divendres, 6 de desembre de 2019

Els centres de recerca de l'ICS millorarán la seva coordinació


Es crea IRISCAT una aliança que inclou 7 Instituts de recerca de l’ICS



Amb aquesta estructura es pretén crear un espai de treball comú que permeti coordinar les diferents iniciatives en l’àmbit de la recerca en salut, facilitant la col·laboració entre els seus membres, afavorint sinèrgies i millorar-ne l’eficiència.



Fa ja alguns anys, el Dr. Toni Andreu que llavors ocupava la direcció general de recerca i innovació del departament de Salut, m’explicava que una de les idees que li hauria agradat materialitzar era la de crear una entitat capaç de coordinar els esforços que els instituts de recerca estaven fent en el camp de la recerca i la innovació en salut, atès que era un sector molt fragmentat, amb les ineficiències que es deriven d’aquests situacions, i que dificultava també l’accés als recursos destinats a la recerca. 

Amb anterioritat, a la dècada dels 90, algú va intentar sense èxit, que les llavors fundacions de recerca de Vall d’Hebron, Hospital del Mar i Hospital Clínic establissin alguna mena d’acord de col·laboració entre elles, per estructurar un grup investigador dels més potents d’Europa. Després d’algunes reunions, els personalismes i els interessos particulars de les organitzacions i les persones van impedir que la idea prengués cos. Recordo que l’Hospital de Sant Pau, a través d’un gerent amb una gran “visió de futur”, ni tan sols va voler assistir a cap de les reunions que es van celebrar.

Ara, el departament de Salut acaba de crear IRISCAT (Institut de recerca i Innovació en Salut de Catalunya) que engloba set instituts de recerca de l’ICS i que té la vocació d’incorporar els altres instituts de recerca del país, que en total són una vintena. Els centres que han quedat ja incorporats són l’IDIBELL de l’Hospital de Bellvitge, el VHIR de l’Hospital Vall d’Hebron, l’IGTP de Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’IRB de l’Hospital de Lleida, l’IISPV dels Hospitals Joan XXIII de Tarragona i Verge de la Cinta de Tortosa, l’IDIBGI de l’Hospital Josep Trueta de Girona i l’IDIAP Jordi Gol Gurina de primària.  L’acord de creació de l’IRISCAT també inclou l’elaboració d’un pla estratègic conjunt, que defineixi les línies estratègiques i estableixi les condicions i mecanismes d’incorporació futura dels instituts de recerca no ICS del sistema sanitari públic.  

El sector de la recerca en l’àmbit de la salut a Catalunya mou uns 300 milions d’€ a l’any i en ell hi treballen unes 6000 persones, la major part d’elles a “full time”. El resultat de tot plegat és molt positiu atès que es realitzen quasi 6000 assajos clínics entre altres treballs d’investigació, i situa al país en una posició capdavantera en recerca i innovació. Tanmateix, la gran assignatura pendent és la recerca aplicada. En aquest sentit torno a recordar al Dr. Toni Andreu quan deia que “l’objectiu no és publicar, si no millorar els processos terapèutics” de forma que la recerca i el coneixement han d’estar orientats a productes que aportin valor per als pacients, de manera que els seus resultats es puguin comercialitzar, i per això la col·laboració amb les industries del sector és molt important. En aquest sentit el Dr. Andreu explicava que Espanya, dins el context europeu és el sisè país en generació de coneixement però el trenta-dosè en aconseguir que aquest coneixement es transformi en productes o eines concretes per millorar la salut. Cal establir vincles entre la indústria, les universitats i els centres de recerca en salut, i aquesta és la gran assignatura pendent.

Com assignatura pendent cal també situar en un primer pla, la integració a IRISCAT d’altres instituts de recerca del SISCAT amb titularitats diferents a les de l’ICS i alguns d’ells amb un potencial en recerca i un prestigi molt importants. Com he explicat més amunt, als anys 90 hi va haver un intent de constituir a Barcelona un “hub” potent en l’àmbit de la recerca en salut. D’aquell intent que malauradament se’n va anar a norris, cal extreure’n conclusions per no tornar a repetir els mateixos errors. Els personalismes, els vedetismes, els interessos particulars han de quedar supeditats a l’interès general i a les necessitats de la gent. En últim terme, si no es satisfan les necessitats de la gent, quina justificació té la recerca? 

Si els investigadors més experts i més bons col·laboressin entre ells, en lloc de competir entre ells, a la gent ens aniria millor?  

Cap comentari:

Publica un comentari