dimarts, 21 de maig de 2019

Estem a tocar de les eleccions municipals i fins avui gairebé no s’ha parlat de la sanitat


No hi ha una explicació del perquè, però aquesta campanya de les eleccions municipals és una de les campanyes en que menys s’està parlant de sanitat als pobles i ciutats de Catalunya, i no serà perquè no hi hagin problemes ni qüestions pendents de resoldre...
Això ja va succeir en les eleccions generals del mes d’abril, on tampoc hi ha haver debats a Catalunya per afrontar els problemes de l’atenció sanitària pública. Sembla fins i tot estrany que un tema tan sensible per a l’opinió pública no hagi estat objecte de debats com si la problemàtica sanitària no interessés als ciutadans quan de fet és una de les prestacions de l’estat de benestar que desperten més interès a la ciutadania.

Les saturacions dels serveis d’urgències, les llistes d’espera quirúrgica o per accedir a proves diagnòstiques, el temps per aconseguir una primera visita al metge de primària, i tants altres problemes sembla que han desaparegut de les agendes dels polítics. No deuen ser massa bons polítics si allò que realment preocupa als ciutadans que els voten, no forma part dels seus programes... 


Vegem alguns dels temes pendents de solució en algunes ciutats catalanes que sorprenentment fins han quedat fora del debat polític:

A Barcelona, l’alcaldessa Colau havia promès la construcció d’un centre sociosanitari públic. On és? Com és que els partits de l’oposició municipal no li demanen comptes, quan ni tan sols s’ha encarregat el projecte d’aquest equipament?. Darrerament l’Ajuntament de Barcelona volia crear un servei públic d’odontologia que s’ha reduït a una consulta a l’antic PAMEM només per a persones vulnerables. L’alcaldessa Colau va anunciar la creació d’una funerària pública, què se n’ha fet?. I què passa amb el Centre d’Atenció Primària al barri del Raval, que a hores d’ara encara no està clara la seva ubicació definitiva?. Finalment queda el tema de la nova ubicació de l’Hospital Clínic a l’Escola Industrial projecte del qual el més calent és a l’aigüera. 

Segur que relacionats amb la ciutat de Barcelona hi ha encara altres temes pendents, però resulta rar que en aquesta campanya electoral a l’Ajuntament de la ciutat no haguem sentit parlar de totes aquests situacions, algunes d’elles força importants per els ciutadans.

A Girona, tampoc s’ha aprofitat aquesta campanya per aprofundir en el gran tema que la ciutat té plantejat: On ubicar el nou hospital? A Domenys? A Salt? Sobta també que una qüestió que temps enrere ha estat objecte de discussions, ara ni se’n parli. Per culpa de qui? Els gironins han de saber que com més temps es tardi a decidir la ubicació futura del nou Trueta més temps es tardarà en poder disposar del nou equipament sanitari.  

A Lleida, entre altres situacions, hi ha un greu problema als serveis de radiologia; manquen radiòlegs i la tecnologia no sembla ser de les més modernes, i ningú pressiona a les autoritats sanitàries locals per tal que resolguin aquesta greu mancança. Això em recorda quan fa molts anys un cap de servei de molt pes a l’Hospital Arnau de Vilanova em deia “en este hospital hacemos radiografies con velas...”. Sembla que la situació no ha variat gaire, quasi 40 anys després.    

A Tarragona per la seva banda es continua sense saber què fer amb l’Hospital de Reus: que si empresa pública, que si consorci, que si se’l queda el CatSalut... Fins i tot hi ha qui proposa la integració dels Hospitals de Tarragona i de Reus en una sola entitat assistencial que disposaria de dos dispositius d’atenció, l’un a Tarragona i l’altre a Reus. 

Seguint a les comarques de Tarragona, concretament a Mora d’Ebre, encara no sabem que acabarà passant amb la gestió de l’Hospital Comarcal de Mora. Després de la fallida de l’Hospital Sant Joan de Reus i del seu entramat empresarial, el departament de Salut havia anunciat la creació d’una empresa pública del CatSalut, “Salut Terres de l’Ebre”, que havia d’assumir la gestió del centre de la Ribera Alta en lloc de GECOHSA. A dia d’avui, ningú sap quina és la situació de l’Hospital de Mora i si realment la Generalitat ha comprat GECOHSA o no, que era un altre dels rumors que corrien per aquelles terres. 

Quelcom similar es pot dir de l’Hospital de Berga, de titularitat municipal, que havia de ser cedit a un altre empresa pública del CatSalut anomenada “Salut Catalunya Central”. A dia d’avui tot segueix igual i com en els cas de Mora no es tenen notícies de les empreses públiques, que l’únic que se sap és que no agraden al conseller d’Economia Sr. Pere Aragonès. També el centre sanitari de Solsona està esperant una solució als seus problemes per part del departament de Salut, que tampoc acaba de concretar-se.

Segur que hi ha molts altres temes pendents, però només veient aquesta llista ja hi hauria arguments perquè en diferents ciutats catalanes hi hagués encetada una polèmica al voltant dels problemes que els afecten. En lloc d’això... silenci... ens hauran anestesiat a tots plegats?

Cap comentari:

Publica un comentari