divendres, 25 de maig de 2012

Trontolla la cúpula de Salut?



Aquests dies s’està parlant i molt de les dificultats sobre tot polítiques  que està patint la cúpula directiva del Departament de Salut. El tema es focalitza fonamentalment en dues persones: el conseller Ruiz i el president de l’ICS en Josep Prat. No en queda exclòs el director del CatSalut en Josep Maria Padrosa.

Llegint els articles en que es denuncia aquesta suposada debilitat dels directius del Departament, observo una certa intencionalitat política darrere de  tot plegat. No vull desqualificar al 100% l’article, però si que poso en qüestió algunes de les seves afirmacions.

Contrariament al que afirmen alguns mitjans, el conseller Ruiz sembla
 que per fi ha trobat el to en les seves intervencions públiques

Començaré pel conseller Ruiz. Em sembla que aquells que heu seguit amb certa assiduïtat aquest blog, heu pogut constatar com he estat el primer a criticar les seves actuacions quan he cregut que calia fer-ho. Ara bé, he de reconèixer que des de començaments del 2012 la seva actitud ha canviat força. El conseller Ruiz ja no apareix constantment als mitjans, ni llança a l’opinió pública propostes que no ha consensuat amb ningú, ni pretén com asseguren alguns beneficiar a l’assistència sanitària concertada en detriment de l’assistència sanitària pròpiament pública. Crec que des de fa uns mesos ençà el conseller Ruiz ha fet l’aprenentatge i ara es modera força en les seves opinions a l’hora de fer-les públiques i no abusa de compareixences excessives davant del mitjans que tan mal van fer a la seva imatge. No se quan temps durarà al front de la conselleria i dubto que acabi la legislatura atès que les retallades que ha hagut d’aplicar l’han cremat força i això no és precisament bo de cara a unes futures eleccions al Parlament de Catalunya. Tanmateix, la seva actuació pública ha millorat molt en aquests mesos del 2012 i està actuant sense lideratge, això si, però intervenint en temes institucionals i no conflictius.

Pel que fa a Josep Prat, aquí la meva opinió és ambivalent. Segurament si deixo de banda algunes actuacions seves gens afortunades (gestió de INNOVA, nou hospital de Reus, pluriocupació, etc.) i em centro en la seva activitat des que ha assumit la presidència de l’ICS, hauré d’admetre que el seu pas per l’ICS no ha estat precisament negatiu, llevat d’alguns conflictes mal gestionats amb els sindicats (reducció pagues extres i altres). Per contra, la seva proposta de trossejar l’ICS em sembla valenta. No estic d’acord amb la creació de 22 empreses públiques o 22 consorcis atès que els temps que corren i la conjuntura econòmica que vivim van en direcció contraria a aquest plantejament però he d’insistir en la bondat de la idea de voler trossejar l’ICS.

Per contra en Josep Prat semble que té més dificultats
que el conseller Ruiz
En efecte; aquells que per una raó o un altre hem tingut ocasió de conèixer l’ICS des de dins sabem que aquesta institució és completament ingovernable tal com està avui en dia. I ho és no només pel tema de la negociació col·lectiva, sinó també pel fet de no poder controlar ni els poders fàctics ni els poders formals, ni els interessos corporatius, ni tan sols la plantilla de més de 40.000 treballadors. En la seva dimensió actual i amb els criteris organitzatius existents l’ICS és totalment ingovernable. 

És per això que coincideixo amb el Sr. Prat en la conveniència i fins i tot necessitat d’anar més enllà organitzativament per tal de dotar als centres de l’ICS d’una autonomia de gestió i agilitat en la presa de decisions que ara no tenen Però no només això; cal també que els centres de l’ICS  siguin eficients i responguin del que fan i per tant assumeixin la responsabilitat total de les decisions que puguin prendre. És per tot això que defenso l’atomització de l’ICS.

Ara bé, tot i defensar-la afirmo que segurament les fórmules anunciades fins avui (empreses públiques, consorcis, eba o entitats en base associativa) no em semblen precisament una bona solució. Sobre tot tenint en compte que les dos primeres impliquen que la Generalitat sigui majoritària fet que anul·la la possibilitat que reclamava més amunt de major autonomia i agilitat en la presa de decisions. Cal doncs encertar en la forma jurídica, per que la idea és totalment  correcta.
                                                   
Per tant, si no és consideren els seus antecedents abans d’assumir la presidència de l’ICS, jo crec que la tasca de Prat és correcta, sobre tot si a més la fórmula jurídica que s’acabi triant permet assegurar tres objectius bàsics: dimensió reduïda i controlable, autonomia de gestió i agilitat en el procés de presa de decisions, i responsabilitat dels consells de govern en els resultats.  Sembla tanmateix que la posició de Prat és de certa feblesa, que  podria ser definitiva; ho veurem els propers dies.

A Josep Maria Padrosa li ha tocat la part més complicada:
donar la cara davant dels centres contractats, i ho
ha resolt sense excessius conflictes 
Pel que a Josep Mª Padrosa, sincerament crec que les crítiques estan fora de lloc. Entenc que amb les retallades i les dificultats econòmiques que ha hagut de sortejar, no només no s’ha cremat, sinó que a sobre ho ha resolt amb eficiència i sense excessiu conflicte. Recordem a tall d’exemple que en un any i mig ha reduït les retribucions a la sanitat concertada en més d’un 13% si hi considerem en aquesta reducció les tarifes, l’activitat, i la inflació.    

No se si la cúpula de Salut trontolla o si alguns estarien encantats que trontollés. El que si sé és que en general les coses estan millor que un any enrere. 


    

Cap comentari:

Publica un comentari