dilluns, 2 de desembre de 2019

I de nou les Llistes d’espera


Els últims anys de la legislatura de Boi Ruiz com a conseller de Salut, el Parlament de Catalunya no parava, dia sí dia també, de debatre sobre les llistes d’espera. Des que Alba Vergés és consellera de Salut, al Parlament català s’ha parlat molt poc d’aquest problema, malgrat el seu progressiu empitjorament.  



Ha hagut de ser a través d’una publicació del “Ministerio de Sanidad” que hem sabut que les llistes d’espera a Catalunya no paren de créixer davant la inoperància d’un departament de Salut més interessat en fer propaganda  a través de les xarxes socials que no pas en informar adequadament als ciutadans. I d’això n’hi diuen transparència! 



En les èpoques de Boi Ruiz com a conseller de Salut li van ploure les crítiques al voltant de l’elevat nombre de malalts en llista d’espera quirúrgica però també per proves diagnòstiques o per accedir a les consultes d‘especialistes o als metges de primària. En aquella època Josep Maria Padrosa, llavors director del CatSalut, feia i desfeia com bonament podia per lluitar contra aquella situació que estava molt relacionada amb la manca de recursos i les retallades a les que la sanitat pública catalana es va veure avocada. 

Es van revisar el criteris d’inclusió en les llistes d’espera i es van començar a prioritzar determinats diagnòstics sobre els que es garantia un temps màxim d’espera. Tot aquell esforç organitzatiu es va veure reforçat en la legislatura del conseller Comin quan aquest a través de David Elvira que era director del CatSalut, va aconseguir fer aprovar un Pla de Xoc per lluitar contra les llistes d’espera dotat amb 100 milions d´€. Va ser el moment en que la reducció de llistes d’espera va ser més efectiva en el període d’aquests 10 últims anys. 

Després de llavors, tot i que segons afirma el departament de Salut, aquest tema es tractat amb la màxima transparència, a l’hora de la veritat costa Déu i ajut saber quines són les xifres globals de les llistes d’espera a casa nostra. A la web del departament es disposa d’una informació individualitzada, centre per centre, i especialitat per especialitat, però no hi ha una visió agregada de l’estat de les llistes d’espera que permeti un lectura fàcil de la situació a Catalunya.

Ha tingut que ser un informe del “Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social” qui ens expliqui que Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que té més ciutadans en llista d’espera. Ni una sola referència a aquesta situació en la pàgina web del departament de Salut ni del CatSalut, com si la cosa no anés amb ells. Val a dir que la informació que ofereix el ministeri sobre algunes comunitats s’ha de posar en dubte per la seva poca fiabilitat. Fins i tot a Catalunya, obtenir una informació homogènia, va costar anys per fer “sumables” les dades dels diferents hospitals. 

A 30 de juny, a Catalunya hi havia quasi 170.000 pacients que estaven pendents d’una intervenció quirúrgica, els quals havien d’esperar una mitjana de quasi cinc mesos per a ser operats. L’espera també és la més alta de l’Estat quan es tracta d’accedir a la consulta d’un especialista. Aquestes són les principals dades de l’informe que ens haurien de fer pujar els colors a la cara. Si prenem de referència la comunitat de Madrid, en la mateixa data el pacients en llista d’espera quirúrgica no arribaven als 53.000 i només havien d’esperar al voltant d’un mes i mig per a ser operats. Una diferència que no s’explica ni per PIB, ni per població, ni per dispositius assistencials, ni per nombre de professionals, ni tampoc pel nombre de quiròfans. 

Què ens passa? Doncs entre altres coses, sembla evident que la lluita contra les llistes d’espera ha deixat de ser una prioritat a Catalunya. Tot d’una el Parlament  de Catalunya ha deixat d’interessar-se per aquesta qüestió; en les web del departament de Salut i del CatSalut costa Déu i ajut trobar informació globalitzada sobre llistes d’espera; la dotació del Pla de Xoc del conseller Comin ha passat a millor vida. El resultat de tantes “no accions” i per tant a tanta ineptitud organitzativa no s’ha fet esperar, i les llistes d’espera han iniciat una nova escalada. I mentre tant, això si, seguim amb el bla, bla, bla... desviant l’atenció dels ciutadans cap a temes menors o intranscendents... i qui dies passa, anys empeny...  




Cap comentari:

Publica un comentari