El temps passa volant i quasi sense adonar-nos-en, ja fa un any que Alba Vergés va ser nomenada consellera de Salut. Un any en el que no han succeït masses coses, i que com ha fet més destacat, atès que és la primera vegada que això succeeix al departament de Salut, potser cal ressenyar el permís maternal que la consellera va agafar per el naixement de la seva filla.
També han estat noticia en aquest període les vagues mèdiques convocades al sector conseqüència de la precarietat laboral dels metges de primària, de la no recuperació del poder adquisitiu dels professionals que segueix lluny del que tenien a l’any 2010, i de la poca atenció que des del departament de Salut s’ha prestat a les seves reivindicacions.
Ha esta un any pobre pel que fa a iniciatives legislatives o organitzatives en el departament de Salut, que compta amb un equip molt inexpert i que fins avui no ha aportat res de positiu a la sanitat catalana. És un balanç relativament neutre, i fins i tot pitjor que alguns anys de l’època Rius.
La majoria d’interrogants pendents de la legislatura anterior continuen oberts: què passarà amb el deute de l’Hospital de Reus i la seva governança, què ha decidit el departament de Salut sobre l’activitat privada als centres del SISCAT i en particular a l’Hospital Clínic, on s’ubicarà definitivament l’Hospital Trueta de Girona, etc...
Són temps complicats, sens dubte, però tot i així estaria bé que tinguéssim una mínima idea de per on vol anar aquests propers mesos el departament de Salut.
Val a dir que en la primera compareixença de la consellera Vergés a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ja va quedar clar que aquesta legislatura era de continuïtat de les iniciatives de legislatures anteriors i poc més.
El dia 29 de maig farà un any que la igualadina Alba Vergés va ser nomenada consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya. Diputada al Parlament de Catalunya des del mes de desembre del 2012 fins avui, va presidir la Comissió de Salut del Parlament en la XIa legislatura, des d’octubre 2015 fins a octubre de 2017, quan per l‘aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució es va dissoldre el Parlament.
Vergés ha viscut un any complicat marcat per les vagues de metges a l’assistència primària, i per la manca de respostes a les reivindicacions dels professionals, mirant cap a un altre banda cada vegada que ha estat interpel·lada sobre les baixes retribucions i la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals. En aquest sentit dona la sensació que la consellera Vergés ha estat molt més inclinada a no incomodar al conseller d’Economia i vicepresident del govern de la Generalitat que no pas a restituir les condicions dels professionals i de l’assistència primària. Tots les mesures que s’han pres en l’àmbit de l’atenció primària de salut han estat actuacions en resposta a la pressió de les vagues, i mai han estat iniciatives prèvies als conflictes. Una actuació per tant molt més reactiva que no pas proactiva.
Més enllà de les vagues, el departament de Salut no ha tingut actuacions destacades en el sector sanitari en el curs d’aquest any. Si repassem la primera compareixença de la consellera Vergés a la Comissió de Salut del Parlament el 29 de juny passat veurem com no va adquirir excessius compromisos, i la majoria dels que va contraure eren sal voltant de la continuïtat de projectes endegats en l’etapa del conseller Comin. La consellera va parlar de l’elaboració d’un Pla Estratègic de Salut Pública de Catalunya, de l’imminent aprovació del decret català de prescripció infermera, que encara està en tràmit al Parlament, etc. Res de nou.
Hi ha però algunes propostes que si que s’han acomplert: la consellera va anunciar una cimera per abordar el problema dels professionals de la salut, i ja se n’han fet dues, tot i que més enllà de la constitució d’equips de treball no s’ha avançat massa més. Tanmateix els professionals no entenen que en una cimera per abordar la seva problemàtica s’hi excloguin els problemes retributius. També cal senyalar com a qüestió assolida, tot i que amb una dosi de generositat elevada, la introducció de la perspectiva de gènere en les polítiques sanitàries: alguna cosa s’ha fet en aquest sentit, nomenar un consell assessor. També hi ha un cert grau d’acompliment en l’elaboració d’un Pla Actuacions d’Inversions en equipaments de Salut (PAIS) tot i que el poc que s’ha fet s’ha centrat molt més en l’atenció primària que no pas en l’hospitalària, i més en el totxo que no pas en la reposició tan necessària dels molts aparells de diagnòstic obsolets de la xarxa pública. De la resta de temes que va exposar la consellera poc o res s’ha avançat.
Estem doncs davant d’un any pobre pel que fa a intervencions destacades del departament de Salut, que tanmateix ha tingut una presència inusitada a les xarxes socials. En això la consellera Vergés guanya per golejada a tots els seus antecessors en el càrrec junts. La llàstima és que les seves múltiples aparicions a Twitter siguin bàsicament per fer propaganda de “que guapos som” i que en el fons són poc transcendents per el sector sanitari, o per fer una certa apologia del seu partit polític. Tot plegat poc adequat per una consellera que ho és del tot el sector sanitari català. En contraposició destacar que la consellera ha fet un esforç viatger important: s'ha recorregut el territori, i ha visitat molts hospitals i CAPS de la xarxa pública. Els treballadors del sector sanitari agraeixen que de tant en tant "els que manen" se'n recordin que ells també existeixen... 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada