dissabte, 19 de maig de 2012

Les vicissituds de l’Hospital de Sant Pau



No es pot negar que aquests últims 30 anys de la llarga  vida de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han estat convulsos a tots nivells. Ho han estat a nivell assistencial on l’Hospital ha perdut a favor de l’Hospital Clínic el lideratge assistencial que havia mantingut a Catalunya al llarg dels anys de la seva existència, ho ha estat a nivell econòmic on any rere any ha anat generant un dèficit molt elevat, ho ha estat també a nivell directiu on els diferents equips de gestió que hi han anat passant no han pogut o sabut resoldre els problemes econòmics del centre, ho ha estat a nivell institucional on les diferents administracions (Bisbat, Ajuntament de Barcelona i Generalitat) no han acabat de actuar amb fermesa en el centre, i ho ha estat  també pel que fa als poders fàctics interns, alguns amb molt poca visió de futur, que han llastrat d’una manera considerable la governabilitat del centre.

L'Hospital de Sant Pau de nou en l'ull de l'huracà  

Per no estendrem excessivament em situaré a l’any 1990, any en el que la Generalitat va entrar a formar part de la MIA (Muy Ilustre Administración) integrada pel Bisbat de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat. L’exconseller de Sanitat Xavier Trias, va decidir amb molt bon criteri que si la Generalitat tenia que fer-se càrrec dels deutes enormes de l’Hospital, calia que la Generalitat entrés a formar part del seu màxim òrgan de govern.

Entre els acords que es varen adoptar n’hi havia un de bàsic: crear una Fundació que s’ocupés de la gestió de l’Hospital. I aquí es va produir el primer error greu en la nova etapa de l’Hospital de Sant Pau: la fundació de gestió quan es va crear, es va dotar amb un fons de maniobra crec recordar de 10 milions de pessetes, que era clarament insuficient i que no permetia afrontar el pagament de la primera nòmina i del proveïdors, fet que va comportar que la gerència que llavors ocupava Agustí Trullà tingués que endeutar-se de sortida per poder fer front a les primeres obligacions de caràcter econòmic. A partir d’aquest punt els desfases de tresoreria han estat constants, i si hi afegim els dèficits normalment creixents any a any, l’endeutament de la Fundació ha arribat a uns límits insostenibles que han portat finalment a la intervenció de l’entitat per part de la Generalitat.

El nou Hospital de Sant Pau inaugurat el juliol de l'any 2009

A banda de la intervenció de l’Hospital, altres notícies han commogut el mon sanitari i el del propi Sant Pau: sembla ser que alguns polítics com Ricard Gutiérrez i algun altre poden haver estat cobrant de Sant Pau  sense treballar-hi segons ha denunciat el diari El País i segons sembla està analitzant algun jutjat com a conseqüència d'alguna denuncia rebuda, fet que de ser cert fa molt mal als ulls i més en una època en la que retallades de tot tipus estant condicionant els serveis sanitaris que reben els ciutadans. També sembla que algun patró de la Fundació hauria aconseguit contractes per la seva empresa. Això no és nou en el nostre país i en el mon de la sanitat: recordo un membre destacat de la Junta de l’Aliança, que proveïa de iogurts als hospitals de la mutualitat.

Tanmateix haig de dir que de confirmar-se aquestes informacions, i posats a fer neteja, cal anar més enllà de Sant Pau. Segurament no és l’únic lloc en el camp sanitari en el que aquestes pràctiques s’han dut a terme. Neteja si, però a tot arreu, no només a Sant Pau. I en això la responsabilitat la té avui el conseller Ruiz: si volem credibilitat destapem tota la brutícia que hi pugui haver, més enllà del Sr. Ricard Gutiérrez..

Xavier Pomés exconseller de diversos departaments de la
Generalitat presidirà la Fundació de Gestió de
l'Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau  

Ara s’acaba de fer públic el nomenament de Xavier Pomés per presidir la Fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau. De fet, Xavier Pomés ex conseller de moltes coses, mai ha gestionat res (va ser gerent de l’ICS però mai es va dedicar a la gestió directa), de manera que si accedeix a la presidència de la fundació deu ser pels seus mèrits polítics, que en té molts, però no de gestió. Segurament el fet de presidir també el Patronat de l’Hospital Clínic ha influït força en aquest nomenament tot i que de tothom és sabut que la “pau social” que ha imperat en el Clínic aquests darrers mesos no té a veure amb la gestió de Pomés sinó amb el pacte que en el seu moment varen fer, al marge de la direcció i abans de l’arribada de Pomés, el personal facultatiu i el comitè d’empresa. Tot plegat em planteja un parell de dubtes:  com compaginarà Pomés la presidència de dues institucions que competeixen entre elles per ser les millors, i com tractarà la Generalitat el problema econòmic d’un hospital que requereix una injecció econòmica important, sense crear greuges amb altres institucions sanitàries del país. Del que no tinc cap dubte és que en Pomés no tolerarà que fets com els que ha denunciat El País es tornin a produir. La seva honradesa és absoluta.

Xavier Corbella fins ara gerent de l'Hospital de Bellvitge,
assumeix la gerència de l'Hospital de Sant Pau 

El nomenament de Pomés ve acompanyat per un altre notícia, aquesta si molt positiva, com és el nomenament de Xavier Corbella coma nou gerent de l’Hospital. Xavier Corbella és un gerent de l’escola de Pere Solei, que ha demostrat abastament la seva qualitat com a bon gestor en una institució tan complicada com l’Hospital de  Bellvitge. Xavier Corbella és la bona notícia pel futur de l’Hospital de Sant Pau, però hauria d’anar acompanyada d’altres decisions de caire polític per canviar de dalt a baix els defectes estructurals i de funcionament de l’Hospital. Tant de bo per la institució i per la sanitat catalana, si aquesta vegada és la verdadera.  Molt d’encert a Pomés, i molt d’encert a Corbella.





     

Cap comentari:

Publica un comentari