diumenge, 17 de juny de 2012

Cal una regeneració política: hem de dir prou a tanta incompetència



Estem vivint uns moments convulsos socialment i econòmica, però també políticament. La nostra societat viu alarmada per les notícies que a tot hora desconcerten al ciutadans i per la manca de solucions als molt problemes que sens plantegen. No es veu en l’horitzó un punt, una referència, que ens indiqui que si hi arribem, la situació es normalitzarà. Anem sense rumb, a la mercè d’unes aigües desbocades que ningú gosa controlar. I no sabem on anem ni com podem governar el nostre futur ni tan sols mínimament. La desconfiança i el desànim s’han instal·lat a casa nostra

Rajoy celebra un gol de "la roja" el mateix dia que anunciava
el crack del sistema financer espanyol

Davant d’aquest panorama desconcertant que mai abans havíem viscut (potser el crack del 29 podia ser comparable però la majoria de nosaltres no hi érem i per tant no ho podem saber), apareixen factors que encara compliquen més les coses i creen autèntica alarma social.

Em refereixo al comportament poc ètic de la classe política. En posaré uns quants exemples.

La situació de major deteriorament de la imatge d’Espanya a l’estranger ha coincidit amb l’estrepitós fracàs de Bankia. Hem sabut que el consell d’administració de Bankia estava copat per polítics i ex polítics incompetents (PP i PSOE) sense cap experiència bancaria.

A Catalunya, només la Generalitat de Catalunya està estructurada amb 69 empreses públiques (11 d’elles al departament de salut) i 63 consorcis (16 d’ells al departament de salut). Més de 130 organismes públics en els que hi deuen ficar el nas i alguna cosa més, un bon nombre de polítics i ex polítics.

La Sra. Vicepresidenta de la Generalitat ha anunciat en més d’una ocasió que calia revisar l’estructura administrativa del país amb diputacions, consells comarcals, ajuntaments, etc., i mai ha fet un pas endavant per posar-hi ordre. El motiu és obvi: les diputacions i consells comarcals són la menjadora de la que viuen un bon nombre de polítics i ex polítics.

No pot ser que qui s'anomena "defensor de les persones" es passi
mig any viatjant "a compte de les persones"

Aquests últims dies ha estat notícia la voracitat viatgera del president del Tribunal Suprem i del Síndic de Greuges català. Mentre l’opinió pública els ha censurat a tots dos, des de l’administració han sorgit veus defensant aquesta despesa sumptuària en temps de crisi, i en el cas de Catalunya, el propi portaveu del govern Sr. Homs ha defensat el que és èticament indefensable. Quina és la raó per la qual el Sr. Homs ha defensat al Síndic? Només n’hi ha una: que aquest li degui el favor.

A nivell espanyol, el Rei viatja a Botswana  i el Sr. Rajoy se’n va a Polònia per veure un partit de futbol mentre el país s’enfonsa en la misèria a la que els polítics ens han dut.

Mentre, els governants ens demanen sacrificis, retallen els serveis públics, apugen els impostos, creen noves taxes, posen en risc els estalvis de mitja Espanya, etc., i no saben com afrontar els problemes; la classe política viu aliena a tot, gaudint de les seves prebendes com si ells no tinguessin res a veure amb les dificultats que la seva manca d’expertesa i incompetència ha provocat. I dic manca d’expertesa per que vull pensar que no hi ha intencionalitat en tot plegat. Fins i tot membres del Congrés dels Diputats disposen d’un ipad per que es distreguin no entre ple i ple, sinó al bell mig del ple!

En el Congrés dels Diputats, alguns diputats aprofiten els plens
per explicar via twitter com perden el temps, gràcies als ipad
de que disposen amb càrrec al contibuent 

Els governs han de saber que la gent vota als polítics per que facin de polítics, no per que es col·loquin en consells d’administració o disposin de sous que no es poden justificar a canvi de cap feina. Ho hem vist fa pocs dies a l’Hospital de St. Pau, a Bankia, a Catalunya Caixa, a la CAM a BanCaja, etc., etc., etc.

De la mateixa manera que els hindús van al riu Ganges a purificar-se, caldria trobar alguna mena de purificació real per una classe política que amb la seva actitud estan acabant amb la democràcia que els ha permès estar on són. No podem continuar així; cal un nou compromís entre societat civil i mon polític basat en un marc d’actuació d’aquests últims ben diferent al seu estatus actual. Els polítics han de generar confiança quan avui l’únic que estan aconseguint és generar preocupacions. 


2 comentaris:

  1. D`acord amb tot. No s`enten que el Sindic viatgi fora de Catalunya. Te una feina molt de despatx i a on hauria de viatjar és als centres de treball de la Generalitat, tant bon s`esgotés el termini de respondre l`informe que hagués demanat i el Departament que sigui no li hagués contestat. Si la no resposta al Sindic, comportés la seva visita personal o la d`un col.laborador seu a verificar la queixa plantejada, l`Administració de la Generalitat actuaria amb mes celeritat. Però no contesten i no passa res, el Sindic reclama la resposta i no passa res.

    ResponSuprimeix
  2. El Síndic viatjant tant no té temps per resoldre els problemes de la gent amb l'Administració que és la seva funció principal. I a més genera unes despeses que encara són més reprovables en una situació de crisi com l'actual

    ResponSuprimeix