dimarts, 22 de maig de 2012

Carta oberta al Sr. Mariano Rajoy



Sr. President del Govern Espanyol:


L’escric des de la indignació que em produeix el conjunt de mentides i falsedats que vostè ha anat dient des d’abans de la seva elecció com a president del govern espanyol i també després de ser-ne investit. També m'indigna el fet que vostè mai dona la cara davant del país, i fins i tot acaba sortint per les portes del radera per no tenir que donar explicaicons de les errades que un dia si i un altre també comet.  Indignació que no té res a veure amb el moviment dels indignats sinó en el fet de sentir-me com si el meu país fos una colònia espanyola.

Mariano Rajoy, president d'un govern a la deriva
sense un pla d'acció clar i definit
i que no dona la cara
Puc entendre que quan va arribar al govern i va conèixer la crua realitat de les finances espanyoles, moltes de les seves promeses electorals es quedessin en promeses. Puc entendre que apugés l’IRPF quan en campanya vostè i personalitats del seu partit havien anunciat tot el contrari; puc entendre que ens digués que no tocaria l’estat del benestar i ara ens anunciïn una retallada de 10.000 milions d’€ entre sanitat i educació. Puc entendre moltes coses: fins i tot puc arribar a entendre que després de presumir tant de patriotisme, decidís no fer públic el pressupost general  de l’Estat fins després de les eleccions andaluses demostrant amb això que el seu patriotisme és un patriotisme totalment interessat que prima per sobre de tot els interessos del seu partit.

És evident que moltes de les actuacions que ha dut a terme des que vostè és president del govern espanyol han perjudicat i molt la imatge i la credibilitat del país a l’estranger i sobre tot a Europa: el que he comentat abans sobre els pressupostos 2012; les vacil·lacions sobre la solidesa de la banca espanyola; el fet de voler millorar els ingressos de l’Estat en base a una amnistia fiscal  que només beneficia als amiguets del seu partit, etc. etc. Tot plegat ha comportat una prima de risc més alta fins i tot que quan manava el Sr. Zapatero, i amb la borsa espanyola en els nivells més baixos des de 2003. La recessió econòmica és un fet, i la imatge de no saber cap on anar que vostè i els seus donen és patètica.


El Sr. Antonio Beteta responsable directe del dèficit amagat
de la comunitat de Madrid, arrogant com pocs i actuant
 com si ell no hi tingués cap responsabilitat
Tanmateix hi ha tot un seguit de fets més enllà dels anunciats que fan que la meva indignació arribi a límits insuportables i per més que m'hi esforci no puc entendre. Sr. Rajoy, vull pensar que vostè és conscient que a Catalunya els ciutadans fa quasi 2 anys que estem patint les conseqüències de la crisi. Va ser al juny del 2010, quan l’antic govern tripartit va aplicar la primera retallada, rebaixant un 5% el sou dels funcionaris i el govern del Sr. Zapatero va congelar les pensions. Abans, el Sr. Castells ex conseller d'Economia i Finances del govern de la Generalitat ja ens havia imposat a tots els catalans el centim sanitari que avui ja suposa 48 € per cada 1000 litres de carburant consumit.  De llavors ençà els catalans  no hem parat de veure com pujava l’aigua, la llum, el gas, l’IBI, els carburants, les taxes de matrícules universitàries i de formació professional,  etc., i els nostres sous en el millor el cassos es quedaven congelats. El Departament de Salut de la Generalitat, l’any passat va aplicar una retallada brutal de més d’un 10%. Hi va haver ERO a quasi tots els hospitals de la xarxa pública; el personal sanitari va patir noves retallades del sou; no es van cobrir baixes i es van reduir plantilles. Novament els funcionaris públics van rebre l’impacte dels errors dels administradors de la cosa pública que són els polítics i de la seva ineptitud. I ara a partir del proper mes de juny entra en vigor el tíquet moderador per l'ús de les receptes de farmàcia: l'anomenat Euro per recepta 

I mentre a Catalunya passava tot això, resulta que a Espanya ningú no ha mogut fitxa i només els han afectat algunes d'aquestes mesures: als funcionaris de l’Estat se’ls ha congelat el sou sense cap retallada com si el govern d’Espanya  no tingués dèficit, el ministeri de l’exercit continua mantenint unes despeses que no es poden assumir i el ministeri de foment continua mantenint  un volum inversor amb trens AVE que van de Madrid a enlloc, unes autovies  del tot gratuïtes (algunes amb volums mínims de circulació), autopistes que no són rentables i es volen pagar allargant encara més les concessions de les autopistes catalanes fent pagar als catalans els dèficits de les autopistes madrilenyes, intentant que Europa financi  el corredor central en igualtat de condicions que el corredor mediterrani que no té pràcticament dotació en el pressupost de l’Estat pel 2012, oblidant els accessos ferroviaris al port de Barcelona  etc. etc. I mantenint evidentment totes les duplicitats administratives possibles atès que ministeris com els de cultura, sanitat o ensenyament, tenen quasi totes les competències transferides a les comunitats autònomes. 


La Sra. Esperanza Aguirre a qui ja només li manca un petit
 esforç per convertir-se en la riota de mig mon
Però el més indignant de tot no és el que li he exposat fins aquí. El més indignant de tot és el que acaba de succeir aquests dies. El Sr. Montoro va nomenar a finals de desembre Secretari d’Estat de les Administracions Públiques del ministeri d’hisenda al Sr. Antonio Beteta que fins llavors era el conseller  de transports de la comunitat de Madrid i que en l'anterior legislatura havia estat conseller d'Economia i Hisenda de la comunitat. Des que va prendre possessió com a Secretari d’Estat, el Sr. Beteta no ha parat d’amenaçar obertament a les comunitats que no complissin els objectius de dèficit  i en particular ha amenaçat d’intervenir aquelles comunitats (“si o si” va dir) més incomplidores assenyalant en especial a Catalunya.  Doncs bé, aquest personatge acaba de demostrar la seva total ineptitud quan s’ha conegut que la comunitat de Madrid ha doblat el dèficit que havia anunciat passant del 1,1 al 2,2 del seu PIB.  I no pot al·legar desconeixement atès que fins a finals del 2011 ell era conseller del govern de la comunitat madrilenya.

I per reblar el clau apareix vostè, intentant fer veure que encara que Madrid hagi doblat el dèficit, això no és preocupant. És a dir, com que els responsables d’aquesta demostració d’ineptitud són “dels seus” el tema no és important. Que el dèficit de l’Estat hagi passat del 8,5% del PIB al 8,9 per culpa de Madrid, València i Castellà-Lleó, no és important; que el mon econòmic ens vegi com la riota del Sud d’Europa  per vostès no té importància. Decididament Sr. Rajoy, vostè no és mereix ser el President del govern: ni té credibilitat, ni sap on va. Sembla que a vostè se li van esgotar les idees quan va recórrer al Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya i quan directa o indirectament vostè o els seus correligionaris han interposat demandes contra la immersió lingüística a Catalunya o contra el reglament d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona.

El Sr. Alberto Fernandez Diaz s'estima tant Barcelona i el
català que va recòrrer el reglament d'usos lingüistics
de l'Ajuntament de Barcelona 
Jo li demano Sr. Rajoy que si la desviació de la Sra. Esperanza Aguirre no és preocupant tampoc ho és la de Catalunya, per tant s'han d'anular tots els efectes de les retallades de l'any passat a Catalunya per tal de rebre un tracte equiparable al tracte que reben els ciutadans de Madrid. Val a dir a més que les desviacions de Madrid tenen menys raó de ser que les da cap altre comunitat, atès que moltes de les despeses i inversions que es fan a la comunitat de Madrid van a càrrec de l'Estat, fet que no passa per exemple a Catalunya.


En definitiva són vostès sectàris; són vostès incompetents; són nacionalistes espanyols imperialistes; encarnen una generació decadent i ignorant, i tot això des de l'arrogància que els caracteritza. 

Sr. Rajoy, acabo. Li prego em disculpi per haver-me dirigit a vostè en català; ja sé que els idiomes tampoc són el seu fort. 



Cap comentari:

Publica un comentari