divendres, 20 de juliol de 2018

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (II)



Dra. Montserrat Esquerda: “Soc més partidària de parlar d’un model sanitari que alineï els professionals, els malalts i el concepte de salut, que d’un model sanitari exclusivament centrat en la persona...". “La medicina et demana prendre decisions perfectes amb una informació imperfecte”

Sra. Jessica Mouzo: “Una major col·laboració entre metges i periodistes facilitaria una societat ben informada...". “Hay que tener tiempo para pasear al perro..” 

Dr. Àlvar Agustí: “De cara al futur, els professionals s’enfronten a canvis molts ràpids del coneixement, amb unes tecnologies cada vegada més complexes” 
   





(...Continua de l’entrada anterior) 

Seguidament va ser el torn de la Dra. Montserrat Esquerda que va aportar una visió ètica del professional del futur. En la seva intervenció va explicar entre altres coses que tot el que ens envolta ha canviat molt ràpid i això la porta a qüestionar-se “qui som els metges”. Davant un món molt més complex “els professionals estan sotmesos a la pressió de la “medicina del desig” i els cal avaluar lo desitjable, lo possible i lo apropiat en la medicina; la bioètica pot ser de gran ajut a l’hora d’abordar aquestes preguntes”. Va parlar que ella és més partidària de parlar d’un model sanitari “alineat” en lloc de parlar d’un model centrat en la persona. I els factors que ella considera que han d’estar alineats són: els professionals, els malalts i les seves famílies, i el concepte de salut. D’aquests tres elements alineats considera que el dels professionals és el més important. Va continuar dient que “la medicina et demana prendre decisions perfectes amb una informació imperfecte”. Va acabar la seva intervenció afirmant que “la medicina haurà de canviar el món de les dades per tal de generar un model de persones, que curen i cuiden persones, en una societat amb un objectiu compartit de salut”

Seguidament va ser el torn de la periodista Jessica Mouzo del diari “El País” qui va intervenir aportant un visió externa de la professió. Es va referir a la feminització de la medicina recalcant que moltes dones han hagut de patir molt per arribar on han arribat. Va dir que el futur de la professió reclama solucions per poder conciliar la vida laboral i la familiar, i va fer referència també a diferents canvis que s’hauran d’abordar posant per exemple als cirurgians que després d’una guàrdia de 24 hores han d’anar al quiròfan a operar (tanmateix aquest és un problema que a dia d’avui està resolt en un 99% dels cassos després de la generalització del lliurament del dia següent al de la guàrdia). Va comentar que tots aquests problemes organitzatius s’han de solucionar; que no li correspon a ella dir com però cal solucionar-les. “Hay que hacer algo para conciliar, porque cada vez hay más mujeres médico y así poder hacer más atractiva la profesión”I amb un to afable va afirmar que “Hay que tener tiempo para poder pasear al perro” va ser la frase amb la que va acabar la seva intervenció. També va demanar més col·laboració entre metges i periodistes per facilitar una societat informada i va animar als professionals a tenir veu a les xarxes socials per divulgar les notícies mediques d’interès.

Va cloure aquesta Taula 1 de la Jornada el Dr. Àlvar Agustí que va aportar la seva visió del professional del futur des de la seva doble vessant de malalt i metge. Va iniciar la seva intervenció preguntant-se de quin futur parlem “Avui és el demà d’ahir” va dir. Tot seguit va enumerar una sèrie de diferències entre l’ahir, avui i demà: 
  • Avui el metge és un home; demà serà una dona. Avui la infermera és dona i cada vegada hi haurà més homes en aquesta professió.
  • Ahir calia tenir una gran  memòria i tenir-ho tot al cap; avui el Dr. Google ho sap tot, tot i que cal saber utilitzar-lo
  • Ahir la feina del metge era molt individual, i avui la medicina és cooperació entre metges però també amb altres professionals
  • Ahir teníem malalties agudes i avui tenim malalties cròniques. L’èxit mèdic d’ahir ha tingut coma conseqüència un important augment de la cronicitat. En aquest punt va posar la nota simpàtica afirmant que “el gran factor de risc de l’EPOC no és el tabac; són els cardiòlegs...perquè resolen els infarts als fumadors...”
Va continuar amb aquest to distès afirmant que: 
  • Ahir el metge entretenia al malalt esperant que la natura curés la malaltia, i avui s’aplica una medicina personalitzada de precisió 
  • Ahir s’aplicava una medicina reactiva davant de la medicina de les 4 P d’avui, que el Dr. Agustí defineix com la medicina de predicció, prevenció, personalitzada i de participació.
Acabant ja la seva intervenció el Dr. Agustí va afirmar que el que succeeix molt aviat a la vida humana té repercussions en els malalties cròniques del futur d’aquella persona. Va assegurar que avui el professional no viu sol, sinó que està immers dins d’una societat amb un entorn determinat i que de cara al futur el professional s’enfronta a canvis ràpids del coneixement amb tecnologies cada cop més complexes, amb guies clíniques que indiquen el que ha de fer i amb moltes dificultats per conciliar amb la vida personal. Per la seva banda la societat ha passat d’una situació d’agraïment als professional a una situació d’exigència, i a un coneixement adquirit a través d’internet, a un procés de “judicialització” de la medicina i tot això amb un entorn que ha de vetllar per la sostenibilitat del sistema sanitari, amb les pressions de la indústria farmacèutica i amb una premsa i xarxes socials molt potents. 

(Continuarà...)                                               

Cap comentari:

Publica un comentari