L’administració pública sanitària prioritza criteris polítics a l’hora de defensar el prestigi i el bon nom de la nostra sanitat. Institucions i professionals de la gestió estan totalment desemparats davant de tanta calumnia i difamació.
Molts estaments i persones de prestigi del sector sanitari públic tenen por a l’hora de manifestar-se lliurement en la seva defensa.
El passat mes de juliol es varen celebrar a Puigcerdà les Setzenes Jornades de la Professió Mèdica, i en el curs de les mateixes, tot d’una es va
obrir un debat al voltant de la situació crítica en que es troba l’autonomia de
gestió en el centres i les acusacions que posen en dubte l’honorabilitat del
sistema. En mig d’aquest debat, el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi
Oficial de Metges de Barcelona va intervenir per mostrar la seva repulsa contra
aquells que havien dit que la gent de la sanitat eren uns encobridors i el
sistema sanitari era un sistema corrupte. Va afegir que com que mota gent dels
sistema tenia “por de parlar” (i això lamentablement continua passant i molta
gent m’ho està comentant), ell estava disposat a sortir juntament amb veus
autoritzades dels sistema sanitari català, per explicar als ciutadans que és el
sistema sanitari català i denunciar les moltes mentides i calumnies que s’han
abocat sobre ell i sobre els professionals de la gestió. En aquest context va
esmentar dos possibles “partners”: el CRES de la Universitat Pompeu Fabra,
representat en aquell acte pel professor Vicenç Ortún, i la Societat Catalana
de Gestió Sanitària. Per un moment, fins i tot va semblar que allò anava en
serio.
Cert que pel mig hi han hagut les vacances, però també és cert, que
aparentment res s’ha mogut en aquella direcció. Van passant les setmanes i els agitadors
socials i algun polític que en tot cas, més que polític és un agitador social
més, continuen campant tan tranquils
calumniant sempre que els convé, un sistema sanitari excel·lent, sense que
ningú els doni una resposta contundent. I a vegades, no són només els agitadors
els que ataquen la imatge del sistema sanitari sinó que quintacolumnistes
posats dins del propi sistema també ho fan.
Segurament correspondria a l’Administració sanitària aquest paper de
defensora del sistema, però en masses ocasions sembla que als actual líders del
departament de Salut, ja els va bé que
es facin determinades acusacions contra el sistema, tot i que aquestes acusacions
siguin falses. I exemples n’hi han, com quan la Sra. Tarafa (comissionada de Salut de l’Ajuntament de
Barcelona) va manipular un estudi sobre l’assistència sanitària pública a la
ciutat de Barcelona i va relacionar corrupció amb concerts sanitaris, i la
resposta del departament de Salut va ser una foto del conseller Comin abraçant
a l’alcaldessa Colau, i donant un protagonisme exagerat a la Sra. Tarafa dins
del Consorci Sanitari de Barcelona tot i que la representació de l’Ajuntament
de Barcelona és minoritària. Per tant, és obvi que el departament de Salut es
mou sota paràmetres d’oportunitat política i per ells els interessos polítics
estan per sobre del prestigi de la
sanitat del nostre país, del bon nom de les seves organitzacions i l’honestedat
dels professionals de la gestió.
Per tant sembla evident que ha de sorgir dins del món sanitari alguna
iniciativa capaç d’aglutinar les voluntats d’aquells que s’estimen la sanitat,
que saben els esforços que ha calgut fer per tenir una sanitat com la que
tenim, i que no estiguin disposats a acceptar que uns recent arribats vulguin
canviar les coses sense el consens suficient amb els ciutadans per suposat, però
també dels professionals de la salut i del sector sanitari en general.
Òbviament aquesta iniciativa ha de poder combatre també totes les mentides, les
calumnies i els atacs mal intencionats que vulguin fer mal al sistema sanitari
amb l’únic objectiu d’aconseguir rèdits polítics entre determinats sectors de
població.
Consolidar aquesta iniciativa no és tasca fàcil. Tal com el Dr. Padrós
va dir a Puigcerdà hi ha gent que té por de donar la cara: Alguns temen algun
tipus de represàlies si ho fan, i fins i tot hi ha qui tem pel seu lloc de
treball. Hi ha també persones i organitzacions que depenen de subvencions més o
menys quantioses i tenen por de posar-les en risc si prenen públicament
determinades posicions.
Però no és només la por. Per participar en una iniciativa d’aquest
estil, cal també deixar de banda plantejaments que empetiteixen a qui els fa: "amb les patronals no m’interessa sortir a la foto..." "amb tal o qual persona no
vull que m’hi identifiquin...". Cal una dosi de generositat gran per deixar de
banda diferències, discrepàncies i fins i tot algun enfrontament per aconseguir un bé col·lectiu molt
més important: recuperar el prestigi injustament malmès de la nostra sanitat.
Encara hi afegiria un requisit més: per liderar una iniciativa com aquesta cal
ser una persona honesta, amb una trajectòria irreprotxable, absolutament legitimat. En definitiva cal "auctoritas" en el camp sanitari, en el social però també en el de la ètica i estar preparat per
donar resposta als mil i un atacs personals que sens dubte
rebran els que s’hi involucran en primera línia. Qui no tingui aquest perfil i vulgui només "figurar", posa en risc l'èxit de la iniciativa que va anunciar el Dr. Padrós.
Per això acabo preguntant: Dr. Padrós, com ho tenim tot plegat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada