divendres, 31 de maig de 2019

40 anys d’economia de la salut: tercera i última taula (I)


La cloenda dels actes d’aquest 40 aniversari de la creació de la Comissió de  Salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya va deparar una tercera Taula de gran interès, integrada per quatre ponents de molt pes en els àmbits econòmic i sanitari. Francesc Raventós, Marisol Rodríguez, Andreu Mas Colell i Xavier Trias han tingut històricament un paper molt rellevant en la configuració del model sanitari català. Tots ells han estat protagonistes d'una etapa molt creativa, quan el govern de la Generalitat volia construir un model sanitari que donés resposta a les necessitats de la població. La Taula la va cloure la consellera de Salut Alba Vergés.







El Sr. Anton Gasol degà del col·legi d’economistes va obrir l’acte agraint la presència dels assistents i tot seguit va presentar als ponents que luxe que integraven d’aquesta tercera Taula al voltant de la comissió d’economia de la salut. Va definir a la Comissió com un “lloc de trobada on s’ofereixen serveis de formació i d’informació a tots els professionals que treballen en el sector sanitari des de qualsevol àmbit, bé sigui el privat, l’universitari, el de la investigació, el de la gestió sanitària o de l’administració”.

La primera intervenció va ser la del Sr. Francesc Raventós ex degà del Col·legi d’Economistes. Va agrair als organitzadors del 40é aniversari haver convertit aquesta celebració en un espai de reflexió sobte la trajectòria de la Comissió al llarg d’aquests 40 anys i de com s’ha projectat de cara al futur. Raventós va recordar que a l’any 1975, quan es va acabar la dictadura, al Col·legi d’Economistes hi havia un grup d’oposició a la Junta que hi havia en aquell moment que era molt immobilista i vinculada al règim, i que finalment a l’any 1977, la candidatura democràtica que aquesta oposició representava va guanyar les eleccions al Col·legi, i una de les primeres coses que varen fer va ser convocar el primer Congrés d’Economistes de Catalunya a l’any 78, on es va analitzar la problemàtica de les diferents branques de l’economia i una de les primeres comissions que es van organitzar per participar-hi va ser la Comissió d’Economia de la Salut.
El Sr. Raventós va continuar explicant que la primera activitat de la Comissió d’Economia de la Salut va ser organitzar una Jornada d’economia de la salut al desembre de 1980. Aquesta jornada pretenia reflexionar sobre els reptes que tenien tant les administracions, com els professionals de la sanitat, com els economistes vinculats al sector sanitari i com garantir un model de salut que és un component bàsic de l’estat del benestar. Aquesta jornada va servir també per deixar clar que una bona gestió sanitària ha de ser el resultat d’una responsabilitat compartida i interprofessional entre tots els agents implicats en el sector de la salut. 
Segons va explicar Francesc Raventós, les jornades varen tenir un repercussió molt àmplia i algunes de les seves conclusions no varen tardar massa temps a ser incorporades per l’administració. I una d’elles va ser implementada a l’any 1982 per el ministre Lluch quan fa fer la Llei General de Sanitat que incorporava la universalització de l’assistència i la transferència a les comunitats autònomes de la gestió dels serveis de salut. 
El Sra. Raventós va acabar la seva exposició dient que “avui disposem d’un sistema sanitari excel·lent, malgrat les retallades que hi ha hagut, però que gràcies a la dedicació i esforç dels professionals malgrat tot s’ha pogut mantenir. Ara toca garantir que la qualitat del sistema sanitari es pugui mantenir i millorar de cara al futur. Els economistes volem contribuir a fer-ho possible”.

La següent intervenció va ser la de la Sra. Marisol Rodríguez, catedràtica de la Universitat de Barcelona, que va començar agraint als companys que l’han ajudat a recopilar la informació al voltant de la història de la Comissió de Salut del col·legi. Va explicar que la creació de la Comissió va representar com sortir de la clandestinitat atès que abans de la seva creació, ja hi havia economistes treballant en el sector. La creació de la Comissió va significar com un descobriment d’una nova espècie d’economistes. Les primeres grans decisions que la Comissió va abordar foren la de triar el nom de la Comissió, fet que va permetre admetre en el seu sí a persones que sense ser economistes de formació estiguessin interessades en el tema. Un altre decisió important va ser la creació de les Jornades d’Economia de la Salut.
De 1980 a 1990, va ser una etapa de consolidació interna i d’efervescència amb multitud d’activitats com tesis doctorals, taules rodones, conferències, i en moltes d’elles hi varen participar ponents estrangers. Es varen iniciar els cursos i seminaris d’economia de la salut i diferents simpòsiums. Les primeres Jornades d’economia de la salut també varen ser un actiu d’aquesta època i el fet de fer-ne fora de Catalunya va permetre l’expansió de l’economia de la salut a l’Estat espanyol i internacionalitzar també aquestes activitats.
De 1990 al 2000, la Comissió també va celebrar nombroses jornades i conferències algunes d’elles relacionades amb la creació del CatSalut i dea LOSC, atents sempre als temes que eren d’actualitat.  
La dècada del 2000 al 2010, va tenir un punt àlgid que va ser el 20é aniversari de les transferències sanitàries a la Generalitat i també el 20é aniversari de la creació de la Comissió d’economia de la salut, i com en anys anteriors també van ser uns anys plens de conferències i jornades. Van ser uns anys de consolidació del model sanitari en els que els economistes van mostrar el seu interès per col·laborar. En aquest dècada es van iniciar els dinars col·loqui sobre qüestions relacionades amb el sector sanitari. 

Des del 2010 fins avui, s’han continuat organitzant jornades i col·loquis a més de la Jornada anual d’economia de la salut. En total, aquesta dècada han estat 51 actes amb 1128 participants.
En conjunt una tasca ingent que no es por fer sense l’empenta dels diferents responsables de la Comissió. Marisol Rodríguez va voler destacar l’altruisme i la generositat de totes les persones que en algun moment han impulsat la Comissió per les hores i els esforços que hi han dedicat. Va acabar la seva intervenció retent  un reconeixement a Josep Fité, economista i gestor sanitari, de qui va destacar el seu caràcter amigable, jovial, que mai havia reclamat protagonismes personals i que sempre es mantenia en un segon pla recolzant les iniciatives de la Comissió. 

(Continuarà...)    

Cap comentari:

Publica un comentari