dissabte, 5 de maig del 2012

L’AVE, o el malbaratament més escandalós de la història d’Espanya



Dies enrere, el 21 d’abril per ser exacte, s’han acomplert 20 anys de l’inici d’un nou sistema de transport per ferrocarril: l’AVE. Aquests dies han anat apareixent tot un seguit de notícies relacionades amb l’esdeveniment, la majoria de les quals força preocupants.

L'AVE Madrid-Sevilla fou el primer tren de gran velocitat
que va circular per Espanya 

En aquests 20 anys els diferents governs espanyols han invertit (millor seria dir malgastat) més de 39.500 milions d’Euros en les diferents línies d’AVE existents. Només imaginar la quantitat de pessetes a que equival aquesta xifra, m’agafen calfreds. És que no hi han prou números per escriure-ho i encara menys per imaginar-ho.

Tot aquest disbarat neix amb l’AVE Madrid Sevilla, fet per “compensar” als espanyols del greuge que per  a ells representava que Barcelona organitzés uns Jocs Olímpics. Aquell AVE fet i construït per decisió política sense cap estudi de rendibilitat econòmica que l’acompanyés ja va néixer amb mal peu: la seva inauguració es va retardar força temps atès que els sistemes de seguretat de la línia no eren fiables per sobre dels 200 km/h. El tren va tenir que esperar més de dos anys fins que no va poder circular a la velocitat prevista en el projecte inicial.   

L'ex president espanyol Aznar, amb els peus sobre la taula i un habà a la boca, va decidir que
totes les capitals de província  espanyoles havien d'estar unides amb Madrid
mitjançant un tren de gran velocitat
Però va ser a l’any 2000 quan es va anar forjant aquest deliri de grandesa  d’un AVE que unís Madrid amb cada capital de província espanyola. Va se l’expresident Aznar qui va imaginar assegut amb els peus sobre la taula del ranxo de Crawford (Texas) del  Sr. Bush, que ell passaria a la història per portar l’AVE a tota Espanya entre moltes altres coses.

El que encara sobta més és que en plena crisi com la que estem vivint des de fa ja més de 4 anys, els plans expansionistes de l’AVE no han estat mínimament replantejats, més enllà de retardar les inversions que s’havien de fer a Catalunya: AVE a l’aeroport del Prat, bye-pass per Sant Cugat per evitar l’entrada a Barcelona i la més important de totes com és l’arribada de l’AVE a França que ja veurem quan es materialitzarà.  A banda d’això, les vies de l’AVE continuen obrint-se pas des de Madrid cap a Galícia i Extremadura, tot i que Portugal ha renunciat a la connexió amb Madrid. No cal dir que també estan en curs les obres de Madrid cap al Nord per anar a buscar la frontera amb França per Euskadi.

La estació de Sants de Barcelona, és on s'ubica  avui la terminal de l'AVE,
mentre no es construeix l'estació de La Sagrera

Com diu el professor Germà Bel, expert en transports i comunicacions,  la  política d’infraestructures dels governs espanyols ha estat una política de transports que no s’ha basat en una realitat econòmica sinó en obtenir rèdits polítics i en la necessitat de fer convergir a Madrid totes les xarxes de comunicació més enllà del que els estudis econòmics hagin pogut indicar.

El professor explica que a França no totes les línies del TGV passen per París. Tenen menys Km., de línia d’AVE que Espanya,   però totes les seves línies estan suportades per criteris de viabilitat econòmica. Espanya és el país europeu que més km., de via d’AVE té, i en canvi està a la cua pel que fa a usuaris transportats per aquest mitjà. Cap de les línies espanyoles existents arriba al llindar de rendabilitat.

Al professor Germà Bel no el conveç la política de transports
del govern espanyol. En el seu llibre Madrid capital París
n'explica els motius d'una manera molt entenedora

Tanmateix últimament estan apareixent informacions certament preocupants: sembla que RENFE ha adquirit molts més combois d’AVE dels que es necessita. Es diu que el sobre cost pot superar els 1.400 milions d’€, per combois que no es fan servir.

Jo em pregunto si un país seriós, que està obligat a retallar per l’esquerra i per la dreta en sanitat, educació, inversions, etc.; que ha de apujar els impostos als ciutadans, les taxes universitàries, fer pagar als pensionistes una part de  la farmàcia, amb unes llistes d’espera cada vegada més grans, amb un atur que bat tots els records haguts i per haver, amb clara recessió, etc., etc., etc.,  si es pot permetre que passin aquestes coses que acabo de denunciar.



Sincerament, veient per on va tot, amb tots els problemes que tenim, no entenc com el fiscal de l’Estat no investiga qui ha pres la decisió de comprar tots aquests trens que no serveixin per a res,  i encara entenc menys que un govern d’incapaços, tot i ser ineptes no donin l’ordre immediata d'aturar les obres de la majoria d'aquests AVE que una vegada acabats no tindran passatge que transportar ni amb els bitllets subvencionats com està passant ja en l'actualitat. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada