La segona part de l’any 2019, políticament parlant, ha resultat igual de pobre per la sanitat catalana com la del primer semestre. Més enllà del continuisme de les polítiques de la legislatura anterior, sembla que al departament de Salut li han faltat idees per afrontar els nous reptes que el sistema sanitari públic té plantejats. Moltes paraules i molts pocs fets: aquests és un resum del que hem viscut aquest any 2019 al departament de Salut.
Fins i tot una qüestió tan estratègica i a la vegada tan reivindicada per la infermeria catalana ha acabat sense el decret propi que havia de regular la prescripció infermera. Finalment Salut ha optat per donar compliment a allò establert per el Real Decreto estatal, i el decret català promès s’ha quedat a la paperera de la història.
Només el final d’any hi ha hagut alguns fets que han trencat la manca d’iniciatives polítiques. Han aparegut sobre la taula els primers resultats de la creació de la direcció general de professionals de la Salut, que caldrà veure quina continuïtat tenen, i s’ha creat una empresa pública per gestionar l’Hospital de Reus, amb molt d’obscurantisme pel mig, i en el que sembla que tots els catalans haurem d’assumir els disbarats que s’han fet a Reus, pagant, entre altres coses, el dèficit acumulat per l’entitat.
Tant de bo que l’any 2020 sigui molt més prolífic i les iniciatives del departament de Salut serveixin per millorar el nostre sistema de salut. Venim d’un any 2019, en el que la dita “qui dies passa... anys empeny” ha passat a ser la norma per la que s’ha regit el funcionament del departament de Salut.
(...Continua de l'entrada anterior)
En el mes de juliol, la justícia tomba definitivament els acords assolits entre el sindicat Metges de Catalunya i l’ICS, complementaris al Conveni Col·lectiu del SISCAT, consolidant una anomalia procedimental en el procés de negociació dels convenis col·lectius. El sentit comú diu que els metges no poden quedar fora de les negociacions del Comveni.
El Dr. Manel Ferré és reelegit president del Consorci de Salut i Social de Catalunya una vegada que el Dr. Manel Balcells va retirar la seva candidatura per manca de suports suficients.
A finals del mes d’agost, el govern de la Generalitat va aprovar el desplegament del Real Decreto estatal de prescripció infermera a Catalunya. En lloc d’una reglamentació pròpia pel que fa a aquest tema, el govern català va optar per donar continuació del Reial Decreto estatal, malgrat que els treballs desenvolupats a Catalunya estaven força avançats.
Durant el mes de setembre es va produir un fet llargament esperat: L’Hospital de Bellvitge va inaugurar la nova àrea quirúrgica dotada de les tecnologies i els equipaments més moderns, convertint l’Hospital en un dels centres tecnològicament més avançats de Catalunya, sinó el que més.
En el mes d’octubre, i com a resposta a l’actuació dels “piolins” a Catalunya i després de la sentència als líders del procés independentista català, la nova direcció de l’Hospital de Sant Pau dona una lliçó de dignitat a aquells que després d’atropellar-nos com a poble, a sobre volien que ser rebuts amb aplaudiments.
A conseqüència dels aldarulls de rebuig a la sentència, l’associació “Sanitaris per la República” es fa notar pels carrers de Barcelona auxiliant a persones ferides, siguin del bàndol que siguin.
Durant el mes de novembre el Fòrum de Diàleg Professional posa sobre la taula les conclusions a que ha arribat per millorar el coneixement sobre les necessitats de professionals i propugna 17 reptes d’actuació per pal·liar situacions que es poden produir en un futur immediat. Aquesta iniciativa del departament de Salut representa un dels pocs actius del departament en aquest any 2019.
El mes de desembre demostra que continuen creixent les llistes d’espera a Catalunya, com a conseqüència de la retirada del Pla de Xoc que el conseller Comin havia dotat amb 100 milions d’€,
La ubicació del nou Hospital Trueta de Girona continua sense consens local tot i que una majoria d’agents del sector sanitari es decanta per la solució de Salt, bàsicament per dues raons de pes: la proximitat amb el Parc Sanitari Martí Julià que produirà sinèrgies positives per a la salut de les persones de les comarques gironines, i que els solars d’aquesta part de la ciutat permeten creixements futurs del nou Hospital, a banda que possibiliten la creació d’un Campus de Ciències de la Salut molt potent i molt integrat.
El departament de Salut anuncia per al 2020 un pressupost del tot insuficient si es té en compte que l’increment previst ni tan sols cobreix el dèficit de l’exercici anterior. Diguin el que diguin, aquest pressupost no permet recuperar les condicions del 2010, però també cal dir en contraposició que més val 900 milions més de pressupost que un increment més baix.
Els hospitals catalans, són els que més guardons TOP 20 reben. Aquest fet ve produint-se reiteradament des del primer moment de la creació d’aquests guardons.
Es produeix una segona reestructuració del CatSalut en el que va d’any, que caldrà analitzar per entendre si és una reestructuració més, o respon realment a un intent de resoldre problemes derivats de l’estructura anterior. Ho seguirem des del blog.
El govern de la Generalitat aprova la creació de les empreses públiques Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, i Salut Terres de l’Ebre. Coneixent els antecedents, i pel que fa a l’Hospital Sant Joan de Reus, dona la sensació que tot plegat acaba culminant un malbaratament de diners públics com mai abans s’havia vist a la sanitat catalana. Aquesta situació mereixerà una atenció especial des del blog, amb un intent d’aportar transparència a uns acords econòmics entre l’Ajuntament de Reus i el departament de Salut que avui estan amagats sota la intensa boira d’aquests dies, i que intentarem desvetllar. En positiu la creació de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre, ja compromesa pel conseller Comin, i pendents de veure que passa amb l`altre empresa pública Salut Catalunya Central, que ja s’hauria d‘haver creat també. 
L’article recull que: “En el mes de juliol, la justícia tomba definitivament els acords assolits entre el sindicat Metges de Catalunya i l’ICS, complementaris al Conveni Col·lectiu del SISCAT, consolidant una anomalia procedimental en el procés de negociació dels convenis col·lectius ...” i cal recordar que l’ICS no era part en aquesta sentència judicial. Suposo que es vol referir al sector concertat. Caldria aclarir-ho.
ResponEliminaHola, bon any. Aquests acords complementaris al conveni afectaven exclusivament a tot els metges acollits al Conveni Col·lectiu del SISCAT. Gràcies per l’observació i disculpes per si he causat algún malentès.
Elimina