Un sol govern, dos models de gestió de la crisi sanitària

El confinament domiciliari del Segrià divideix a l’executiu català. Mentre el president Torra, amb una visió humanista de la situació, prioritza la salut de les persones, i propugna el confinament total de la població de la comarca, el tàndem Aragonès-Vergés es decanta més per preservar l’economia. Segons argumenta el tàndem republicà hi ha mesures que tenen la mateixa eficàcia epidemiològica que el confinament domiciliari, i en canvi no perjudiquen tant l’economia. 

A Lleida continua creixent el nombre de contagis, però el govern català continua sense prémer l’accelerador a l’hora de prendre mesures preventives dràstiques per evitar la propagació de la Covid-19. Les diferències de criteri entre els dos socis de govern sembren la inquietud entre la ciutadania que ja no pot ni tan sols orientar-se sobre la situació real atès que la informació relativa a nous contagis ha estat difuminada aquesta cap de setmana, no sabem si per motius tècnics o polítics. El cert és que la informació sobre nous contagis al Segrià no es correspon amb la realitat.

Per si aquesta manca d’estratègia conjunta no era suficient, alguns alcaldes de la comarca, tant de Junts per Catalunya com d’Esquerra Republicana, s’han afegit a sembrar el desconcert, rebutjant el confinament domiciliari propugnat per una part del govern català. Ela alcaldes de Lleida, Torrefarrera, Aitona, Rosselló, Almatret, Albatàrrec, Seròs, Alcarràs i d’altres localitats s’han manifestat contraris a aquest confinament, atès que entenen que seria un cop molt dur per a l’activitat econòmica de la comarca, afegint-se així a les tesis del vicepresident Aragonès, secundades també per la consellera de Salut Alba Vergés.  

Sota la perspectiva de danys irreparables en l’economia local, els alcaldes es mostren partidaris d’una major vigilància policial i epidemiològica i d’intervenir confinant determinats barris o zones on la Cocid-19 hagi penetrat, però no actuant indiscriminadament fins i tot a pobles de la comarca del Segrià en els que no s’ha registrat en aquest brot cap nou contagi.  

Tot i que el confinament domiciliari està sobre la taula del govern, i per tant malgrat les discrepàncies de criteri entre els uns i els altres no es pot descartar que s’acabi aplicant, el govern si que ha pres una decisió important a les comarques lleidatanes. Ha decidit suspendre els ingressos i les visites a totes les residències socials de les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran. La notícia ha estat confirmada per el conseller de Treball, Chakir el Homrani, que té l’honor d’haver estat el pitjor conseller dels governs de la Generalitat d’aquets últims 40 anys. Si tingués la mínims estima personal, el Sr. el Homrani, faria setmanes que hauria d’haver dimitit i marxat cap a casa. La seva nefasta gestió del sector de les residències serà recordada per anys...

Contents amb la gestió de govern, els ciutadans de Lleida
és evident que no ho estan

També serà recordat el desgavell informatiu del departament de Salut pel que fa a les dades reals dels afectats per la Covid-19. A banda de les moltes rectificacions de dades que s’han produït, cal afegir-hi “l’apagada” informativa pel que fa als nous contagis de la comarca del Segrià. Ens hem quedat sense saber els nou contagis de divendres 10 atès que en la informació facilitada per el departament el dia 11, només se’n reportaven 16 contagis nous. Sembla que el motiu d’una xifra tan relativament baixa respecte al dia anterior no és que el rebrot s’estigui controlant, sinó que probablement es deu al fet que les proves PCR fetes durant la setmana encara no han estat introduïdes al recompte del Departament de Salut, per tant, no s'inclouen en aquest comunicat. Tanmateix sobta que en el confinament de la Conca d’Òdena d’ara fa uns mesos, mai es va produir una “apagada informativa” com la que es va produir a Lleida aquest dissabte passat. Sigui com sigui, avui, la informació fefaent no és precisament un punt fort del departament de Salut.

El més probable és que aquesta manca d’informació sigui conseqüència del no desplegament d’una segona fase del programa “Orfeu” de detecció massiva de Covid-19, mitjançant el test PCR, que permetia ampliar la capacitat de fer tests a tots els agents del sistema capacitats per a fer-los com per exemple laboratoris universitaris, o el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Institut de Recerca Biomèdica (IRB), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) entre d’altres, més enllà dels laboratoris propis del sistema de salut.  Aquesta reducció de la capacitat diagnòstica pot comportar situacions com les viscudes aquest dissabte passat amb una informació que no es correspon amb la realitat.  

I després, venen i ens expliquen que l’objectiu és posar a la persona al centre del sistema, oi conseller Aragonès? Segurament, les xifres que ens acabaran donant avui, seran de record... negatiu. Humanisme o prevalença dels interessos de l'economia; aquesta és la qüestió.