Sr. Xavier Marcet: “De cara al futur serà molt més important allò que fem que no allò que diem”... “liderar és omplir les agendes de sentit...”
Dr. Albert Ledesma: “Un líder ha de saber determinar on estem, cap a on anem, com hi anem, i saber anar-hi junts...”
Dra. Anna Carreras: “La participació dels professionals és del tot imprescindible per poder assolir els canvis...”
Dr. Sisó: “no podem tenir líders que vagin amb una ma al davant i un altre al darrere”
Dr. Jaume Padrós: “El CoMB està treballant en un projecte que té com objectiu la formació mèdica i el lideratge”
(...Continua de l’entrada anterior)

Xavier Marcet va explicar que el lideratge no s’aprèn en un màster i va exposar una sèrie de cassos de negocis que van començar molt bé, però que per errades en el lideratge estratègic de les organitzacions van acabar malament: el cas de Motorola que va llançar el primer mòbil al 1983 i avui com empresa de mòbils no existeix, entre d’altres cassos. “La tecnologia arriba i ens canvia les coses...” Va afegir que els estils de lideratge estaran molt determinats per l’agilitat en que ens puguem adaptar a aquests canvis tan ràpids, i va assenyalar com a reptes de futur l’adaptació al món 4.0, la transformació de les organitzacions, i la transformació personal. “Estem en la fase de com navegar amb la intel·ligència artificial” va afegir i va assegurar que en els propers temps passarem de la “complicació a la complexitat; allò complicat produeix problemes, allò complex produeix dilemes” Va definir el segle XX com el de les complicacions i el XXI com el de la complexitat.
“Liderar mai ha estat fàcil, ni fer eficients les organitzacions”. En la seva opinió el segle XX va ser el segle de la planificació estratègica; “ara, al segle XXI el món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. Aquesta realitat exigeix altres formes de lideratge”. I en aquest sentit va plantejar els següents reptes per als líders del futur: Hauran de ser més estratègics i menys planificadors; ser capaços d’aprendre i desaprendre (adonar-se d’allò que abans funcionava i que ara ja no funciona, requereix un gran esforç); caldrà que siguin ambidextres (explotar en el dia a dia i saber explorar per innovar); tenir una cultura centrada en el client i tenir aptitud i capacitat per la eliminar burocràcia. “De cara al futur serà molt més important allò que fem i no el que diem” i en aquet sentit va afegir que un líder ha de construir una visió, ser el guardià contra l’autocomplaença i l’arrogància dels membres de l’organització, i ha se ser capaç d’expressar síntesis estratègiques, transmetent una determinada manera de fer les coses. També va dir que un líder haurà de procurar no desmotivar, més que motivar, ser capaç de prendre riscos raonables, facilitar la innovació i no crear organitzacions tancades en sí mateixes. Ja al final de la seva intervenció va dir que “liderar és omplir les agendes de sentit... L’exercici del lideratge comporta construir comunitats de professionals capaços de fer coses útils per a la societat”

La següent en intervenir va ser la Dra. Anna Carreres, que va parlar de tres tipus de lideratge: el lideratge a les organitzacions, el lideratge en el territori i el lideratge clínic. Sobre el lideratge territorial va dir que és el lideratge estratègic i que marca que cal fer segons el que determina el Pla de Salut per aquell territori. El lideratge de les organitzacions ha de ser capaç de concretar les estratègies que li corresponguin per facilitar que el lideratge clínic les pugui concretar sense problemes. En opinió de la Dra. Carreras hi ha dos punts claus: gestionar l’estratègia és gestionar el talent i la participació dels professionals és del tot imprescindible per assolir els canvis.
Finalment va completar la Taula el Dr. Sisó que va començar la seva intervenció recordant la faula de la simfonia inacabada que l’hi havia explicat fa temps el difunt Dr. Joan Rodés. Tot seguit va dir que “no podem tenir líders sense pressupostos, que vagin amb una ma al davant i un altre al darrere”. Què esperem d’un líder, es va preguntar? I les seves respostes foren: positivitat, transparència, ètica i valors, adaptació als canvis, saber rectificar els errors exemplificació, posar en valor allò que s’ho val, reconèixer els mèrits dels companys, la competència clínica no és la competència fonamental al segle XXI, persuasiu i participatiu, capaç de transformar i canviar inèrcies.

La Sra. Roser Fernández va tancar la Taula reconeixent tots els lideratges clínics que sense fer remor existeixen...
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada