diumenge, 26 de gener de 2020

La sanitat en xarxa un model de futur?



Un sistema sanitari en xarxa, amb el suport de les noves tecnologies pot ajudar a compensar la manca de professionals als hospitals comarcals més allunyats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que comença a haver-hi problemes també en alguns hospitals de la conurbació de la capital catalana.
Les dificultats per aconseguir professionals de determinades especialitats estan arribant a nivell preocupants. Sous per sobre del conveni i altres condicions laborals si més no curioses, per intentar retenir el talent o per aconseguir prendre-li a l’hospital veí. Sembla que tot s'hi val a l'hora de contractar un especialista.





Estem davant d’una situació que requereix la intervenció urgent de l’administració sanitària per posar una mica de seny i d’ordre davant de tot el que està passant. No es tracta tant d’una manca de metges en general, sinó d’una manca de metges de determinades especialitats en els hospitals allunyats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fet que comporta una pèrdua de la qualitat assistencial del conjunt del sistema sanitari, i obliga als malalts a desplaçaments que no s’haurien de produir.    

El problema no ve d’ara, sinó que ja fa anys que s’arrastra. A La Seu d’Urgell, per exemple, fa anys, hi havia dificultats per garantir la cobertura de pediatria i toco-ginecologia, o per ser més concret, en la meva etapa de gerent de l’Hospital de Berga, recordo el problema que ens van generar els hospitals de Mataró i del Parc Taulí quan tots dos ens varen prendre dos magnífics professionals. I espavila’t com puguis.

Allò que fa anys començava a ser un problema avui ja està generalitzat i la manca de professionals d’algunes especialitats afecta no només als hospitals comarcals allunyats sinó que també comença a notar-se en alguns hospitals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Avui en dia, masses hospitals es dediquen a intentar contractar especialistes allà on n’hi hagi, independentment del mal que puguin fer a les institucions on quests estiguin treballant. El problema és greu.  

És cert que el departament de Salut ha creat recentment una direcció general, la de Professionals de la Salut, que està treballant també en aquest àmbit, però independentment de les solucions a llarg termini, calen actuacions a curt que acabin amb aquestes pràctiques que jo entenc poc ètiques. Quan la consellera Vergés diu que estan treballant per que això d’aquí a 20 anys no passi, vol dir que el problema real no l’han entès del tot.  

Segur que trobar solucions no és fàcil, perquè els professionals el que volen és la companyia d’altres companys amb els que poder compartir els problemes professionals que el dia a dia els presenta. Volen també estar professionalment a prop de patologies i cassos complicats perquè això els ajuda a millorar professionalment, i sens dubte també  volen participar en projectes de recerca i investigació, fet força complicat, si no impossible, en aquests hospitals comarcals. Caldria crear els estímuls i les condicions perquè els professionals acceptessin quedar-se en els hospitals comarcals però això és una tasca certament complicada sinó impossible.    

Per pal·liar la situació, i davant de la manca de solucions per part de l’administració sanitària, els hospitals han anat posant-hi imaginació. Primer es van contractar metges polonesos, amb una bona formació però amb enormes dificultats idiomàtiques a l’hora de relacionar-se amb bels malalts. En aquest sentit la contractació de metges sud-americans sempre ha estat sobre la taula. Argentins, uruguaians, colombians, peruans, veneçolans, equatorians i d’altres nacionalitats han acceptat venir a treballar a Catalunya, però tot i que a nivell de l’idioma la situació era millor que amb els metges vinguts de Polònia, han aparegut noves dificultats relacionades amb l’homologació dels títols de metge, i sobretot amb el d’especialista

Per acabar-ho d’adobar, val a dir que quan algun hospital comarcal ha aconseguit homologar títol i especialitat a algun metge estranger, llavors algun d’aquests caps de personal “espavilats” dels hospitals de l’Àrea Metropolitana els hi ha pres, a través d’una millor oferta econòmica i d’una millor perspectiva professional. Aquest és el nivell al que hem arribat... i la consellera ens diu que estan treballant per evitar que d’aquí a 20 anys, això no passi... 

Un altre camí que els nostres hospitals estan intentant consolidar és el de les xarxes assistencials. Un plantejament que va iniciar la consellera Geli, que van seguir els consellers Ruiz i Comin, i que sembla que la consellera Vergés i el seu equip també estan disposats a potenciar: calen aliances estratègiques entre centres per tal que puguin compartir professionals. Aquesta és la única resposta eficient a curt termini: si en algunes especialitats no hi ha professionals suficients per a tots els hospitals, els que hi ha, compartim-los. I en aquest sentit les noves tecnologes són una eina que hauria d’ajudar a aconseguir-ho.                         

Cap comentari:

Publica un comentari