dimecres, 11 de març de 2020

El sistema sanitari públic català necessita més dotació de recursos encara que sigui de caràcter extraordinari.


El coronavirus està originant unes despeses i exigint uns recursos professionals que de cap manera poden sortir del pressupost ordinari del departament de Salut, si no es vol afectar negativament altres prestacions assistencials. Estem davant d’una emergència sanitària que requereix solucions específiques i tant el govern estatal com el de la Generalitat han de ser capaços d’arbitrar alguna mesura que compensi les despeses extraordinàries que el coronavirus està ocasionant. 




 
La sanitat pública catalana disposa d’una previsió de pressupost per a l’any 2020 que ni tan sols arriba al que preveia el pressupost de l’any 2010. En aquestes condicions tothom entendrà que no es pot pretendre que les despeses extraordinàries derivades de l’atenció a les persones infectades amb el SARS-Cov-2 hagin de ser pagades a través d’un pressupost que ja de per sí, és molt inferior al que hauria de ser. A l’any 2020, el pressupost ordinari del departament de Salut ni tan sols permet revertir les retallades, si hom considera l’increment del cost de la vida en el període 2010-2020. Per tant és evident que si l’atenció als malalts infectats amb el coronavirus no es finança per alguna  via extraordinària, les conseqüències poden ser desastroses per un sistema, la sostenibilitat econòmica del qual, s’aguanta amb agulles. 

Pel que sembla, països com Alemanya i Itàlia, amb una  forta incidència del COVID-19, han decidit implementar crèdits extraordinaris per fer front a les noves exigències que la batalla contra els virus està generant en els seus dispositius assistencials. Ignoro si les finances dels centres sanitaris en aquests països estan tan en fase terminal com en els hospitals catalans, però en tot cas, i centrant-nos només en la situació a Catalunya és evident que calen recursos addicionals (humans i econòmics) per fer front a la situació. La fragilitat financera dels nostres centres no permet assumir aquestes noves despeses, si l’administració sanitària no troba la manera d’injectar aquests recursos extra que el sector sanitari públic necessita. 

Malauradament estem massa habituats a aquestes contradiccions per part dels polítics. Hem viscut l’aparició de nous medicaments, molt cars, per tractar per exemple l’hepatitis C, i com els polítics s’han omplert la boca de lloances a les seves decisions de finançar públicament aquests medicaments, però acte seguit hem vist com els centres han hagut de facilitar els medicaments als malalts sense rebre cap compensació econòmica per part de l’administració. De manera que plou sobre mullat...

Segurament per això el president del govern espanyol està anunciant un Pla de xoc, per pal·liar els efectes econòmics del coronavirus, que dona la sensació que va molt més dirigit a l’activitat econòmica del país en general que no pas a crear una nova línia de finançament per a la sanitat pública. En concret el president Pedro Sánchez s’ha compromès a dedicar recursos per mantenir el benestar de les famílies, protegir els treballadors per evitar acomiadaments, donar suport a la liquiditat de les empreses  petites per evitar problemes de solvència i també posar en marxa mesures específiques pels sectors dels transport i del turisme. Sobre una aportació extra als sistemes de salut res de res. Pel que ha transcendit fins ara, sembla que el govern espanyol es planteja com a conseqüència del coronavirus, una nova flexibilització de l’objectiu de dèficit per a les autonomies i això en cap cas és més pressupost per a la sanitat. És més endeutament i és traspassar un deute a les futures generacions que hauran de pagar el que nosaltres i els polítics actuals no han estat capaços de resoldre. Per la seva banda la UE ha explicat que activarà un fons per contrarestar l’impacte econòmic en els països de la Unió, però també per recolzar els sistemes sanitaris dels Estats membre, ajudar a les PYMES, o actuar en el mercat laboral.

Tornant a Catalunya, cal assegurar que tots els llits públics estaran disponibles, en tots els dispositius assistencials del sistema públic i que comptaran amb la dotació de personal requerida. I això exigeix més diners per al sistema. No fer-ho, implicarà que treballar contra el coronavirus voldrà dir deixar de treballar contra altres malalties que es continuaran produint, i això implica més llistes d’espera i més iniquitats en el sistema públic. Per això és tan important que l’atenció al coronavirus estigui suportada per unes aportacions de recursos extraordinàries. És la única manera d’evitar que les llistes espera quirúrgica i no quirúrgica, i d’accés a proves diagnòstiques pateixin un increment molt considerable. 

Sobta molt que no hagi estat la consellera de Salut la primera en reclamar al departament d’Economia de la Generalitat, aquesta aportació extraordinària, del tot necessària, per atendre correctament als ciutadans de Catalunya... Per què deu ser..? Ah si... ho vaig dir fa mesos: tots dos van de bracet, i això deixa ben palès una vegada més, que la salut dels ciutadans mereix una major bel·ligerància entre els màxims responsables del departament de Salut i el d’Economia.

Cap comentari:

Publica un comentari