punt de vista, la presidència hauria de recaure en un metge de reconegut prestigi i vinculat al territori, actuant en nom de la “propietat”  que no és altre que l’Administració. Els vocals haurien de ser empresaris de prestigi del territori, amb reconeguda autoritat moral, amb negocis que no estiguin relacionats amb el mon de la política i capaços de aportar la seva experiència empresarial assegurant amb les seves decisions l’equilibri pressupostari i financer del centre. En la meva opinió un consell d’administració constituït per un President nomenat per la propietat, 4 o 6 vocals i 1 secretari  seria suficient per assegurar el bon govern de qualsevol EPiC. No veig inconvenient en que el càrrec de secretari sigui assumit per un funcionari nomenat per la “propietat”. Pel que fa al nomenament dels vocals ho deixaria en mans del president, que hauria d’aconseguir uns noms que fossin ben acceptats pels integrants minoritaris de les EPiC, presentant la seva proposta a la propietat per tal que aquesta hi doni el vist i plau si s’escau. No veig la necessitat que una EPiC tingui vicepresident, contràriament al que passa avui en totes elles


Val a dir que a Catalunya hi han hagut EPiC presidides per empresaris reconeguts, en lloc de polítics i que l’experiència no ha estat precisament per tocar campanes. Cal aclarir no obstant, que aquests empresaris, al no tenir cap mena de coneixement del mon sanitari, han quedat “presos” de l’equip directiu del centre, que és qui en la pràctica ha acabat governant la institució. És per evitar aquest problema que la meva proposta passa per que la presidència l’assumeixi un metge, de manera que sigui l’equip directiu qui acabi restant sotmès a la presidència de la institució

Acabo recordant una frase d’un bon amic meu: als consells d’administració no si va a escalfar cadires; si va a aportar valor: Per això et paguen.




    

2 comentaris:

  1. Completament d'acord Ricard. Com a President del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona, em sento molt orgullós de la composició del nostre Consell Rector que, com proposes tu, el Conseller de Salut va tenir la amabilitat (i se'm permet la intel.ligència) de discutir una proposta de membres que li vaig fer i vam acordar.

    Els consellers nomenats per la Generalitat, són independents. Cap d'ells és ni funcionari, ni polític, ni rep ingressos de la Generalitat. Es tracta de persones molt destacades de la societat civil, empresaris i professionals que desinterasadament dediquen moltes hores a governar (perquè a fe de Déu que el govern l'exercim) amb una aportació d'un valor afegit altíssim.

    Tenim clar que estem allà, no per escalfar cap cadira com molt bé dius, ni per rebre consignes de cap classe, sinó per vetllar pels interessos i el bon funcionament de la institució que ens han confiat. Tenim clar que la millor manera de defensar els interessos del nostre "amo" (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) és defensar els interessos dels usuaris dels nostres centres a través del bon govern, connectat amb la bona gestió i el bon quefer dels professionals.

    No es tracta de rebre ordres de cap polític, ni de cap administració. Es tracta d'interpretar el mandat que tenim amb autonomía, compartint de vegades els punts de vista de la propietat i discutint a mort si cal, quan entenem que el que des de la propietat es pretèn, no és el millor pels centres. No cal dir que els nostres llocs estan permanentment a disposició de qui ens ha nomenat i que si algún dia la discrepància fos tan gran -cosa que fins ara no s'ha produit-, dimitiriem.

    No creiem ni en la Gerència d'empreses Públiques i Consorcis, ni en les reunions sindicades de presidents d'EPICS ja que els veiem com una perillosa forma de generació de corporativisme politico-administratiu que ens recorda perillosament l'ICS. Ben lluny d'aquestes iniciatives. He estat prous anys a l'Administració com per viure en primera persona la transfiguració experimentada per molts alts càrregs que de repent sentent la necessitat de "cohesionar i homogeneitzar per manar", perdent de vista quela riquesa està en la varietat i l'autonomía i en deixar que qui has posat per governar una institució pugui fer-ho des del coneixement que proporciona la proximitat.

    El que hem de fer es treballar de portes en dins, marcar les pautes generals als executius perquè gestionin i ser una corretja de transmissió, amb criteri propi, entre la propietat i la institució. En cap cas rebre consignes ni caure en pràctiques derivades d'una mala interpretació del que significa "tenir poder" en un país en el que la democràcia és de molt baixa qualitat.

    Em sento molt afortunat de poder presidir aquest equip de consellers dels que aprenc un munt. És un honor i un repte intentar estar a la seva alçada. Sempre he tingut clar que rodejar-me de gent que sap molt més que jo és el que m'ha fet avançar. El cas d'aquest Consell Rector, lluny de ser una excepció, és un dels entorns que he tingut el privilegi de viure en els que més he après i aprenc cada dia. Tot plegat en benefici de la institució que és el que compta.

    ResponSuprimeix
  2. Josep Maria: tè molta lògica que coincidim per que quan vaig escriure el post, vaig recordar quan m'explicaves com havies aconseguit estructurar un consell de govern amb cara i ulls. Crec que el Pacr de Salut Mar podria servir molt bé d'exemple del que ha de ser un òrgan de govern d'una EPiC.
    En el meu escrit no vaig entrar en un àmbit en el que tu si que hi entres, i t'agraeixo que ho facis per que aporta una visió molt més àmplia del que hauria de ser un consell d'adminsitració INDEPENDENT no sotmés a interferències a vegades insòlites de "l'amo".
    En aquest sentit el primer que s'hauria de plantejar el CatSalut és el significat de la gerència d'empreses públiques i consorcis, i com aquesta figura de l'adminsitració és compatible amb la autonomia que ha de tenir un consell d'adminsitració. O una cosa o l'altre, però les dues al mateix temps no tenen sentit. I personalment penso que la que no té cap sentit és aquella que pretén "uniformitzar" els consorcis.
    Entenc que els consorcis i empreses públiques haurien de tenir la mateixa autonomia que pot tenir Sagesa, la Mútua de Terrassa, o qualsevol altre empresa del sector.
    Gràcies pels teus comentaris, sempre enriquidors.

    ResponSuprimeix