dissabte, 15 de setembre de 2018

Es repeteixen alguns tics de la legislatura passada: prometre inversions que després no es poden fer realitat genera frustracions



La consellera de Salut Alba Vergés ha iniciat un periple de visites a centres sanitaris catalans d’ençà la seva presa de possessió com a consellera de Salut. Fins aquí, tot normal. És absolutament lògic que vulgui conèixer de primera ma la realitat dels centres sanitaris del país, i al mateix temps aprofitar per apropar-se als problemes i que els professionals sanitaris la puguin conèixer millor a ella. Aquesta voluntat de voler “tocar” els problemes per ella mateixa és un fet que cal valorar positivament.
Tanmateix, aquestes visites de la consellera comencen a assemblar-se massa al que succeïa la legislatura passada quan el conseller Comin amb el seu afany per donar una imatge positiva del departament de Salut i també personal, oferia inversions i millores en tots els centres que visitava. Cal entendre com a lògica aquesta tendència; quan un conseller visita un centre i li expliquen les seves necessitats i les dificultats que els crea la situació que viuen, es solidaritza amb els seus interlocutors, i per tant es posiciona al seu costat davant de la reivindicació dient que sí, que el departament de Salut aportarà els diners per fer realitat aquella petició. Però aquesta manera de fer, pot acabar sent perjudicial per la pèrdua de credibilitat que representa no poder complir després amb els compromisos adquirits.   
 



Seguint l’estela del conseller Comin, la consellera Vergés, molt activa, en poc temps ha fet tres visites i en totes elles s’ha acceptat fer-hi noves inversions. La primera d’aquestes visites va ser el dia 31 d’agost, quan la consellera se’n va anar a Ponent, a l’Hospital Arnau de Vilanova, on després de visitar la nova UCI del centre es va comprometre a remodelar l’àrea quirúrgica de l’hospital en aquesta ocasió sense parlar d’una quantitat ni d’un termini concrets. Abans de les vacances, la consellera havia visitat l’Hospital Clínic, i no consta que hi comprometés inversions.  

El dia 6 de setembre la consellera va signar junt amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, un anomenat “Pacte de Salut i Benestar” per el qual, entre altres acords, es destinen fins a l’any 2021 quasi 57 milions d’€ en inversions. Així, a  primer cop d’ull, la xifra mareja una mica. Però quan ho llegeixes amb atenció te n’adones que en realitat d’aportacions noves en inversions no hi ha pràcticament res. Aquesta xifra inclou els diners necessaris per acabar d’equipar la Fase II de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge, algunes obres de reforma a l’ICO, així com obres en alguns CAP de la ciutat ja existents i la construcció d’un CAP nou. Inversions totes elles previstes amb anterioritat a la signatura del pacte. Hi ha una inversió no quantificada consistent en la remodelació o nova construcció de l’antic Hospital de la Creu Roja d’Hospitalet, ara integrat al Consorci Integral de Salut. Per tant, la consellera Vergés, en el cas de Bellvitge, el que ha fet ha estat aixoplugar sota un paraigua anomenat “Pacte de Salut i Benestar” una sèrie d’actuacions que el departament ja tenia previstes amb anterioritat. Val a dir però, que a més de les infraestructures i les inversions el Pacte conté altres compromisos en diferents àrees.

El dia 7 de setembre, la consellera va visitar les Terres de l’Ebre i en concret l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i allà es va comprometre a assumir també un conjunt d’obres per millorar l’atenció que l’Hospital presta a la seva població de referència. En concret es tracta de la construcció d’un nou edifici oncològic, l’ampliació de les urgències, la millora de l’aparcament i l’adequació de l’heliport per a vols nocturns. El volum de diners en aquest cas no ha quedat definit del tot, però entre l’edifici oncològic i l’heliport, la quantitat compromesa per la consellera supera els 3 milions d’€.

El dia 14 de setembre, a Tarragona, la consellera Vergés ha explicat que el govern destinarà 48,5 milions d’€ per la primera fase de les obres de remodelació de l’Hospital Joan XXIII. Probablement aquest hospital necessita una remodelació a fons i una transformació important de les seves estructures. Tanmateix això és un “suma i sigue...” Veurem quina quantitat es compromet en la propera visita.  
  
Davant de totes aquestes promeses d’inversió cal recordar que portem anys amb una inversió en equipaments molt per sota de les necessitats; molts centres sanitaris catalans han assolit un elevat grau d’obsolescència dels seus equipaments; aparells bàsics per el diagnòstic no han pogut ser reposats quan calia, i el nivell d’averies és molt elevat. Segurament caldria acabar el Pla Estratègic de Renovació Tecnològica d’equipaments que la consellera va anunciar en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, avanç de comprometre inversions que no saps amb certesa si es podran satisfer o no, perquè tot plegat depèn d’uns pressupostos que s’han d’anar aprovant cada any en funció dels diners que Economia assigna al departament de Salut. Per altre banda, com que sabem amb certesa que de diners n’hi haurà pocs, amb República o sense ella, la pregunta és: en les circumstàncies actuals de pocs diners per a inversions, cal seguir invertint  en totxos? O potser seria millor invertir en reposar equipaments obsolets?. La resposta em sembla evident... Els pocs diners que el departament de Salut disposarà per a inversions caldria gastar-los fonamentalment en reposició d’equipaments i limitar la despesa en totxo al mínim imprescindible però tots sabem la il·lusió que els fa als polítics tallar cintes i inaugurar edificis que incorporen una placa on posa el seu nom... Quan aquest el Pla de Renovació Tecnològica estigui acabat, aprovat, i dotat econòmicament seria el moment, amb els diners sobrants (si és que n’hi ha), de començar a prometre nous equipaments per aquí i per allà.

Encara un comentari final: per els professionals resulta molt frustrant constatar que aquelles inversions que l’administració els havia promès, després no les pot assumir. Es perd la confiança i la credibilitat, i el grau de desmotivació i frustració és molt important. Sovint ser prudent a l’hora de prometre segons què, és millor que no poder complir allò que has promès.    

Cap comentari:

Publica un comentari