dijous, 26 de desembre de 2019

Fets destacables de la sanitat catalana, recollits al blog, durant aquest 2019 (I)



Quan s’acaba l’any és el moment més adequat per donar un cop d’ull a la feina feta durant l’any. És evident que la feina feta per el departament de Salut al llarg d’aquest any 2019 va més enllà del que explico en aquesta entrada al blog. Tanmateix dels diferents escrits publicats al blog durant aquest 2019, he recollit aquelles que des del meu de vista tenen més rellevància.


 Són aquestes:



Durant el mes de gener passat, els metges de la sanitat concertada vàrem convocar una vaga amb l’objectiu que les seves reivindicacions fossin tingudes en consideració una vegada varen ser rebutjades per la Mesa de negociació del Conveni Col·lectiu del SISCAT.
La consellera de Salut es va reincorporar a la feina després de la seva baixa maternal

En el mes de febrer es varen unificar els consorcis sanitaris del Garraf i de l’Alt Penedès, significant un avança important per els habitants de la zona, i una decisió eficient de l’administració sanitària  que ha permès incrementar la cartera de serveis a les poblacions d’ambdues comarques sense necessitat de duplicar serveis.         
La comissió d’economia de la Salut del Col·legi d’Economistes va complir 40 anys, amb un seguit se conferències plenes d’interès. 
Es va crear la direcció general de Professionals de la Salut, fet molt rellevant pel sistema sanitari públic si tenim en compte que en les estructures del Departament de Salut ni en les del CatSalut, no hi havia ningú responsable de vetllar perquè el sistema pogués disposar en tot moment del nombre de professionals amb les qualificacions requerides per el sistema.
   
El mes de març va ser un mes pobre en quant a fets o decisions destacables, més enllà de constatar una certa paràlisi en el departament que només va donar senyals de vida a través de Twitter.
Es van complir 38 anys des de les transferències de les competències en Salut a la Generalitat de Catalunya.  

El mes d’abril es va significar per un fet molt particular: l’exconseller de Salut Xavier Trias, el principal creador de la xarxa d’hospitals d’utilització pública, i  impulsor de la reforma de l’assistència primària va deixar la política activa. La seva època, vist el que ha vingut després, es pot considerar com l’època daurada de la sanitat pública catalana.
Tot i que tothom en parla i avala la integració dels sistemes social i sanitari, els polítics continuen mirant a un altre banda mentre la manca de coordinació entre els dos sistemes crea ineficiències i problemes greus a les persones. 

En el mes de maig, es va registrar la primera vaga al SEM.
Els sindicats presents a la Mesa de negociació del Conveni, no varen  acceptar els acords post conveni assolits entre Metges de Catalunya i les patronals del sector creant una situació complicada per als professionals mèdics que una vegada i un altre topen amb tot mena de barreres per aconseguir tenir capacitat d’influència en el Conveni Col·lectiu del sector del que sistemàticament es veuen apartats gràcies a connivències inacceptables entre patronals i la resta de sindicats.
Es presenta al CoMB l’Associació de Metgesses de Catalunya
La consellera Vergés celebra un any al front del departament de Salut, sense que hi hagi masses actius a destacar. Ha estat un any de continuïtat de les polítiques en Salut adoptades en la legislatura anterior. 
        
El mes de juny ens va deparar un fet traumàtic a la gerència de l’Hospital Vall d’Hebron, vaixell insígnia de l’CS, quan el seu gerent va ser substituït per el gerent de l’Hospital de Sant Pau. De tota la moguda qui en va sortir guanyador va ser l’Hospital de Sant Pau que va recuperar per a la gerència una professional molt ben valorada pels seus companys, la Dra. Gemma Craywinckel. 
El departament de Salut està controlat en lo econòmic des del departament d’Economia, i no té cap mena d’autonomia financera. 
Tot i que Girona està pendent d’un nou hospital, l’actual Hospital Josep Trueta va estrenar unes noves dependències per el servei d’Urgències que arraconen per sempre aquelles imatges amb els passadissos plens de lliteres aparcades pendents que els malalts poguessin aconseguir un llit d’hospitalització. 

(Continuarà...)        

Cap comentari:

Publica un comentari