Es crea l’empresa pública "Salut Terres de l’Ebre"

“Salut Terres de l’Ebre” neix per gestionar en primera instància l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre, un hospital general bàsic, que actualment disposa d’uns 65 llits de mitjana anual per malalts aguts. També integra una unitat sociosanitària de 30 llits i inclou a més 8 llits residencials privats, tenint també incorporades dins del mateix Centre, l’atenció de d’especialitats per a la seva àrea d’influència.

Amb dos anys de retard, justificats en part per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, s’ha acabat constituint l’empresa pública “Salut Terres de l’Ebre”, una de les promeses del conseller Comin, feta a partir del moment que va tenir coneixement dels disbarats econòmics que GECOHSA, empresa de l’Hospital de Reus dedicada a la gestió de dispositius sanitaris, cometia en la gestió de l’Hospital de Mora d’Ebre que tenia encomanada per el CatSalut des de feia molts anys. Per dir-ho en poques paraules, recordaré només que GECOHSA havia traspassat en dos exercicis econòmics uns 8 milions d’€ a l’Hospital Sant Joan de Reus, diners que havien sortit dels estalvis aconseguits en al gestió de l’Hospital Ebrenc. Estalvis basats en part en una feina feta rigorosament, però aconseguits també en part per la pràctica d’una política restrictiva pel que fa a cobrir les necessitats del manteniment correcte de les instal·lacions de l’Hospital de Mora, de la reposició de nous equipaments, i d’una política de personal d’una ètica qüestionable. 

La Sra. Mar Lleixà delegada de Salut a les Terres de l'Ebre

Era evident que l’Hospital de Mora havia d’abandonar GECOHSA si no volia veure’s convertit en una mena de taula de salvament permanent de l’Hospital de Reus que posava en risc la seva pròpia sostenibilitat futura. Un any si i un any també GECOHSA transferia divers de l’Hospital de Mora al Sant Joan de Reus. Ara, amb la creació de l’empresa pública “Salut Terres de  l’Ebre” que es quedarà amb la gestió de l’Hospital Ebrenc, aquest podrà consolidar la seva oferta assistencial, reforçar el seu projecte sanitari per aquella població, aconseguir estabilitzar la plantilla, i es podrà garantir també l’accés als recursos tecnològics necessaris per assumir amb garanties les seves responsabilitats assistencials, que es centren en l’atenció a la població de les comarques de La Terra Alta, La Ribera d’Ebre i El Priorat.

Fins aquí, molt bé, però què passa amb els diners que GECOHSA va manllevar incorrectament dels comptes de l’Hospital de Mora? Segons veus autoritzades del departament de Salut, el CatSalut ha invertit aquest últim any al voltant de 5 milions d’€ a l’Hospital de Mora, mirant de compensar els diners que havien estat desviats per GECOHSA a Reus, però aquesta no és la qüestió. La lògica diu que GECOHSA hauria de tornar a l’Hospital de Mora tots els diners manllevats injustament dels comptes de l’Hospital.

Quan l’Hospital de Mora va ser inaugurat, allà per a l’any 1988, segons un projecte de l’arquitecte Martínez Lapeña, l’Hospital era com una petita joia de la sanitat catalana: un hospital modern, de dues plantes, d’una estructura molt racional. De llavors ençà, mica en mica l’hospital ha anat perdent aquelles característiques que l’havien convertit en un hospital que tothom volia ensenyar perquè estava ben pensat, i la seva lluminositat enlluernava a tothom que el visitava. Avui en dia dista molt de ser aquella petita joia sanitària que la Generalitat havia construït a les Terres de l’Ebre. Més enllà de les inversions en ecògrafs, o a l’àrea quirúrgica que hagi finançat el departament de Salut, GECOHSA hauria de retornar aquell actiu de la mateixa manera com se’l va trobar quan va accedir a gestionar-lo. En lloc d’això ens trobem amb uns comptes en els que hi manquen 8 milions d’€ pel cap baix.

“Salut Terres de l’Ebre” podria incorporar en un futur pròxim altres dispositius sanitaris municipals de les comarques a les que prestarà serveis com podrien ser els hospitals de Tortosa i el d’Amposta, així com algun centre d’atenció primària de nova creació en alguna de les comarques a les que donarà serveis. 

 

La creació d’aquestes empreses públiques (considerant també la de l’Hospital de Reus ja comentada en l'entrada anterior al blog) cal valorar-ho molt positivament, no només pel que significa per la consolidació d’aquests hospitals, sinó també perquè es reforça l’estructura territorial del CatSalut. Tanmateix s’ha de criticar la manca de transparència i l’obscurantisme que envolta (si més no fis avui) les condicions de compra de GECOHSA per part del CatSalut.

Ara, per acabar de consolidar l’estructura territorial del CatSalut, només falta que es constitueixi l’empres pública “Salut Catalunya Central” que haurà de gestionar l’Hospital de Berga. Quan això passi, l’estructura que havien imaginat fa més de tres anys el conseller Comin i David Elvira serà finalment una realitat.