diumenge, 16 de novembre de 2014

El Primer conveni col·lectiu del SISCAT, a punt


Dimecres vinent dia clau del procés negociador

El Sindicat Metges de Catalunya reclama mantenir la unitat del bloc social, però ells mateixos la trenquen intentant negociar en paral·lel un conveni franja



Des que es va constituir la mesa negociadora del I conveni col·lectiu del SISCAT, s’han produït ja quatre reunions en les que tant la patronal com els sindicats presents a la mesa de negociació han aportat les seves plataformes negociadores. En la última reunió de la setmana passada, les tres patronals van acordar presentar una nova plataforma que van fer arribar als sindicats. Sembla que aquesta nova plataforma seria la última oportunitat per arribar a un acord sobre el contingut del conveni. Aquesta proposta inclouria alguna de les peticions que alguns sindicats han fet.

Recordem que la mesa està constituïda per 7 representants de la patronal CAPSS, altres 7 de la patronal UCH i 1 de la patronal ACES (sempre m’he preguntat que hi fa aquesta patronal negociant aquest conveni, a banda de destorbar). Per la seva banda les representacions sindicals són les següents: CCOO té 6 representants, la UGT en té 5, el sindicat Metges de Catalunya en té 2 i el SATSE hi té altres 2 representants.

Per que la proposta conjunta de les patronals sigui aprovada calen 8 vots dels sindicats. Aquests 8 vots poden venir de la suma entre CCOO i UGT, o de la suma de qualsevol d’aquests dos sindicats amb un dels altres dos. Tenint en compte que el Sindicat de Metges de Catalunya quasi mai signa cap mena d’acord, només el SATSE podria avenir-se a sumar els seus vots amb CCOO o UGT. Per altre banda, sembla que en el sí de la UGT han aparegut problemes seriosos en una assemblea de delegats sindicals celebrada ja fa alguns dies, i per tant es fa difícil a hores d’ara poder saber el sentit del seu vot. Tanmateix les alternatives són CCOO més UGT, o CCOO més SATSE. Veurem com evoluciona tot plegat.

Segurament per aquesta incertesa, el Sindicat de Metges de Catalunya, bon coneixedor de les expectatives dels diferents sindicats presents en la negociació, ha emès una nota en la que reclama “unitat sindical” per tal de mantenir un bloc social homogeni i intentar evitar el que ells denuncien com l’estratègia del “divideix i venceràs” que al seu criteri vol practicar la part patronal. És per això que el sindicat demana a la resta de forces sindicals presents a la mesa negociadora que en la propera i potser definitiva reunió de dimecres 19 de novembre, la part sindical de la mesa sigui capaç de donar una resposta unitària a la última proposta patronal.

De moment demà dilluns està previst que cada sindicat es reuneixi amb les patronals, seguint les instruccions del president de la mesa de negociació, que ha apel·lat a la responsabilitat de totes les parts atès que ell hi veu possibilitats d’acord si les patronals respecten les línies vermelles de cada organització sindical.

Així les coses, sobta que el Sindicat Metges de Catalunya, present en aquesta negociació, estigui intentant negociar a dues bandes, atès que mentre per un costat apel·la a la unitat d’acció sindical, per l’altre està reclamant un conveni franja pel personal facultatiu.  Aquest conveni hauria de servir segons el sindicat per recollir normes laborals i retributives específiques per al col·lectiu, i que sigui un mecanisme mitjançant el qual els metges puguin recuperar el seu protagonisme en la planificació i el govern del sistema sanitari, i fer front així a la racionalització economicista dels recursos assistencials dels darrers anys”.   

Aquesta petició topa amb una normativa legal que estableix que els convenis franja només poden afectar als treballadors d’una  mateixa empresa, però no pot estendre’s a treballadors d’altres empreses. És el cas del conveni franja dels pilots d’Iberia, que afecta només als pilots d’aquesta companyia i no a altres companyies espanyoles dels mateix sector.


El dimecres per tant es perfila com el dia clau de la negociació. Cal apel·lar a la responsabilitat de patronals i sindicats de manera que s’acabi signant un conveni col·lectiu que és del tot necessari si es volen mantenir unes condicions  de treball homogènies per a tot el sector. Si no hi ha acord, tothom hi sortirà perdent.

Per cert, aseria desitjable no cometre l'errada feta en el conveni anterior quan a algú se li va ocórrer sotmetre a votació de les diferents assemblees l'acceptació del conveni per part dels treballadors.  Tots recordem les conseqüències que se'n van derivar.  


Cap comentari:

Publica un comentari