divendres, 7 de setembre de 2018

L’Hospital de Bellvitge, una assignatura pendent (i III)


Dra. Figuerola:


“Abans de poder disposar dels nous quiròfans de CMA, l’índex de substitució quirúrgic era molt baix en el nostre Hospital”

“Els professionals han aconseguit realitzar l’activitat que havíem pactat i això ha anat molt bé per a l’Hospital”

“L’Hospital de Bellvitge excel·leix en temes de càncer, i altres...”

Dra. Grifell:

“La il·lusió dels professionals es va recuperant a mesura que es realitzen els projectes, i ja es nota un canvi important en aquest sentit” 


(...Continua de l’entrada anterior)

La Dra. Figuerola comenta que entre els professionals es genera un factor d’ il·lusió per la gestió de la innovació i propiciant el canvi; per això han decidit participar en uns projectes de compra pública innovadora, finançats pels fons FEDER, en diferents àmbits com per exemple la insuficiència cardíaca, l’ictus, àrea de malalts crítics, la monitorització de dispositius de cardiologia susceptibles de ser implantats i un projecte de cirurgia ginecològica. La iniciativa dels professionals per tirar endavant aquests projectes ha estat molt important.  

La situació creada a Bellvitge amb la Fase II pendent d’equipar ha estat una causa de frustració entre els professionals. “A cada reunió sortia el tema de les obres” comenta la Dra. Grifell. En aquest sentit, la Dra. Figuerola afegeix que en  les converses amb els caps de servei sortia reiteradament la necessitat d’equipar el bloc quirúrgic de Cirurgia d’Alta Complexitat al mateix temps que la CMA, tenint en compte el nivell de l’hospital. L’equipament per fases representa una dificultat perquè sovint prioritzar una inversió per davant d’un altre pot conduir a errors o petites frustracions.  La Dra. Figuerola explica que “la CMA al nostre hospital es feia en el bloc quirúrgic antic, on competia amb la cirurgia d’alta complexitat i això comportava que l’índex de substitució fos baix, per tant entenc que als anys 2013 o 2104 i posteriorment es prioritzés els quiròfans de CMA”. Encarna Grifell afegeix que “sens dubte que la il·lusió es va recuperant a mesura que es realitzen els projectes compromesos”.

Per corroborar aquesta col·laboració dels professionals la Dra. Figuerola explica que “els professionals han aconseguit realitzar l’activitat que havíem pactat, i això ha anat molt bé per a l’Hospital. Era una aposta arriscada però ens en hem sortit gràcies als professionals que s’hi han posat de ferm. Hi ha un cert canvi en l’actitud de la gent, però fins que això no estigui del tot acabat, no ens donarem per satisfets”. A vegades, per aconseguir els objectius, cal vèncer la inèrcia pròpia de l’administració i això no és fàcil. Sovint els directius necessiten aconseguir recolzaments externs per aconseguir resultats, i en aquest sentit caldria exigir que els compromisos assumits pel conseller Comin es materialitzin i aquest hospital fos plenament operatiu a l’any 2019. 

Un factor molt important que pot endarrerir els terminis que preveiem són els recursos al Tribunal Català de Contractació Pública, els quals, en una situació de mercat difícil és més probable que es produeixin. La Dra. Figuerola lamenta que “un equipament important i necessari s’hagi de quedar paralitzat, quan hi ha els diners al darrere... aquestes situacions s’haurien de resoldre d’un altre manera”, afegeix.    

La Dra. Figuerola comenta com un fet important que “quan havíem d’obrir la CMA al 2017, va sorgir alguna dificultat que retardava la data prevista i llavors en el comitè de direcció vàrem decidir, mentre tant, habilitar un àrea d’oftalmologia, innovadora, a l’entrada de l’Hospital, aprofitant que aquesta àrea té una lògica diferent en el tema dels circuits, que ha anat molt bé; va ser una bona solució”

I fins aquí una conversa interessant, agradable i aclaridora. Gràcies a la Dra. Figuerola i a la Dra. Grifell per la seva amabilitat i els temps que em varen dedicar.

Voldria acabar aquest escrit amb una reflexió personal final. Alguna cosa hauria de canviar en els procediments administratius d’elaboració d’un projecte, la seva execució, el seu equipament i la nova dotació de personal que eventualment se’n pugui derivar. L’Hospital de Bellvitge és un exemple dels inconvenients que comporta separar els projectes d’obra dels d’equipament. El fet de no poder materialitzar en una anualitat les inversions previstes comporta que els diners es perdin i calgui refer de nou els procediments administratius. La vella reivindicació de l’exconsellera Geli amb el tema dels pressupostos plurianuals seria sens dubte una molt bona solució.               

Cap comentari:

Publica un comentari