El Capítol 2 de l’acord que ambdós partits han donat a conèixer està dedicat a “Derechos sociales, Regeneración Democràtica, Ciència e Innovación” i dintre d’ell en l’apartat 2.2, s’aborden exclusivament els aspectes relacionats directament amb la sanitat pública.
Cal constatar que alguns dels acords ja formaven part d’anteriors intents d’entesa entre socialistes espanyols i partidaris d’Unidas Podemos, i entre ells la recurrent monomania de voler acabar amb el sistema sanitari públic català en el que com és sabut conviuen en harmonia la provisió pública i la privada finançades ambdues amb diners públics.
Si el sistema sanitari públic català està reconegut com un dels millors d’Europa pels seus resultats en salut, perquè aquesta mania de voler convertir el nostre sistema sanitari en quelcom semblant amb el que tenen a Extremadura o Aragó per posar dos exemples? Perquè la sanitat catalana ha de ser el que ells vulguin i no el que els catalans vulguem? Perquè un partit com ERC, que avui governa la sanitat catalana pot donar suport a que ens imposin un model sanitari que no volem?
Abans de formar-se una opinió sobre tot plegat val la pena veure quins són els acords inclosos en aquest possible pacte de govern i els comentaris que cada acord em suggereix:
El punt 2.2.1 estableix l’eliminació progressiva dels copagaments començant pels que afecten als pensionistes. La mesura és positiva per aquelles persones que amb recursos escassos tenen dificultats per accedir als serveis sanitaris. Tanmateix quan bona part d'Europa està tractant de reduir el nombre de consultes innecessàries o les atencions urgents que no ho són, utilitzant els copagaments com a tiquet moderador de la demanda, l’aplicació indiscriminada de la mesura ajuda a la saturació ineficient del sistema sanitari.
El punt 2.2.2 estableix que el govern introduirà en la cartera de serveis l’atenció a la Salut Bucodental. Aquesta és una bona mesura però no expliquen el cost elevadíssim d’aquesta prestació. D’on sortiran els diners per pagar-ho? Més impostos? És ben sabut que sense una memòria econòmica que doni suport a una proposta que implica una despesa addicional, tot són cants de sirena.
El punt 2.2.3 diu que el govern avançarà en el blindatge del sistema públic de salut configurant una sanitat gestionada segons el sistema de gestió directa, és a dir gestionada directament per la sanitat pública. Aquest punt també estava íntegrament en la proposta de l'any passat. Si això s’arriba a aplicar a Catalunya que passarà amb l’Hospital Sant Joan de Déu? I amb la Mútua de Terrassa? I amb la Fundació Puigvert? i amb la Xarxa Sanitària Santa Tecla de Tarragona? entre molts altres centres que són de titularitat privada, amb gestió privada, però que estan finançats públicament i formen part del sistema sanitari públic de Catalunya?. Amb quanta raó varen xiular al Sr. Pedro Sánchez quan visitar no fa massa l’Hospital de Sant Pau: no tenen ni la més remota idea de com està configurat el sistema sanitari públic a casa nostra. Si això es dugués a la pràctica a Catalunya, a banda del col·lapse que s’originaria, la qualitat de l’assistència pública retrocediria 50 anys pel cap baix. És inadmissible que ERC pugui donar suport a aquesta proposta.
El punt 2.2.4 és positiu; pretenen incrementar la despesa sanitària fins que representi un 7% del PIB a l’any 2023. La pregunta és com s’ho faran? Amb més impostos? Reduint despesa pública ineficient? És una promesa que per ser creïble necessitaria una memòria econòmica que expliqués d’on sortiran el diners. Mentre això no sigui així no és més que pura xerrameca per entabanar a tots aquells que s’ho creguin.
El punt 2.2.5 va sobre renovació tecnològica, tan necessària en els hospitals catalans. Com en el cas de l’increment de la despesa sanitària o en la incorporació de la Salut Bucodental a la sanitat pública estem davant de notícies excel·lents. Però d’on sortiran els diners? Aquestes són aquelles promeses que el vent se les endú si no van acompanyades d’uns recursos econòmics que avui per avui no hi són... ni se’ls espera.
El punt 2.2.6 representa una aposta per la digitalització del sistema. Però aquesta aposta arriba tard atès que la majoria de centres del Sistema Nacional de Salut fa anys que han incorporat les TIC en les seves organitzacions. No crec que avui quedi algun centre a Catalunya que en l’àmbit de les TIC no hagi fet considerables avenços.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada