Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Toni Andreu. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Toni Andreu. Ordena per data Mostra totes les entrades

dijous, 22 de juny del 2017

Al sector sanitari es mouen cadires.


Un nou director general de Recerca i Innovació en Salut: Toni Andreu deixa el càrrec, de comú acord amb el conseller de Salut.


Un  nou gerent a l’Hospital de Sant Celoni: Rafael Gotsens deixa la gerència després de quasi 10 anys en el càrrec.



Després d’uns mesos de certa calma a nivell de càrrecs directius, tot d’una, d’avui per demà, s’anuncien dos canvis en càrrecs de la sanitat pública catalana.

El Dr. Toni Andreu, posa proa a Europa
El primer d’ells afecta al propi departament de Salut, en el que el Dr. Antoni Andreu ha deixat tot d’una el seu càrrec de director general de Recerca i Innovació en Salut. Val a dir però que aquest canvi no es deu ni a raons polítiques ni a raons tècniques atès que el Dr. Andreu estava fent molt bé la seva feina i havia estat l’impulsor del programa PERIS d’ajuts per a la recerca. El canvi es deu a raons estrictament personals i professionals del Dr. Andreu. En aquests darrers 20 anys, Toni Andreu format a l’Hospital Vall d’Hebron, ha protagonitzat una carrera molt intensa en els que després de fer un estatge de 4 anys a la Universitat de Columbia a Nova York, va integrar-se a l’Institut Carles III el qual va arribar a dirigir. Després d’11 anys a Madrid, a l’any 2015,  Antoni Andreu va acceptar la proposta que li varen fer el llavors conseller Boi Ruiz i Pere Soley que era el gerent de l’ICS, per incorporar-se a la gerència de l’Hospital de Bellvitge, on s’hi va estar fins que un any més tard va acceptar l’oferiment del conseller Comin per integrar-se a la direcció general de Recerca i Innovació en Salut on ha estat treballant exitosament uns 15 mesos.

La raó per la qual Toni Andreu ha demanat ser rellevat en la direcció general és que vol presentar la seva candidatura a la direcció científica de EATRIS, una plataforma europea de medicina translacional ubicada a Amsterdam i un dels requisits “sine qua non” que s’exigeix als candidats, és el de no estar ocupant cap càrrec en l’administració pública.  Aquest organisme està constituït per més de 80 instituts de recerca pertanyents a 12 països europeus, 5 instituts dels quals estan a Catalunya, que treballen per proporcionar les millors solucions terapèutiques adaptades a les necessitats dels pacients. És precisament allò que el Dr. Andreu sempre ha predicat des del primer dia, quan afirmava que la recerca i el coneixement han d’estar orientats a productes que aportin valor i recursos per als pacients. “L’objectiu no és publicar, sinó millorar els processos terapèutics” deia amb ocasió d’una conversa que vàrem tenir fa uns mesos.

El Dr. Andreu, mentre dura el procés d’avaluació de candidatures, s’ha reintegrat a la seva antiga plaça a Vall d’Hebron des d’on recolzarà en tot el que calgui al seu substitut per assegurar una transició efectiva i continuarà assessorant al departament de Salut en matèria de recerca sempre que se’l necessiti. Toni Andreu deixa el seu càrrec a la direcció general ben satisfet de tot el que ha fet, i en especial d’haver pogut presentar la segona convocatòria del PERIS per aquest any 2017. La seva decisió és valenta atès que no està exempta de risc, però amb un perfil com el seu les possibilitats d’èxit són altes.    

El departament de Salut ha entès la importància que té per al propi interessat, però també per a Catalunya i per la sanitat catalana, que un català pugui dirigir aquesta institució atès que això facilitarà que la veu dels científics catalans pugui tenir encara més presència en el món de la recerca a nivell europeu. De fet la recerca a Catalunya és força potent però en canvi no estava massa ben representada a Europa. Si el Dr. Andreu aconsegueix aquesta plaça, el país hi guanyarà molt en aquest camp de la ciència.

El conseller no ha tardat gens en trobar un substitut, i ha nomenat al Dr. Albert Barberà Lluís com a nou director general de Recerca i Innovació en Salut. Barberà havia estat fins ara director general de BIOCAT. És llicenciat en Química i Farmàcia i doctor en Bioquímica i Biologia molecular. Té una experiència molt àmplia en temes relacionats amb la recerca i mentre dirigia l’Institut de Recerca de l’Hospital Trueta a Girona, aquest Institut va aconseguir el guardó de “Millor Institut de Recerca de l’Estat Espanyol”. Entén la recerca sota la mateixa òptica que el Dr. Andreu i per tant la continuïtat del projecte està assegurada.

Rafael Gotsens fins ara gerent de l'Hospital de Sant Celoni 
El segon canvi que ens depara la jornada és a la gerència de l’Hospital de Sant Celoni. El Dr. Rafael Gotsens, després de quasi 10 anys assumint la màxima responsabilitat de gestió del centre, s’ha deixat engrescar per un projecte internacional que l’atreu molt a nivell professional. Així ho va exposar a l’alcalde de Sant Celoni, que és la persona que en el seu moment l’havia convençut per anar a l’Hospital de Sant Celoni com a gerent, qui va entendre la situació i en la conversa es va decidir que el millor per l’Hospital era un canvi en la gerència amb una transició ràpida. La persona escollida va ser el Dr. Jordi Roca que portava aproximadament un any en la direcció mèdica de l’Hospital. El Dr. Roca, que té un perfil molt de metge de primària, es va incorporar a Sant Celoni procedent de la Fundació Salut Empordà, on coordinava l’atenció especialitzada de l’Hospital de Figueras, amb l’atenció primària que presta la Fundació a diverses ABS de la zona. Anteriorment el Dr. Roca havia estat director de l’ABS de l’Escala gestionada per la Fundació. Val a dir que a l'Hospital de Sant Celoni es dona una situació peculiar, atès que l'alcalde és també metge de l'Hospital, fet que sens dubte no és gens còmode ni per l'alcalde i per les gerències. A l'Hospital el gerent està jeràrquicament per sobre de l'alcalde, i al Patronat de la Fundació, és el gerent qui ha d'obeir a l'alcalde. Difícil de compaginar tot plegat.  


Molts èxits i molt d’encert a les quatre persones protagonistes d’aquestes noticies: Toni Andreu, Albert Barberà, Rafael Gotsens i Jordi Roca. I un desig especial per al Dr. Andreu, atès que el seu èxit serà l’èxit de la recerca de la sanitat catalana. Catalunya s’hi juga molt amb aquest intent del Dr. Andreu. Tant de bo surti bé.             

dimarts, 23 de febrer del 2016

Decisions difícils d’entendre al departament de Salut


Vestir un sant per desvestir-ne un altre


Bellvitge perd el lideratge d’una persona que s’havia compromès a fer d’aquest Hospital el millor hospital del país.



El Dr. Antoni Andreu nou director general de Recerca
 i Innovació en salut 
Avui, en la reunió del Consell Executiu i a proposta del conseller de Salut Antoni Comin, el govern de la Generalitat ha nomenat al Dr. Antoni Andreu nou director general de  Recerca i Innovació en Salut.  Val a dir, primer de tot, que el currículum del Dr. Andreu en l’àmbit de la recerca és impressionant. Malgrat això persones amb les que he parlat d’aquest tema creuen que és una decisió errònia. El problema no està en la preparació del Dr. Andreu o en la seva capacitat per assumir aquest càrrec, sinó que el problema té, al meu entendre, una doble dimensió.

D’una banda, aquesta direcció general disposa d’un equip humà que no deu superar les cinc persones si és que hi arriben. Aquest direcció general ha estat rebutjada per més d’un candidat perquè han vist que la seva capacitat de fer coses  tant en l’àmbit de la recerca com en el de la innovació és molt reduïda atès que l’autèntica força està en els diferents equips de recerca constituïts a Catalunya. Per tant, una vegada racionalitzats aquests equips (tasca realitzada ja per l’equip de Carles Constante) queden poques línies d’actuació a l’administració per incidir en aquest àmbit. Per això, la pregunta és saber perquè s’ha escollit a un home de la potència del Dr. Andreu per assumir un càrrec des d’on no podrà influir excessivament en el món de la recerca que a ell l’ha apassionat des de fa anys. Segur que feia falta un Toni Andreu per fer aquesta feina?  Alguns estem convençuts que no. La recerca i la innovació són cabdals pel futur d’un país que vulgui ser punter i capdavanter, però la potencialitat de la recerca es desenvolupa des dels centres de recerca o des dels líving lab o estructures similars. Des de l’administració el paper es redueix a racionalitzar les estructures de recerca, fer-les més potents, internacionalitzar-les i ajudar a aconseguir més recursos, i no posar excessius pals a les rodes. Però des de l'administració no es fa recerca.

Però és que a més aquesta decisió deixa orfe a l’Hospital de Bellvitge que perd a un gestor que portava en la gerència encara no un any.  El tarannà personal del Dr. Toni Andreu el feia la persona idònia per dirigir la difícil Costa de Ponent amb l’Hospital de Bellvitge com a referent, i Toni Andreu s’ho havia agafat amb molt d’interès. Va tranquil·litzar els ànims dels alcaldes de la zona i va parlar amb les associacions de veïns, i internament es va comprometre amb la posada en funcionament de la Fase II de l’Hospital que quan es porti a terme convertirà Bellvitge amb un dels millors hospitals del país. L’estil i el tarannà personal del Dr. Andreu en general havia caigut molt bé dins de l’hospital i el seu compromís en la posada en marxa de les noves instal·lacions havia creat il·lusió entre els professionals del centre. Diria que al Dr. Andreu el deuen haver pressionat molt per que hagi acabat acceptant el repte. Tan de bo li vagi bé, però Bellvitge el trobarà a faltar.

Afegeix la llegenda
Com que  a “rey muerto, rey puesto” a Bellvitge es dona per fet que la Dra. Montserrat Figuerola serà qui substituirà al Dr. Toni Andreu en la gerència territorial Metropolitana Sud que inclou l’Hospital de Bellvitge. Sembla que el conseller Comin l’ha trucat preguntant si estava disponible i ella s’ho està pensant, (ja va rebutjar fa poques setmanes un càrrec de directora general al departament de Salut). Montse Figuerola havia estat fa alguns anys directora mèdica de l’Hospital de Palamós; després va assumir la gerència de l’Hospital Trueta de  Girona substituint a Jaume Raventós quan aquest va assumir al direcció general de del que llavors era el CHC SA. Montse Figuerola també va ser directora assistencial de l’ICS quan Francesc Jose Maria n’era el gerent. Posteriorment la Dra. Figuerola ha estat directora de la SAPdel Barcelonès Nord i Maresme. Les diferents persones amb qui he tingut ocasió de parlar fan una valoració molt positiva d’ella, i la consideren amb una gran capacitat gerencial. “Posarà en valor la funció gerencial que últimament s’ha posat en qüestió en funció dels rumors que corren respecte a algun nomenament que està pendent de fer-se efectiu”.


Tanmateix com que els rumors volen, hi ha un altre candidat a ocupar la gerència de Bellvitge. És el Dr. Toni Anglada, actual gerent del Consorci Hospitalari de Vic, càrrec en el que hi porta molts anys. El Dr. Anglada ja va refusar en temps passats la gerència d’un gran hospital barceloní, perquè es troba molt a gust a Vic. Sembla complicat que el convencin per treure’l d’Osona. Sigui com sigui caldrà esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments. 


dissabte, 5 de novembre del 2016

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut Peris 2016-2020 (i II)


Dr. Toni Andreu: 

“...Parlant amb els professionals he sentit una paraula que fa molts anys que no sentia dir: il·lusió...”

“...Per que això funcioni, cal que els ajuts els guanyin els millors...”

“...La recerca és un agent generador d’iniciatives i això transforma el món...”

"...Hem de pensar en el demà, i la recerca és el demà...”

“...La societat catalana és plenament conscient de la importància de la recerca com ho prova l’èxit que any rere any assoleix la Marató de TV3...”


(...Continua de l’entrada anterior)
  
Deia al final de l’entada anterior que el PERIS 2016-2020 preveu 4 accions instrumentals per endegar aquest any 2017. Per això tal com estableix la Resolució SLT/2318/2106 de 19 d’octubre s’ha obert una convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva per al finançament d’aquestes 4 accions instrumentals. Les accions són: 
     
1).- Intensificació dirigida a professionals d’infermeria
2).- Incorporació de científics i tecnòlegs
3).- Impuls de projectes de recerca orientats a la modalitat de recerca en atenció primària
4).- Grans projectes de recerca orientats a 4 àrees temàtiques: medicina personalitzada, medicina regenerativa, recerca clínica cooperativa independent, estudis epidemiològics sobre cohorts

Per aquest any 2017 s’ha decidit que els agents que poden aplicar per optar a les subvencions són aquelles estructures que millor garanteixin que atenent a la seva qualitat en l’activitat de recerca, els diners seran utilitzats amb el màxim nivell d’eficiència, i aquesta garantia a Catalunya avui la donen les fundacions que gestionen la recerca dels centres del SISCAT. El Dr. Andreu diu que l’any que ve serà segurament igual doncs “es vol potenciar les estructures de recerca dels hospitals i dels centres de primària”.

En la conversa que vàrem mantenir amb el Dr. Andreu, va sorgir el paper que poden jugar les EBA en el camp de la recerca en un moment en el que des del PERIS es vol fer un esforç significatiu en promoure la recerca en l’àmbit assistencial de la primària. En opinió del Dr. Andreu les EBA no poden participar per elles mateixes en aquest programa d’ajuts previst per a l’any 2017, a no ser que col·laborin amb alguna de les fundacions que si que hi poden participar. En el cas de la primària de l’ICS seria la fundació Gol Gurina qui pot aplicar, i en el cas de la primària no ICS, gestionada per centres de l’antiga XHUP, els equips d’atenció primària hi poden participar integrats amb al fundació de recerca de l’hospital que gestiona la mateixa empresa. Només queden fora les EBA, que com s’ha dit abans, sempre poden arribar a acords amb fundacions de recerca dels centres del SISCAT.

El Dr. Toni Andreu posa molt d’èmfasi en els programes d’intensificació dirigits a professionals que tenen un projecte de recerca. A través d’aquest programa “d’intensificació” s’allibera metges o infermeres de les seves tasques assistencials i el programa aporta diners per contractar substituts per assumir la tasca assistencial que els recercadors deixen de fer. En el cas de la infermeria, el Dr. Andreu senyala que a Catalunya hi ha més de 45.000 infermers/eres que poden aportar molt valor a la recerca i la innovació tant en el camp de les cures com en molts processos assistencials. “El col·lectiu d’infermeria té moltes ganes de fer-ho, però fins ara no han tingut cap eina per poder-ho fer; ara en tenen una. Podran alliberar-se  de la feina entre 3 i 9 mesos per  desenvolupar activitats de recerca, i el programa finançarà al professional que hagi d’assumir la substitució. Aquest any pot arribar a afectar a unes 60 infermeres a tot Catalunya. Una acció d’aquesta mena és la primera vegada que es farà en el conjunt d’Europa”.

Respecte al programa d’incorporació de tecnòlegs i científics en els grups de recerca el Dr. Andreu explica que permetrà incorporar-los amb un contracte per 3 anys, reforçant amb el seu talent als equips als que s’incorporin, i evitant al mateix que aquest talent hagi de marxar fora.

A la tercera acció instrumental el Dr. Andreu també li dona molta importància. “Aquest any toca l’atenció primària. És la primera vegada que a l’Estat espanyol es fa una convocatòria per desenvolupar projectes de recerca a la primària, i això ha generat molt d’interès en els professionals d’aquest àmbit assistencial. He sentit una paraula que fa molts anys que no sentia dir als professionals: il·lusió”. Ens ha tocat viure una crisi econòmica molt dura de la que uns en poden sortir millor que els altres, per això al Dr. Andreu li agrada recordar una analogia que li va sentir explicar a Peter Higgs sobre el sac de blat: “quan tens una època de fam i tens un sac de blat, quan te l’has menjat tot et mors de gana; cal tenir la serenitat de guardar-ne una mica i plantar-lo”

Els projectes de l’assistència primària han de ser “multicèntrics” per tal que diferents equips s’associïn i es creïn sinèrgies i cultura d’equip. Una mica com els castells que es fan a Catalunya, en el sentit que el castell només es carrega i descarrega i es fa entre tots.

Pel que fa a la quarta acció instrumental, el Dr. Andreu destaca que aquí hi poden participar els centres del CERCA, tot i que han d’estar liderats per un  institut de recerca d’un centre del SISCAT. Es tracta de finançar programes de recerca en salut de 3 anys de durada, d’ampli abast institucional amb massa crítica suficient, que abordin prioritats sistèmiques en l’àrea de la salut mitjançant el treball conjunt d’agents amb capacitacions complementàries que permetin abordar activitats científiques en la frontera del coneixement amb l’horitzó d’introduir grans canvis adaptatius en els actuals models d’atenció sanitària. Són programes d’abast territorial.

Per garantir la independència de tot el procediment els guanyadors de les subvencions no els decidirà el promotor de les accions sinó que les propostes seran avaluades per un conjunt d’experts que triats per l’AQuAS que ja té experiència en aquesta tasca. Tot això passarà a finals de desembre.

Acabo dient que he trobat a un Dr. Andreu molt satisfet del que ha pogut aconseguir al front de la direcció general de Recerca i Innovació en Salut. Hem quedat emplaçats pel primer trimestre de l’any vinent per comentar com ha funcionat aquesta primera convocatòria d’ajuts. 


www.rbaestudisiprojectes.cat                                       

          

         



dijous, 3 de novembre del 2016

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut Peris 2016-2020 (I)


Presentat al juliol, ara es convoca en el marc de les seves previsions un pla d'ajuts dotat amb 20,5 milions d'€ per a l'any 2017


Dr. Andreu: “Sense talent no hi ha recerca, i sense recerca no hi ha futur...” 


El Dr. Antoni Andreu explica que el PERIS 2016-2020 respon a la necessitat d'establir una planificació estratègica pel que fa a les accions en el camp de la recerca i de la innovació, impulsant polítiques de recerca des del departament de Salut. Tanmateix cal tenir present que les competències en matèria de recerca són de l'Estat i mai no han estat transferides a Catalunya, i és per això que les comunitats autònomes no han desenvolupat plans i estratègies de recerca, i aquest fet ha complicat històricament les coses al departament de Salut. En el cas de la sanitat, l'agent planificador de la recerca depèn de l'Estat, mentre que l'executor no, atès que la sanitat està transferida a les autonomies.

Caminem cap a un sistema de salut amb uns principis ben marcats: la medicina basada en la evidència científica, la personalització de les intervencions i la bioètica. Per assolir aquests reptes la recerca i la innovació són fonamentals. Fer indestriable la recerca de la pràctica assistencial així com els abordatges col·laboratius seran elements fonamentals per millorar la recerca, accelerar la innovació i afavorir-ne la incorporació a la millora de la pràctica assistencial

La recerca en salut permet millorar la qualitat del nostre sistema assistencial i facilita que en els nostres hospitals i centres d'assistència primària s'hi curin més i millor les persones. En opinió Dr. Andreu, a Catalunya ha passat un fet remarcable que no es dona en altres llocs de l'Estat i és que la societat catalana ha posat com a valor central a la recerca y la generació de coneixement, i això ha evidenciat la necessitat d’organitzar i planificar la recerca, és a dir ha estat l'element clau per desenvolupar el PERIS. Cal tenir en compte que Catalunya és un referent mundial  en la realització d'estudis i assaigs clínics. Entre els anys 2012 i 2014 se'n van iniciar més de 2500.

El PERIS té un objectiu bàsic explica Toni Andreu, "que la generació de coneixement serveixi per millorar la salut dels ciutadans". I això fet dins del marc que defineix el Pla de Salut. El PERIS 2016-2020, també s'alinea amb l'estratègia de l'Horitzó 2020, programa marc de la Comissió Europea per la recerca i la innovació, que es fonamenta amb l'excel·lència científica, la competitivitat de les indústries i la resposta als reptes socials.  El Dr. Andreu afegeix que "es tracta doncs d'un instrument de la política sanitària, que volem basat sobre el principi de la meritocràcia a través d'una concurrència competitiva: qui ha de fer una cosa és aquell que sigui capaç de fer-la millor. Tots els països avançats actuen sota aquest principi" Toni Andreu diu ben convençut que "Sense talent no hi ha recerca, i sense recerca no hi ha futur".

Per dur a terme el PERIS s'ha fet un anàlisi de la situació, tant de les fortaleses com de les debilitats, per identificar allò que calia potenciar i allò que calia corregir, i tot plegat ha determinat uns objectius. Tota aquesta feina s'ha dut a terme amb el consens de la societat científica que s'ha mostrat molt participativa en el procés. També es va incorporar als treballs d'elaboració als pacients, com a element clau a qui van dirigits els objectius de la recerca. Tot plegat ha permès establir 5 programes, i cada programa comporta unes accions instrumentals dirigits a impulsar un "target" específic. En total són 14 accions instrumentals que no són més que l'estratègia per desenvolupar aquest full de ruta en els propers 4 anys.

Aquests 5 programes  i les seves 14 accions instrumentals són:
1.- Impuls del talent i de donar contingut i ocupació a tot aquest talent.
            1.1 Formació de científics i tecnòlegs
            1.2 Incorporació de científics i tecnòlegs
            1.3 Mobilitat entre institucions
            1.4 intensificació de professionals de salut
2.- Enfortiment institucional
            2.1 Xarxes de recerca i innovació
            2.2 Suport per a la participació en activitats científiques d'abast internacional
            2.3 Foment de la recerca en cooperació amb altres agents i institucions
3.- Coneixement d'excel·lència
            3.1 projectes de recerca orientats per desenvolupar projectes
            3.2 Projectes de recerca orientats per desenvolupar grans programes
4.- Suport a les infraestructures científiques i tècniques
            4.1 Suport als centres de recerca en salut
            4.2 Dinamització institucional
            4.3 Creació de plataformes científiques i tecnològiques
5.- Foment i impuls de la Innovació en salut
            5.1 Enfortiment de les estructures de valoració i transferència del coneixement
            5.2 Creixement i acceleració de projectes innovadors

Aquestes accions instrumentals duran a terme a través dels instituts i centres de recerca, que si estan acreditats, tindran una posició central en la recerca clínica, translacional i epidemiològica de Catalunya i han de ser els principals generadors de coneixement per resoldre els problemes de salut de la nostra població.

El PERIS té quatre anys per desenvolupar aquestes 14 accions instrumentals, de les quals 4 d'elles s'han d'abordar aquest proper any 2017. Per fer-ho possible se n'han seleccionat 4, i s'ha establert un pla de suport econòmic dotat amb 20,5 milions d'€.

De les característiques per poder optar al concurs, en parlarem en la propera entrada al blog...



(Continuarà...)


www.rbaestudisiprojectes.cat