Sense garanties pel cobrament de factures

No dona pas la impressió que el Departament de Salut estigui fent tot el que està en les seves mans

Els que ja portem uns  anys al voltant de la sanitat al nostre país, les hem vist de tots colors. Des de pressupostos del tot insuficients, fins dèficits galopants del sistema i plans de reconversió hospitalària. Èpoques de relativa calma econòmica a situacions de no saber com pagar les nòmines a final de mes, o proveïdors amb factures impagades amb més d’un any de retard. Jo diria que hem vist i fet tots els papers de l’auca. A molts els sonarà una frase molt coneguda del conseller Trias “...aquest pressupost és el residu dels residus...”  que reflecteix la trista realitat d’un sector que sempre ha tingut i tindrà menys recursos dels que necessita, per que entre altres raons les necessitats de finançament del sistema sanitari poden ser infinites. És per aquest motiu que una situació com l’actual, tot i tenir molta més virulència que qualsevol anterior, aquells que tenim ja una certa edat,  la vivim amb una mica més de calma, fet que possibilita fer una avaluació a l’estil que els americans denominen de 360º, és a dir una mirada complerta al voltant del sistema. 

Xavier Trias quan era conseller de Sanitat. La seva
relació amb Economia i Finances era cordial
però a la vegada dura quan convenia

Fins avui, les reaccions dels diferents actors sanitaris entren dins del que podríem anomenar com esperable: forta oposició sindical a les retallades (només faltaria), estirabots del col·legi de metges a l’estil de la personalitat del seu president, crítica ferotge del Sindicat de Metges de Catalunya sempre disposat a veure si pesca en aigües mogudes, tímides queixes de les patronals sotmeses sempre al poder establert, manifestacions de professionals intentant explicar les difícils condicions de treball sota les que estan obligats a exercir les seves professions, protestes de col·lectius de malalts sempre intentant aconseguir algun benefici de tipus personal pels seus líders aprofitant la força del col·lectiu al que representen, aparició de col·lectius folklòrics a l’estil dels iaio flautes, mobilitzacions de veïns en contra de determinades actuacions del Departament de Salut, articles en els mitjans de comunicació defensant posicionaments ideològics aprofitant les circumstàncies, et., etc. Res de nou: un “déjà vu” 

L’únic tema que em sembla realment  nou és precisament el paper que està jugant en tot el procés el Departament de Salut.  Es diria com si els impagaments no fossin culpa del Departament de Salut. Cada vegada que es produeix un impagament, el Departament ni s’immuta. Només el Director del CatSalut agafa el telèfon, es posa en contacte amb les patronals del sector i els hi diu “nois...Economia diu que aquest mes només us pot pagar el 70% de la facturació...”   i les patronals atenent la petició del Director del CatSalut fan un comunicat que pengen a les seves pàgines web i a més envien e-mails als centres associats dient: “ens han dit del CatSalut que Economia aquest mes només paga el 70%; si algú té problemes greus, que ho digui amb temps doncs s’han compromès a intentar ajudar amb alguna  solució particular...” i això amb una antelació de 3 o 4 dies respecte a la data de cobrament dels centres.

El professor Mas Colell es mostra inflexible amb el Departament
de Salut, els responsables del qual accepten tot allò que
Economia decideix 

Tot plegat una mica frívol i sobretot molt poc professional. Està clar que si no hi han diners, no n’hi han. No hi ha volta de full. Però això no és incompatible amb el fet que el conseller donés alguna mena de disculpa pública i sobre tot es comuniqués a la societat la realitat de les finances públiques de la Generalitat, perquè molts centres es troben que quan volen repercutir aquests impagaments en els sues proveïdors aquests no estan assabentats que és la Generalitat qui no paga, i atribueixen erròniament el retard a les empreses del sector.

Jo recordo en èpoques del conseller Trias autèntiques “batalles dialèctiques” entre Salut i Economia; batalles basades en l’educació i el respecte i basades també amb l’encant personal de Trias en la curta distància.  El seu homònim d’Economia, el conseller Macià Alavedra, no diré que acabés cedint sempre, però si que afirmo que Trias era capaç de millorar els plantejaments inicials d’economia. Però no és només el conseller Trias qui mantenia aquests enfrontaments amb Economia: altres consellers que el van seguir també plantaven cara quan convenia, en la defensa dels interessos del Departament. I com en el cas del conseller Trias ho feien sempre amb un tracte personal exquisit en cap cas renyit amb l’exigència d’allò que creien just pel seu Departament.

Avui en dia, e lDepartament de Salut  el d’Economia i les patronals podríem dir que són íntims amics si ho comparem amb aquelles èpoques, perquè s’ha confós la submissió amb la relació cordial. I una relació cordial és positiva quan no impliqui l’acceptació a tot el que et vulguin imposar sense fer el més mínim esforç per defensar els interessos que representes. Els hospitals no ICS que presten serveis a la sanitat pública signen els seus contractes amb el CatSalut i és per tant el Departament de Salut qui per una banda hauria de donar explicacions cada vegada que no es pot pagar la facturació i per l’altre enfrontar-se a Economia per tal que els anomenats hospitals concertats no siguin sempre les “víctimes” de la manca de diners de la Generalitat.  I per suposat, les patronals haurien de denunciar públicament una situació que perjudica greument els interessos del seus associats.    

www.rbaestudisiprojectes.cat