dimecres, 18 de desembre de 2019

L’assistència primària, la jornada diària dels professionals, i la demora per accedir a una primera visita


Llegia al web del sindicat Metges de Catalunya, una article al voltant dels retards que pateix la ciutadania per accedir al seu metge de capçalera. En aquesta entrada, el Dr. O’Farrill atribueix aquesta situació a les retallades, com si abans de les retallades, els ciutadans poguessin accedir amb immediatesa al seu metge de capçalera.
Segur que les retallades són la causa més important que ha impedit que els serveis de primària puguin millorar, però d’això a assegurar que les demores en l’assistència es deuen exclusivament a les retallades sembla, a priori, una frivolitat.    



Ignoro si el Dr. O’Farrill abans del 2010 ja exercia de metge en un CAP, però exercís o no, és bo recordar que les demores per accedir al primer nivell de l’assistència malauradament hi són des de fa molts anys, abans i tot del 2010, i que en tot cas, les retallades no van afectar a la primària fins a l’any 2011. Al 2010, només es va reduir el salari dels professionals de tots els àmbits (hospitalari, primària, sociosanitari i salut mental) i en cap cas va afectar a les plantilles, ni a les cobertures de vacants ni a les suplències. I és que cal puntualitzar, per evitar que amb l’excusa de les retallades fem passar bou per bèstia grossa, i les retallades acabin sent l’argument que ho tapa tot, fins i tot el mal aprofitament de les jornades laborals. Per tant, els motius de les demores en ser atès, caldrà cercar-los també en altres àmbits més enllà de les retallades que sens dubte han coadjuvat a la situació que tenim avui.


Entre els anys 2010 i 2018, la població de Catalunya s’ha incrementat en 81.000  persones (1 % aproximadament), tot i que als anys 2013, 14 i 15 va mostrar una tendència decreixent que va tornar a remuntar al 2016. Per tant no es pot culpar a la demografia d’un increment de les esperes per accedir a una primera visita del metge de capçalera, perquè en els anys de descens demogràfic, el temps d’espera va continuar pujant. Llavors, si la culpa no és de la demografia, el problema potser del nombre de metges? Segur que el nombre de professionals hi té a veure, però tinguem-ho clar, les plantilles no s’han reduït, en tot cas no s’han cobert al 100% suplències per malaltia, vacances o jubilacions, i això ha contribuït a cremar als professionals que han hagut de suportar en les seves consultes una pressió assistencial més gran.


Per avançar en la identificació de les causes d’aquestes demores, potser seria aclaridor, analitzar quina jornada fan els metges de capçalera en un matí, tot i que com que els equips d’atenció primària tenen autonomia per organitzar-se la jornada com millor creuen, la jornada assistencial en el món rural i en l’urbà tenen molt poc a veure pel que fa a la seva organització horària, i fins i tot en l’àmbit urbà hi ha diferències d’una ABS a un altre. Per tant no es pot generalitzar. 

Tot seguit explico una jornada laboral que és una jornada real en una ABS de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest CAP l’equip d’atenció primària treballa de 8 del matí a 3 de la tarda segons el programa següent:

De 8 a 9 del matí es dediquen a la preparació d’històries clíniques, tot i que en alguna ocasió atenguin puntualment alguna urgència o alguna visita espontània.
De 9 a 11 atenen visites programades
De 11 a 11,30, esmorzen
De 11,30 a les 13 fan algunes visites programades i també alguna visita espontània
De 13 a 14 fan visites domiciliàries (poques)
De 14-15 sessió clínica

A banda d’aquesta ABS de la zona metropolitana de Barcelona, he indagat que passa a les altres demarcacions i a cada lloc és pot dir que ho organitzen a la seva manera. A Lleida capital hi ha una ABS en la que la jornada comença a les 8,15 i atenen visites programades fins les 13,15. Durant aquest lapse de temps, s’aturen per esmorzar. A partir de les 13,15 dediquen el temps a formació, estudi de cassos clínics, etc. Les atencions urgents i les visites espontànies estan incloses en l’horari de 8,15 a 13,15. En la gran majoria d’ABS són poc amics de fer visites domiciliàries que eviten tant com poden. 

En general, i amb les excepcions que calguin, les ABS de zones urbanes comencen l’assistència programada a les 9 del matí i l’allarguen fins la una del mig dia, aturant-se mitja hora per esmorzar. Moltes ABS urbanes no atenen visites espontànies i en canvi aquestes sempre són ateses en els àmbits rurals. Amb les urgències també succeeix quelcom similar: si en la zona hi ha CUAP els malalts són derivats al CUAP. Si no hi ha CUAP si que s’atenen les urgències.            

Vol dir que en general, de les 7,5 hores de jornada, només la meitat del temps com a màxim, es dedica a les visites programades que són les que acaben generant aquestes demores tan llargues quan el ciutadà hi vol accedir. Aquesta jornada tipus a l’ICS es desglossa en 5 hores d’agenda i 2,5 destinades a docència, reunió de l’equip, descansos, etc. En l’exemple explicat de l’àrea metropolitana de Barcelona, que correspon a un equip d’atenció primària real, no ICS, en lloc de 5 hores d’agenda per malalts programats n’hi trobem a tot estirar 4 hores. Què passa amb aquesta cinquena hora que també hauria d’estar destinada a donar sortida a les agendes? Què passa amb els equips d’atenció primària que no cobreixen les 7,5 hores diàries de dilluns a divendres que té estipulades l’ICS? Veient aquests horaris, estem segurs que la culpa dels temps d’espera per accedir al metge de capçalera és nomes de les retallades o de la manca de suplències?. Hi ha molt a treballar en millorar l’eficiència a nivell organitzatiu de les ABS; la ineficiència de les organitzacions malbarata recursos que acaben incidint en un increment del temps d’espera per accedir a una visita programada. Estic a favor d’una organització de la feina que respongui a les característiques de cada lloc, fugint de la uniformitat, però algú hauria d’assegurar-se i vetllar per que aquestes diferents organitzacions existents, siguin eficients . 

Val a dir que amb aquestes consideracions no vull negar en cap cas que hi hagi professionals verdaderament sobrecarregats, i això requereix solucions. Però cal dir també que les situacions de sobrecàrrega assistencial no estan generalitzades, per tant, el que toca és una anàlisi cas per cas, solucionar problemes allà on hi siguin, racionalitzar jornades i horaris allà on calgui, i redimensionar plantilles en més o en menys, allà on toqui. Tanmateix també cal que cada ABS treballi les 1688 hores anuals pactades en el conveni i això avui no és així... 


Cap comentari:

Publica un comentari