dilluns, 30 de desembre de 2019

METGES SENSE ESPECIALITAT FENT (LEGALMENT) TASQUES D’ESPECIALISTA

(O com fer de la necessitat virtut)
Escrit per Francesc José Maria
Soci director de fjmadvocats 
El proppassat 17 de desembre el Govern de la Generalitat va acordar “Ratificar l’Acord de la Mesa Sectorial de negociació de la sanitat, de 22 de novembre, sobre les especialitats mèdiques en què hi ha dèficit de professionals per atendre les necessitats assistencials de la població a la qual presta serveis l’Institut Català de la Salut”. Aquest acord de mesa sectorial va ser signat per CCOO, UGT, MC i CATAC_CTS/IAC.
Bàsicament l’acord de l’ICS estableix les condicions i requisits per a que, excepcionalment, en aquelles especialitats deficitàries segons el seu Pla d’Ordenació de Recursos Humans (metge de família, pediatra ,...), un metge sense títol d’especialista pugui ser contractat per desenvolupar funcions que d’entrada corresponen a un facultatiu que ostenta l’especialitat corresponent i la determinació de la retribució del lloc de treball equiparada a la d’un especialista.
Els requisits previs són: no comptar amb candidats a la borsa de treball i no tenir  possibilitat de cobrir la plaça mitjançat processos de mobilitat (interna o externa). I les condicions del nomenament: eventual, revisable temporalment i cessament del no especialista quan es disposa d’un professional amb l’especialitat per cobrir la plaça.
La qüestió que es planteja és òbvia: si al Sistema Nacional de Salut regeix el principi d’especialitat per al personal facultatiu que hi presta serveis ¿Quin prodigiós instrument legal  empara a qui no  té una especialitat  per  ocupar, ni que sigui temporalment, una plaça de facultatiu especialista?  Doncs no és altre que la DELEGACIÓ D’ACTUACIONS prevista a l’article 9.4 de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries que estableix que en el si d’un equip professional és possible delegar o distribuir actuacions entre els seus membres sempre i quan qui rep la delegació objectivament sigui capaç de realitzar les tasques encomanades, no cal ni que tingui una acreditació acadèmica que ho avali. El judici de capacitat queda en mans de l’equip i l’ha de ratificar la Direcció del centre.
Aquesta delegació d’actuacions va ser una innovació revolucionària introduïda per la LOPS  (2003) en relació a l’exercici de les professions sanitàries que van deixar de ser concebudes com a compartiments estancs amb competències exclusives i excloents per donar pas, al menys a la lletra de la llei,  a una concepció dinàmica que reconeix l’existència de creixents espais competencials compartits interprofessionalment i, pel que ens ocupa, en el marc del treball en equip,  la possibilitat de delegar a altres professionals funcions que a priori  formen part del corpus de competències d’una determinada professió.
La ratificació per part del Govern de la Generalitat de l’acord sindical és, sens dubte, un aval molt important a la utilització de l’eina de delegació d’actuacions per donar cobertura a les necessitats assistencials dels centres, tant les derivades de la manca de professionals, com les de la implementació de nous rols (infermera  de pràctica avançada, assistent mèdic,...) o per combatre  la baixa productivitat a conseqüència de que els professionals dediquen una part del seu temps de treball a realitzar tasques que no aporten valor afegit a la seva labor.
Animo doncs als centres concertats  a vèncer les pors i reticències corporatives i seguir l’exemple innovador de l’ICS que ha fet de la necessitat virtut, així com demano als sindicats del sector concertat i a les corporacions col·legials que facilitin l’aplicació de les delegació de funcions allà on sigui necessària per atendre les necessitats assistencials de la població.

Cap comentari:

Publica un comentari