dimecres, 23 de novembre de 2016

Mentre anem marejant la perdiu al voltant de la titularitat de les institucions sanitàries, no parlem de l’increment de les llistes d’espera ni d’altres temes que necessiten un abordatge urgent.


El conseller de Salut crea constantment cortines de fum per intentar dissimular el fracàs de les seves polítiques pel que fa a la millora de la qualitat del sistema sanitari.


Agradi  o no agradi, el que realment preocupa als ciutadans no és la titularitat del centre on l’atenen, sinó la qualitat amb la que l’atenen, la promptitud amb que resolen el seu problema de salut, el tracte que rep, la informació que li donen, i la proximitat al seu domicili del dispositiu sanitari que li correspon.
 


El conseller Comin torna a insistir per enèsima vegada en la discussió al voltant de la titularitat dels centres sanitaris i en funció d’ella, establir un criteris de prioritat. Aquesta vegada ho ha fet a través d’un escrit al diari La Vanguardia, que en el fons  és una resposta a l’entrevista al Dr. Jaume Padrós president del COMB que el mateix diari va publicar fa uns dies, i que tan malament va caure al conseller Comin i al seu entorn polític més proper. Els dies posteriors a la publicació de l’entrevista esmentada, al primer pis de l’Edifici Ave Maria, tot eren improperis contra La Vanguardia a la que s’acusava de ser el gran enemic públic del conseller Comin. Pel que expliquen, La Vanguardia no és l’únic menystingut que l’imaginari del conseller ha creat per justificar les crítiques que rep pels resultats negatius relatius al seu pas pel departament de Salut.

L’escrit del conseller a La Vanguardia porta per títol “Enfortir el model català de provisió en Salut” i en ell el Sr. conseller defensa aferrissadament les seves “desprivatitzacions”. Segons Antoni Comin, millorar el sistema de salut equival a “desprivatitzar”. Incrementar la qualitat assistencial passa per tenir més llistes d’espera a l’Hospital Taulí, o obligar al ciutadans de Sant Cugat a desplaçar-se a Terrassa per ser atesos. Comin predica unes “preferències” a l’hora d’establir concerts amb hospitals per integrar-los a la xarxa pública, basades en la titularitat dels centres, quan els ciutadans estan molt més interessats en la qualitat de l’assistència que reben, en el temps que han d’esperar per ser atesos, en el tracte i la informació que els donen, en la neteja i les condicions hostaleres, etc.

El conseller Comin afirma entre altres coses, que els hospitals públics són prioritaris perquè són propietat de tots. Segurament fa referència a “tots” els que hi tenen una plaça en propietat independentment de si fan bé o malament la seva feina. No crec que els ciutadans tinguin cap sentiment de propietat sobre cap centre sanitari, tant si és de titularitat pública com privada i pertanyent al servei sanitari públic.

Del que el conseller no parla és de la contribució que els hospitals de la xarxa pública fan al bé públic, mesurat en termes de resultats qualitatius i d’eficiència. Aquest anàlisi sí que és important per als ciutadans atès que tots els hospitals de la xarxa pública es financen amb els impostos, i per tant, una majoria de ciutadans segur que prefereixen que els seus impostos serveixin per finançar aquelles centres en els que el cost/eficiència de les seves prestacions sigui més positiu per a la societat. Què és més important per als ciutadans, el retorn social que reben fruit dels impostos que paguen, o la titularitat del centre que presta el servei. Sincerament, crec que la resposta és òbvia i el Sr. conseller n’hauria de ser conscient.

Continuar el debat al voltant de la titularitat dels centres és una pèrdua de temps. Malauradament tenim una sèrie de prioritats que cal abordar i que dissimular-les amb cortines de fum no és precisament una manera intel·ligent d’actuar. Cal actuar amb immediatesa sobre el problema de les llistes d’espera, cal millorar les retribucions dels professionals, cal afrontar els reptes de l’obsolescència d’un conjunt important d’equipaments tecnològics, cal donar solucions efectives a la precarietat laboral, cal... En comptes d’abordar aquests problemes i d’altres que segur que hi han, el Sr. conseller i part del seu equip es passen el dia analitzant la importància de la titularitat dels centres que formen part de la xarxa hospitalària pública.

Major contradicció entre el que el sector sanitari públic necessita i que la societat demanda, i les polítiques de baixa volada que els directius de l’administració pública sanitària estan duent a terme és difícil de trobar. O coincidim i emprenem d’una vegada un camí comú i consensuat o la divergència serà cada vegada més accentuada. 

Parlem de prioritats, no d’apriorismes ni d’ideologies. Parlem de consens, no d’imposicions. Parlem de sentit comú... Parlem del que a la gent li interessa de veritat i com ho fem per donar respostes intel·ligents al que la gent seriosa està demanant. 


Per cert, Sr. Comin, Adam Smith va morir a l’any 1790. Fa exactament 226 anys de la seva mort. No sé si les seves receptes, més enllà de fets anecdòtics, són massa actuals per resoldre els problemes dels sector sanitari d’avui.  


2 comentaris:

  1. Gràcies per l'article, em sembla que tens tota la raó

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Una vella tàctica. Distreure l'atenció sobre qüestions marginals, per evitar que les crítiques es centrin en els problemes principals...

      Suprimeix