No es pot negar que aquests últims 30 anys de la llarga vida de l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau han estat convulsos a tots nivells. Ho han estat a nivell assistencial on
l’Hospital ha perdut a favor de l’Hospital Clínic el lideratge assistencial que
havia mantingut a Catalunya al llarg dels anys de la seva existència, ho ha
estat a nivell econòmic on any rere any ha anat generant un dèficit molt
elevat, ho ha estat també a nivell directiu on els diferents equips de gestió
que hi han anat passant no han pogut o sabut resoldre els problemes econòmics
del centre, ho ha estat a nivell institucional on les diferents administracions
(Bisbat, Ajuntament de Barcelona i Generalitat) no han acabat de actuar amb
fermesa en el centre, i ho ha estat
també pel que fa als poders fàctics interns, alguns amb molt poca visió
de futur, que han llastrat d’una manera considerable la governabilitat del
centre.
 |
| L'Hospital de Sant Pau de nou en l'ull de l'huracà |
Per no estendrem excessivament em situaré a l’any 1990, any en el que la Generalitat va entrar a formar part de la MIA (Muy Ilustre Administración)
integrada pel Bisbat de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat. L’exconseller de
Sanitat Xavier Trias, va decidir amb molt bon criteri que si la Generalitat
tenia que fer-se càrrec dels deutes enormes de l’Hospital, calia que la
Generalitat entrés a formar part del seu màxim òrgan de govern.
Entre els acords que es varen adoptar n’hi havia un de bàsic: crear una
Fundació que s’ocupés de la gestió de l’Hospital. I aquí es va produir el
primer error greu en la nova etapa de l’Hospital de Sant Pau: la fundació de
gestió quan es va crear, es va dotar amb un fons de maniobra crec recordar de
10 milions de pessetes, que era clarament insuficient i que no permetia
afrontar el pagament de la primera nòmina i del proveïdors, fet que va
comportar que la gerència que llavors ocupava Agustí Trullà tingués que
endeutar-se de sortida per poder fer front a les primeres obligacions de
caràcter econòmic. A partir d’aquest punt els desfases de tresoreria han estat
constants, i si hi afegim els dèficits normalment creixents any a any,
l’endeutament de la Fundació ha arribat a uns límits insostenibles que han portat finalment a la intervenció de l’entitat per part de la Generalitat.
 |
| El nou Hospital de Sant Pau inaugurat el juliol de l'any 2009 |
A banda de la intervenció de l’Hospital, altres notícies han commogut
el mon sanitari i el del propi Sant Pau: sembla ser que alguns polítics com Ricard Gutiérrez i algun altre poden haver estat cobrant de Sant Pau sense treballar-hi segons ha denunciat el
diari El País i segons sembla està analitzant algun jutjat com a conseqüència d'alguna denuncia rebuda, fet que de ser cert fa molt mal als ulls i més en una època en
la que retallades de tot tipus estant condicionant els serveis sanitaris que
reben els ciutadans. També sembla que algun patró de la Fundació hauria
aconseguit contractes per la seva empresa. Això no és nou en el nostre país i
en el mon de la sanitat: recordo un membre destacat de la Junta de l’Aliança,
que proveïa de iogurts als hospitals de la mutualitat.
Tanmateix haig de dir que de confirmar-se aquestes informacions, i posats
a fer neteja, cal anar més enllà de Sant Pau. Segurament no és l’únic lloc en
el camp sanitari en el que aquestes pràctiques s’han dut a terme. Neteja si,
però a tot arreu, no només a Sant Pau. I en això la responsabilitat la té avui el
conseller Ruiz: si volem credibilitat destapem tota la brutícia que hi pugui haver, més enllà del Sr. Ricard Gutiérrez..
 |
| Xavier Pomés exconseller de diversos departaments de la Generalitat presidirà la Fundació de Gestió de l'Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau |
Ara s’acaba de fer públic el nomenament de Xavier Pomés per presidir la
Fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau. De fet, Xavier Pomés ex conseller
de moltes coses, mai ha gestionat res (va ser gerent de l’ICS però mai es va
dedicar a la gestió directa), de manera que si accedeix a la presidència de la
fundació deu ser pels seus mèrits polítics, que en té molts, però no de gestió.
Segurament el fet de presidir també el Patronat de l’Hospital Clínic ha influït
força en aquest nomenament tot i que de tothom és sabut que la “pau social” que
ha imperat en el Clínic aquests darrers mesos no té a veure amb la gestió de Pomés
sinó amb el pacte que en el seu moment varen fer, al marge de la direcció i
abans de l’arribada de Pomés, el personal facultatiu i el comitè d’empresa. Tot
plegat em planteja un parell de dubtes: com compaginarà Pomés la presidència de dues
institucions que competeixen entre elles per ser les millors, i com tractarà la
Generalitat el problema econòmic d’un hospital que requereix una injecció econòmica important, sense crear greuges amb altres institucions sanitàries del país. Del que no tinc cap dubte és que en Pomés no tolerarà que fets com els
que ha denunciat El País es tornin a produir. La seva honradesa és absoluta.
 |
| Xavier Corbella fins ara gerent de l'Hospital de Bellvitge, assumeix la gerència de l'Hospital de Sant Pau |
El nomenament de Pomés ve acompanyat per un altre notícia, aquesta si
molt positiva, com és el nomenament de Xavier Corbella coma nou gerent de l’Hospital. Xavier Corbella és un gerent de l’escola de Pere Solei, que ha
demostrat abastament la seva qualitat com a bon gestor en una institució tan
complicada com l’Hospital de Bellvitge.
Xavier Corbella és la bona notícia pel futur de l’Hospital de Sant Pau, però
hauria d’anar acompanyada d’altres decisions de caire polític per canviar de
dalt a baix els defectes estructurals i de funcionament de l’Hospital. Tant de
bo per la institució i per la sanitat catalana, si aquesta vegada és la
verdadera. Molt d’encert a Pomés, i molt
d’encert a Corbella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada